Portvendres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portvendres
Port-Vendres
Escut de Portvendres
(En detall)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Portvendres respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Portvendres
Portvendres
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret
la Costa Vermella
Gentilici Portvendrenc, portvendrenca
Superfície 14,77 km²
Altitud 23 msnm
(màx.:655 mín.:0)
Població (2009[1])
  • Densitat
4.279 hab.
289,71 hab/km²
Coordenades 42° 31′ 08″ N, 03° 06′ 21″ E / 42.51889°N,3.10583°E / 42.51889; 3.10583Coord.: 42° 31′ 08″ N, 03° 06′ 21″ E / 42.51889°N,3.10583°E / 42.51889; 3.10583
Dirigents:
• Batlle:

Jean-Pierre Romero (UMP)
Codi postal 66660
Codi INSEE 66148
Ciutats agermanades
Web

Portvendres ([puɾ'βenrəs], estàndard [pɔɾ'βendɾəs], en francès Port-Vendres) és una vila i municipi del Rosselló a la Catalunya Nord que administrativament pertany al departament francès dels Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló és la capital del cantó de la Costa Vermella. Portvendres (del llatí Portus Veneris, port de Venus) és una vila turística situada a la Costa Vermella, alhora és el port d'aigües profundes més important de la zona. En altres temps va ser el principal punt d'embarcament cap Algèria.

El mot Portvendres designa un home mal girbat i brut, un hippie.

Història[modifica | modifica el codi]

Obelisc de Portvendres prop del port

Portvendres ha existit des de l'Edat de Ferro, quan era utilitzada com un port connectat amb el poblat ibèric de Illiberis (l'actual Elna).[2] Més tard va ser més desenvolupada pels romans, que la van anomenar Portus Veneris en honor a la deessa Venus. Probablement hi havia un temple de Venus per donar bona sort als mariners.[3] Durant l'edat mitjana, Portvendres va ser ampliat pels governants de Regne de Mallorca i va servir com un punt clau en la connexió entre la part continental i les Illes Balears.[4] Posteriorment va passar a mans franceses igualment com la resta del Roselló el 1659, com a resultat del Tractat dels Pirineus. Vauban va fer obres per fortificar el port entre 1673 i 1700, construint tres reductes i fortaleses. [5]

Amb el regnat de Lluís XVI, es va dur a terme una expansió important del port sota la supervisió del Comte José Agustín De Mailly d'Haucourt, el tinent general de Rosselló i comandant en cap de les províncies. Ell va ser la força impulsora de la modernització de Portvendres com un port, i va seguir els plans concebuts inicialment per Sébastien Le Prestre de Vauban per obrir i ampliar les instal·lacions existents. Des 1776-1778, la terra va ser excavada i es van construir molls. Una quarta fortalesa, la Mailly Redoute, també es va construir en aquest moment per protegir el port.

Charles de Wailly, arquitecte i pintor del rei, se li va encarregar construir un obelisc de marbre de 30 m d'alçada que s'ha convertit en un punt de referència de Portvendres. La primera pedra va ser posada el 28 de setembre de 1780 per la dona de Mailly, Felicite de Narbonne Pelet, i va ser testimoni de gran part de la noblesa rossellonesa. L'obelisc està adornat per quatre baixos relleus de bronze que representen la llavors recent independència dels Estats Units d'Amèrica, a qui França havia donat suport durant la Guerra de la Independència, l'abolició de la servitud a França, el lliure comerç i l'enfortida Marina Francesa .[5] En commemoració de la construcció de l'obelisc, la Fete de Mailly se celebra cada mes de setembre. El dia comença amb una desfilada de disfresses pels carrers, seguida d'una reconstrucció de la col·locació de la primera pedra, tallers de circ, jocs històrics, passejades en carruatge, concert Xim Xim (amb música de ball tradicional del centre de França), sardanes, la representació d'una lluita de pirates, "jeu de fulard" (joc del mocador), etc.

Cap Béar i una de les seves bateries d'artilleria

Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser part d'una de les zones costaneres fortament fortificada establerta per les forces d'ocupació de l'Alemanya nazi. Es van construir bateries d'artilleria a la costa, concretament a Cap Béar, uns quilòmetres al sud de la ciutat, però els alemanys van abandonar la zona l'agost de 1944 uns dies després del desembarcament dels aliats a la Costa Blava durant l'Operació Dragó.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Busch, Silvia Orvietani. Medieval Mediterranean ports: the Catalan and Tuscan coasts, 1100 to 1235. BRILL, 2001, p. 30. ISBN 9789004120693. 
  3. Busch, p. 64
  4. Busch, p. 80
  5. 5,0 5,1 «Patrimony Discovery Tours». Port Vendres (official website). [Consulta: 16 juliol 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Port-Vendres