Millars (Rosselló)
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Rosselló | |||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Perpinyà Millars |
||
| Gentilici | Millàs, millasa | ||
| Superfície | 19,12 km² | ||
| Altitud | 102 msnm (màx.:500 mín.:89) |
||
| Població (2009[1]) • Densitat |
3.901 hab. 204,03 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 41′ 33″ N, 02° 41′ 47″ E / 42.69250,2.69639Coord.: 42° 41′ 33″ N, 02° 41′ 47″ E / 42.69250,2.69639 | ||
| Dirigents: • Batlle: |
Damienne Beffara (PS) |
||
| Codi postal | 66170 |
||
| Codi INSEE | 66108 |
||
| Web | |||
Millars (la forma oficial francesa és Millas) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord que s'estén a banda i banda del riu Tec. Administrativament és una comuna francesa capital del cantó de Millars, dins el departament francès dels Pirineus Orientals. Es troba gairebé al límit septentrional del territori de llengua catalana, ben a prop del Fenollet occità.
L'etimologia més plausible de Millars, com sembla indicar-ho l'escut del poble provindria del cultiu del mill. Aquest nom, sota una forma llatinitzant "Millares", es documenta per primer cop el 898.
Taula de continguts |
Història[modifica]
L'ocupació d'aquest territori degué ser bastant antiga ja que s'hi ha trobat una necròpoli, o camp d'urnes (excavació que va comptar amb la participació de l'historiador i arqueòleg Pere Ponsich). Durant el segle XII va ser capital de la senyoria de Millars i un centre important de l'àrea. Al segle XIII pertanyia a la família de Vernet. Al segle XVIII es creà el marquesat de Millars.
Especificitats[modifica]
Després dels barris de Sant Jaume i del Vernet a Perpinyà, Millars és probablement el segon indret de la Catalunya del Nord que compta amb una comunitat gitana important (representa aproximadament un 10% de la població). Es concentra essencialment al centre del poble a prop de l'Ajuntament tot i que existeix una mixitat als barris.
Monuments[modifica]
- L'església Santa Eulàlia
Aquesta església que es va construir al segle XV ha conservat alguns elements de la seua estructura romànica inicial com el campanar i el portal sud. És classificada als Monuments Històrics de l'estat francès. Entre els elements més peculiars de l'església convé de destacar la portalada de marbre blanc i els retaules barrocs de l'altar major. El campanar, peça arquitectural de gran interés, és del segle XII i s'aixeca a uns 27m.
- La Portalada
- El Portal de Vilafranca
Economia[modifica]
- Oleicultura. Producció d'oli d'oliva a base de les espècies autòctones olivera i verdal.
Demografia[modifica]
Personatges cèlebres[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Millars (Rosselló) |
- Pere Nicolau, escriptor i eclesiàstic del segle XVI.
- Victor Aragon, erudit, escriptor i jurista nord-català del segle XIX.
- Joan Narach (1865-1948), autor del recull de poesies Flors d'hivern.
- Cristià Camps, catedràtic de llengua i cultura catalana, especialista d'occità i lingüista (nascut el 1944).
- Josep Tolzà, escriptor nascut el 1931 a Millars, autor de diverses obres de teatre en català (El vi de l'Anton, Tresserres...).
Referències[modifica]
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  |
Açò és un esborrany sobre el districte de Perpinyà. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
