Palau del Vidre
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Rosselló | |||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Ceret Argelers |
||
| Gentilici | palauenc, palauenca, palauencs, palauenques | ||
| Superfície | 10,41 km² | ||
| Altitud | 20 msnm (màx.:46 mín.:09) |
||
| Població (2009[1]) • Densitat |
2.736 hab. 262,82 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 34′ 26″ N, 02° 57′ 43″ E / 42.57389,2.96194Coord.: 42° 34′ 26″ N, 02° 57′ 43″ E / 42.57389,2.96194 | ||
| Dirigents: • Batlle: |
Marcel Descossy (2008-2014) |
||
| Codi postal | 66690 |
||
| Codi INSEE | 66133 |
||
| Web |
Palau del Vidre (en francès)
|
||
Palau del Vidre (en francès: Palau-del-Vidre) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya Nord. Està situat a la riba dreta del Tet, que li fa de frontera nord, i també compta amb les aigües del Tanyarí, afluent del Tec.[2] Es troba a 6 km i escaig al sud d'Elna (centre), a 7 km i escaig a l'oest d'Argelers (centre),[3] i limita amb els municipis d'Argelers i Sant Andreu de Sureda per l'est, Sureda i la Roca d'Albera pel sud, Sant Genís de Fontanes per l'oest, Ortafà pel nord-oest i Elna pel nord.
El nom de la vila li ve de la indústria tradicional del vidre, i d'un palau o castell del 1172, avui desaparegut, que fou primer dels templers i després dels hospitalers. El municipi també engloba el poble de Vilaclara i la masia de les Garrigues.[2]
El municipi està situat en territori vinícola que correspon a les denominacions d'origen o AOC Costers del Rosselló i Costers del Rosselló els Aspres, i pels vins dolços naturals, l'AOC Moscat de Ribesaltes o Gran Rosselló.
Taula de continguts |
Edificis d'interès [modifica]
L'església parroquial de Sant Sebastià conserva dos retaules del segle XV.[4] El més antic d'aquests dos, el retaule dels Sants Miquel i Hipòlit, del 1454, és de la mà de l'Arnau Gassies, mestre pintor de Perpinyà, documentat entre 1432 i 1460.[5][4] L'altre és el retaule de Sant Joan.
L'església també té retaules dels segles XVI i XVII, com ara el de l'altar major, acabat el 1648 per l'escultor Llàtzer Tremulles el vell (Vilafranca del Penedès, 1605 - Perpinyà, 1657),[6] i algunes peces litúrgiques d'aquests dos segles, com ara el sagrari del 1609, pintat per Honorat Rigau (1592 - 1621, associat amb Perpinyà), el besavi de Jacint Rigau-Ros i Serra.[7][8]
Personatges il·lustres [modifica]
- Esteve Canals (1888-1971), professor universitari de farmàcia
- Bonaventura Pagès (1806-1868), polític
- Enrique Sánchez Abulí (1945), guionista de còmics
Entitats [modifica]
- Palau Broncos XIII, club de rugbi a 13
Referències [modifica]
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- ↑ 2,0 2,1 Palau del Vidre a l'Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Palau del Vidre travel guide a France- Voyage
- ↑ 4,0 4,1 Pàgina oficial de l'ajuntament, plana sobre la història de la vila (en francès).
- ↑ Pintura Mallorquina del segle XV, Tina Sabater, Edicions UIB, 2002, p. 330.
- ↑ Tremulles, família d'artistes a l'Enciclopèdia Catalana
- ↑ Rigau, família de pintors de Perpinyà a l'Enciclopèdia Catalana
- ↑ Pàgina oficial de l'ajuntament, plana sobre la història de la vila (en francès). NB. S'equivoquen sobre l'autoria del sagrari, ja que Jacint Rigau encara no havia nascut el 1609.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- pàgina oficial de l'ajuntament de Palau del Vidre (en francès)
- Informació sobre el municipi (francès)
- Resum estadístic de Palau del Vidre, INSEE (Institut nacional d'estadístiques i estudis econòmics de França) (francès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Vidre |
  |
Açò és un esborrany sobre la Catalunya del Nord. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
