Sedetans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els sedetans eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre vers el sud, fins a tocar el país dels edetans, els quals ocupaven el centre del País Valencià. La capital era Salduie, esmentada per Plini.

Les monedes dels sedetans portaven la inscripció Sedeisken o Sedeiscen. El seu límit sud foren els rius Martín i Guadalope, on es troba el jaciment d'Azaila, del qual no se'n coneix el seu nom antic però té restes ibèriques; cap a l'oest arribava fins a Alagó, més enllà del qual ja hi havia el territori dels vascons i celtibers; el seu límit nord era l'Ebre, a la regió de Saragossa; finalment, tenien a l'est als ilercavons i als edetans.

Se suposa que foren originats en el poble dels eisdetes, que ja s'esmenta al segle VI aC i que vers el segle III aC es va dividir en sedetans i edetans.

Tot i estar entre els celtibers i els ilergets, gairebé no van oferir resistència als romans i es van romanitzar ràpidament. El segle II aC ja usaven la moneda romana i el segle I aC participaven en les legions.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedetans