Indigets
Els indigets, indigetes o indiketes[1] (llatí indigetes o indigetae) foren un poble iber de la província Tarraconense, a l'extrem nord-est, al golf de Roses i Rhoda i fins als Pirineus ocupant les comarques de l'Empordà, la Selva i potser el Gironès, on es trobaven amb els ausetans.
Els indigets van emetre moneda amb la legenda undikesken en escriptura ibèrica nord-oriental que en Ibèric s'interpreta com una referència al nom de l'ètnia a la que també fan referència les fonts gregues i llatines: (moneda) dels indigets o dels de Undika.
Estaven dividits en quatre tribus i les seves ciutats principals eren Indika (no localitzada però propera a Empúries), Emporiae (una colònia grega envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i indiqueta[2]), Rhode, Juncaria, Cinniana (Cervià) i Deciana (Llançà). Al cap de Creus hi havia un temple dedicat a Venus amb un petit port anomenat Portus Veneris (Portvendres). Les seves terres eren regades pel Clodianus (Fluvià), el Sambrocas (Muga) i el Tichis (Ter). El districte del golf d'Empúries fou conegut per Juncarius Campus.
El 218 aC es van sotmetre a Roma. El 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató va reprimir la rebel·lió dels ibers, i una batalla important es va lliurar en terres dels indigets.
Els principals jaciments son Ullastret (Baix Empordà), Punta del Castell[3] (Palamós, Baix Empordà) i Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva).
[modifica] Referències
- ↑ Amics dels ibers
- ↑ Josep M. Nolla, la campanya de m. p. cató a empúries el 195 a.c. Algunes consideracions
- ↑ (castellà) BOE: Declaració de Be Cultural d'Interès Nacional
[modifica] Enllaços externs
- Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers: El país dels indigets.
- Mapa detallat dels pobles d'Ibèria preromans (200aC)
