Batalla naval de les Formigues

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Combat Naval de les Formigues
Croada contra la Corona d'Aragó
Roger de Llúria
Roger de Llúria
Data 28 d'agost de 1285
Localitat Illes Formigues
Resultat victòria Aragonesa
Batalla naval de les Formigues (Catalunya)
Batalla naval de les Formigues
Batalla naval de les Formigues
Batalla naval de les Formigues
Coord.: 41° 51′ 0″ N, 3° 11′ 0″ E / 41.85000°N,3.18333°E / 41.85000; 3.18333
Bàndols
Escut del regne de França Regne de França
República de Gènova República de Gènova
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
Escut del regne de França Guillem de Lodeva
República de Gènova Enric de Mari
República de Gènova Joan d'Orreo
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Roger de Llúria
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Ramon Marquet
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Berenguer Mallol
Forces
40 galeres 30 galeres
Seqüència cronològica de les batalles de la
Croada contra la Corona d'Aragó
Batalla anterior Batalla posterior
Combat de Santa Maria Batalla de Besalú

La Batalla naval de les Formigues tingué lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, durant el regnat de Pere II el Gran, prop de les illes Formigues. L'estol català, comandat per l'almirall Roger de Llúria, vencé el francès de Felip III l'Ardit.[1]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 1285, el rei de França Felip III l'Ardit decidí envair Catalunya amb un gran exèrcit, al que el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a fer costat al seu cosí Carles I d'Anjou en conflicte amb la Corona d'Aragó pel tron de Sicília. El Rei de Mallorca, Jaume II, també el recolzava. A Catalunya, el rei Pere el Gran havia ofès als nobles a causa del vigorós exercici de l'autoritat reial, rebent escàs suport per la seva part. Tanmateix, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren a les ciutats i al camp en contra d'ells.[2]

L'exèrcit invasor avançava lentament, rendint les obstinadament defensades ciutats una per una, comptant amb la cooperació d'una flota, estacionada en esquadrons al llarg de la costa, els quals portaven subministraments des de Narbona i Aigües Mortes. De fet, les línies de subministrament depenien totalment de la flota francesa.

El rei Pere es va adonar que la interrupció de les línies de subministraments franceses els forçaria amb tota seguretat a retirar-se. Per això, estava disposat a arriscar Sicília durant un temps, i cridà a la flota catalana, sota el comandament de Roger de Llúria, de Palerm a la costa catalana. L'almirall arribà a Barcelona el 24 d'agost, essent informat de la disposició de la flota francesa.

Desenvolupament de la batalla[modifica | modifica el codi]

Roger de Llúria es va adonar que si podia trencar el centre de la línia dels esquadrons, de tan estirada com estava podria posteriorment desfer-se dels extrems. En la nit del 28 d'agost, va caure sobre l'esquadró central de la flota francesa prop de les Illes Formigues. La flota catalana va encerclar les línies enemigues i, amb un ús enèrgic dels esperons, així com una destructiva pluja de virots llançats amb ballestes, que arrasà les cobertes franceses, la victòria fou completa.

La derrota francesa va ser seguida, com era habitual en les guerres navals de l'època, per una matança massiva. Així, uns 300 ferits foren ofegats el dia 29, mentre que uns 260 presoners se'ls va cegar abans de retornar-los a França acompanyats per un home a qui es deixà borni. Només una cinquantena de persones notables amb possibilitat de pagar rescat salvà la vida.

A continuació, Roger es va aproximar a Roses, i la nit del 3 al 4 de setembre enganyà l'esquadra francesa estacionada allí disfressant-se amb els colors francesos. En mar obert, els francesos van ser derrotats. Roses va ser recapturada i els subministraments enmagatzemats allí capturats.

« A partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó »
Roger de Llúria, 1285

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Roger de Llúria ordenà als almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol que, mentre ell provava de recuperar Roses, s'enduguessin a Barcelona tots els vaixells francesos que havien quedat a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.[3]

Aquesta derrota naval junt amb la que es va produir a terra en el coll de Panissars, va forçar a Felip III a retirar-se. Felip, greuement malalt, moriria a Perpinyà. Tanmateix, els francesos mantingueren l'ocupació de la Vall d'Aran fins al 1313, en què va ser recuperada per Jaume II, el qual va restituir els "usos y constitucions" dels seus habitants, suprimits pels francesos.

La derrota francesa va suposar també la confiscació del regne de Mallorca per part del rei Pere. Jaume II de Mallorca no recuperaria el seu regne fins al 1295.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV)
  2. «De plaga muscarum: Els mals de França a les cròniques medievals catalanes». A: Actes del tretzè Col·loqui internacional de llengua i literatura. vol.3 (en anglès). L'Abadia de Montserrat, 2007, p.63. ISBN 8484158950. 
  3. Enciclopèdia.cat, Palamós