Jacint Rigau-Ros i Serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jacint Rigau-Ros i Serra

Autoretrat (1698), Museu Rigaud, Perpinyà
Naixement 20 de juliol de 1659
Perpinyà
Mort 27 de desembre de 1743
París
Art Pintor
Moviment barroc


Obra destacada

Louis XIV of France.jpg

Retrat de Lluís XIV (1701)


Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com Hyacinthe Rigaud[1] (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor rossellonès. Nascut a Perpinyà quan encara pertanyia al Principat de Catalunya, poc després del seu naixement passà a domini francès pel Tractat dels Pirineus (7 de novembre de 1659).

Rigau fou el pintor de retrat més important de la cort de Lluís XIV de França. El seu instint per a trobar poses impressionants i una presentació grandiosa s'ajustava perfectament als desitjos dels membres de la reialesa, ambaixadors, clergues i cortesans que posaren per a ell. El 1682 se li atorgà el Premi de Roma.

Els quadres de Rigau capturen amb gran exactitud la semblança dels vestits i detalls del fons, pel que constitueixen un document precís de la moda de l'època. El seu quadre més famós és el Retrat de Lluís XIV de 1701, que s'exhibeix al Museu del Louvre de París.

El 1709 esdevingué noble a la seva ciutat natal, Perpinyà. El 1727 fou nomenat cavaller de l'Orde de Sant Miquel.

Perpinyà[modifica | modifica el codi]

Context i ascendència[modifica | modifica el codi]

« «Vui als vint de juliol mil sis cents cinquanta nou,jo Joseph Morat, domer de Sant Joan de Perpigna, fai fe com he batejat segon rito de santa mare Iglesia, a Hyacintho-Honorat-Matias-Pere Màrtir-Andreu-Joan, fill de M. Matias Rigau (y Ros) y de Maria conjuges. Poren padrins Musur Andreu Langlet y la senora Roza Cazals. »

És així com el jove «Hyacintho Rigau», encara honorat del seu nom català, posa un peu en el Gran Segle, batejat sobre la pica baptismal de l'antiga catedral de Sant Joan de Perpinyà, el 20 de juliol de 1659. Nascut dos dies abans, al carrer de la Porta de l'Assalt, no pertanyia encara al Regne de França, ja que el Rosselló i la Cerdanya no serien annexats fins al següent 7 de novembre, pel cèlebre tractat dels Pirineus. Aquest últim posava fi als combats que oposaven des de 1635 França als Habsburg d'Espanya i instituïa la unió de Lluís XIV amb la infanta d'Espanya Maria Teresa.

Maria Serra per Rigau - v.1695. Col·lecció privada

El seu pare, Maties, sastre i també pintor (com indica la partida de matrimoni del germà de Jacint), provenia d'una nissaga d'artistes ben implantats a la influència perpinyanesa per haver treballat a la parròquia de Sant Joan en les decoracions de diversos tabernacles i altres plafons d'ús eclesiàstic. Honorat Rigau (1592 — 1621), besavi de Jacint, contractà el 1596 unes pintures amb el capítol d'Elna i el 1609 pintà el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Déu de Montalbà (Vallespir). El seu fill Honorat Rigau i Nofra (? — 1624), avi de Jacint, contractà el retaule de Sant Ferriol per als mínims de Perpinyà (1623, actualment a la parròquia de Sant Joan). Un germà d'aquest, Jacint Rigau i Nofra (? — 1631), també pintor, fou el pare de Maties Rigau, pintor que deixà l'ofici pel de sastre. Fills d'aquest foren el pintor Jacint Rigau i Gaspar Rigau (Perpinyà 1661 — París 1705), que seguí la carrera del seu germà gran i fou retratista a París i agregat a l'Académie Royale; hom creu que algunes obres seves han estat erròniament adscrites al seu germà. Una filla seva es casà amb el pintor Jean Ranc.[2]

El 1647, el pare de Jacint, Maties Rigau, es casà amb Teresa Faget, filla d'un fuster. Ràpidament enviduà, i va decidir casar-se de nou amb Maria Serra el 20 de desembre de 1655. El 1665, se sap que adquireix una casa «en lo carrer de las casas cremades» (actual carrer de l'Incendi, prop de la catedral) i que percep els ingressos de dues hectàrees de vinyes del territori de Bompas. Pel seu segon matrimoni, posseeix igualment una casa sobre la Plaça de l'Oli, però que revèn ràpidament.

« «Als 20 de desembre de 1655, en presència del Reverent Hyeronimo Fita, pere y domer de San-Joa de Perpina fonch celebrat matrimoni servada, la forma del sagrat concile de Trenta, entre Matias Rigau, viudo, sastra, de una part, y Maria Serra, donzella, filla de Antoni Serra, quondam botiguer y Hyeronima, conjuges. Presents per testimonis, M. Joan Ribalta y M. Joseph Nogues, sastras, tots de Perpina.» »

Formació[modifica | modifica el codi]

Per tal de justificar els formidables dons del jove pintor, segurament fou aconsellat per figures emblemàtiques de la pintura catalana d'aquella època com Antoni Guerra el Vell (1634-1705). La qualitat molt relativa de les obres d'aquest artista[3] no permeten de trobar-hi les claus d'un aprenentatge. Tot el just seu fill, Antoni Guerra el Jove (1666-1711), reprendrà al seu compte les fórmules pictòriques fixades més tard per Rigau però amb menys virtuositat i més sequedat, com en el retrat del coronel Albert Manuel recentment adquirit pel museu Rigau de Perpinyà. D'altra banda, l'inventari després de defunció del jove Guerra, conservat a l'arxiu departamental, no aclareix si realment va tenir relació amb el retratista. Molt just s'hi troba : «un portret du sieur Rang de montpellier en ovalle [probablement Antoni Ranc, ja que Joan ja s'havia establert a París]» et «deux portrets sur papier l'un du sieur Rigaud peintre et l'autre de damoiselle Rigaud avec leurs quadres dorés»: la qüestió és si es tracta de Jacint o de Gaspar, i la «senyoreta Rigaud» és difícilment identificable.

A la mort del seu pare, el 1671, Jacint és en canvi confiat a les bones cures del daurador de Carcassona Pierre Chypolt, del qual es conserva a l'arxiu departamental dels Pirineus Orientals el contracte d'aprenentatge passat amb Maria Serra. Aquest descobriment fet per Lugan explica així el gran coneixement d'aquest ofici ben específic, del qual el futur Rigaud en farà esment moltes vegades, sobretot en la seva correspondència amb el marquès Gaspard de Gueidan, en el transcurs dels anys 1720-30.

Si l'anècdota segons la qual Rigau hauria sigut el protegit d'un hipotètic comte de Ros del qual n'hauria pres la partícula «Rigau-Ros» és apartada, ja que es considera estrafolària, el compendi de la vida del pintor, redactat el 1716 per un dels seus amics íntims, probablement l'acadèmic honorari Henry Van Hulst, per tal d'acontentar el desig del Gran Duc Cosme III de Mèdici és una referència més fiable. En aquest testimoni directe, no exempt d'aproximacions, no es menciona cap formació pictòrica abans de la seva sortida, l'any 1675, cap a Montpeller. Abans d'allò, l'ofici del seu pare va formar probablement l'ull del jove Jacint a la ciència dels recoberts, dels agençaments i dels colors.

Montpeller[modifica | modifica el codi]

A Montpeller freqüentà els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dyck, així com l'acadèmia de Joan de Troy. Encara que el contracte d'aprenentatge de Rigau no hagi estat trobat, és probable que treballés amb Pau Peset d'acord amb les regles de l'època en ús al Rosselló: « [...] l'alumne és allotjat i alimentat per l'amo, encara que les despeses d'aliments quedin de vegades per la família. Durant la seva formació, l'alumne té prohibit de treballar en un altre taller de pintura dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, i ha de tornar els dies en què estigui malalt o absent[4]». Quant a la formació, serà dispensada de la millor manera possible: «[el mestre] sera tingut y obligat com de present se obliga en ensenyar al dit [l'aprenent] lo dita art de pintar fi y de la millora manera sabra y lo dit sabra apendrer»; allò segons termes presos als estatuts de l'Acadèmia de Sant-Lluc de Perpinyà establerts el 1630.

Retrat de Sébastien Bourdon per Rigau - Gravat de Laurent Cars

Si bé sembla que Peset no sembla haver desenvolupat els talents suficients per formar l'estil del jove aprenent, la seva col·lecció de quadres de mestres flamencs inicia probablement l'ull de Hyacinthe. D'allà, es diu, té el seu formidable coneixement de la pintura de Van Dyck, Rubens, així com de Sébastien Bourdon. Representant emblemàtic de Montpeller i del segle XVII francès, Sébastien Bourdon, compta entre els artistes privilegiats de la primera col·lecció de Rigau el 1703 i tornarà amb força a l'inventari després de la defunció del 1744. Jacint, posseint d'altra banda un autoretrat de Bourdon que llega el 1734 a l'Acadèmia Reial després d'haver-hi afegit un recobert (Versalles, museu nacional del castell), confeccionarà el 1730, un magnífic dibuix per ajudar el gravador Laurent Cars en la seva recepció a la dita Acadèmia tres anys més tard.

Autoretrat de Rigau dit de l'«abric blau» - 1696 - col·lecció privada

En aquells moments, l'esfera artística montpellerina era molt activa. Així, Jans Zueil (actiu entre 1647 a 1658), encara que originari de Brussel·les i gran imitador de l'estil de Rubens i de Van Dyck, va portar a Montpeller el coneixement de les tècniques pictòriques nòrdiques. Casat amb la germana del pintor montpellerí Samuel Boissière (1620-1703), és sobretot conegut per les seves baralles amb justament Sébastien Bourdon. Però Zueil és sobretot un parent d'Antoni Ranc «el Vell» (1634-1716), « més professor que pintor» i fortament lligat als encàrrecs protocol·laris de la ciutat llenguadociana.

Tot i que el passatge de Jacint al taller de Ranc no és formalment provat, la recent reaparició d'un autoretrat de Rigau anomenat «de l'abric blau», en canvi, tendeix a provar les relacions d'amistat que els lligava. En efecte, a l'esquena, apareix una firma autògraf que sembla ser més destinada a Ranc «el pare» més aviat que al seu fill, Joan, que treballarà sota les ordres de Rigau a París, es casarà amb una de les seves nebodes i farà carrera a Madrid com nosaltres l'hem vist : «Retrat de Rigaud / pintat per ell mateix / per al seu amic Ranc / el 1696. » En aquesta data, justament, Joan Ranc pinta les seves primeres obres amb un Rigaud ja ben establert a París. Finalment, es coneix un retrat presumiblement d'Antoni Ranc pel nostre català (Narbona, museu de les Belles Arts), el qual pot igualment acreditar la formació inicial al taller del montpellerí.

A la sortida de Jacint Rigau cap a Lió, quatre anys després de la seva arribada a Montpeller, Ranc hauria exclamat: «Mai no captaré com vostè la naturalesa amb tanta precisió, mai no la desenvoluparé amb tanta destresa. Ha estat el meu alumne, serà el meu mestre; recordi aquesta profecia!» Si es pot, de bona gràcia, donar versemblança a aquesta citació de Nanteuil treta dels Petits Cartells de 1776 (però segurament fantasiosa), se serà més crític envers un possible aprenentatge de Rigau a la vora d'Enric Verdier (1655-1721), alumne al seu torn del vell Ranc. Segurament foren només col·legues.

S'ignora encara la data precisa en la qual Verdier s'instal·la a Lió, se sap que hi oficia com a mestre d'ofici de la comunitat dels pintors del 1683 després el 1687. El 12 de febrer de 1693, el consolat li designa les funcions de pintor ordinari de la ciutat de Lió. Dimiteix del càrrec el 6 de novembre de 1721, quan ja havia executat nombrosos retrats (alguns coneguts pel gravat), com Rigau. És doncs fàcil imaginar l'amistat entre Rigau i Verdier.

Lió[modifica | modifica el codi]

Retrat de Jean de Brunnec - gravat de Cornelis Martinus Vermeulen del 1689 basat en un quadre de Rigau

Encara no s'han trobat elements que puguin donar llum sobre l'activitat de Rigau a Lió. Se sap que per tradició, els artistes montpellerins han desenvolupat de sempre estretes relacions amb aquesta capital, per exemple Samuel Boissière que va ser format a Lió. A més, la identitat dels futurs models pintats per Rigau prova que va estar activament al servei de botiguers de moda, l'activitat dels quals feia temps que oferien prestigi a la ciutat.

Els primers models testificats pels llibres de comptes del pintor privilegien els models lionesos. Així arriben els seus primers retrats de joventut que li començarien a donar fama: el d'un home encara desconegut, el d'Antoine Domergue, conseller del rei, recaptador dels delmes i controlador general provincial de la generalitat de Lió (1686) o de Sarazin de Lleó, membre de la cèlebre dinastia dels metges de l'Hôtel-Dieu (1685). Però més encara, el retrat de Jean de Brunenc (pintat el 1687), venedor de seda, banquer i cònsol de Lió, que reunirà tots els ingredients que faran, més tard, l'èxit de Rigau.

Després de quatre anys a Lió, el 1681, decideix traslladar-se a París convençut pel seu amic Pierre Drevet. Rigau havia establert la seva reputació amb una clientela local, estesa fins a Suïssa i sobretot a Ais de Provença. A París adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l'any següent guanyà el concurs de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d'Anoc.


El debut gloriós[modifica | modifica el codi]

L'arribada a París[modifica | modifica el codi]

Establert a la parròquia Saint-Eustache, del carrer Neuve-des-Petits-Champs,[5] al si d'un barri privilegiat ple d'artistes, pintors, dauradors, gravadors o músics, editors i ebenistes, Rigau s'activa i s'apunta immediatament a l'Acadèmia Reial de Pintura i d'Escultura. Passatge obligat per a tot pintor aspirant al reconeixement i, sobretot, necessària acreditació per poder exercir l'ofici en tota legalitat, l'Acadèmia obriria aviat les seves portes al català. Però abans d'això, Jacint es presenta al Prix de Rome que, encara avui, permet, al guanyador, marxar estudiar a Roma amb els mestres italians i formar-se així en les tècniques més difícils.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Portal Catalunya Nord
  2. Entrada per "Rigau. Família de pintors de Perpinyà" al GEC.
  3. Guerra, la pintura barroca al país català dels segles XVII i XVIII. Catàleg de l'exposició Guerra, Perpinyà, palau dels reis de Mallorca, 2006.
  4. Veure Julien Lugan, Être peintre en Roussillon à l'époque moderne (1650-1730) : état de la question, thèse de doctorat inédite en Histoire de l'art, Université Toulouse II Le Mirail.
  5. «Pour les Portraits Messieurs de Troyes, Rigault et Fouché rue Neuve des Petits Champs, l'Argilliere rue sainte Avoye, le Febvre Isle Notre Dame, le Febvre le jeune rue de Richelieu, Vignon, rue saint André des Arcs, etc…» Abraham du Pradel al seu Livre commode des adresses de Paris (tom II, París, 1692, reedició de 1878, p. 95)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Laura Portet, Renada. Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de rosa gratacul
  • Pujol, Clàudia. «Un pintor català a la cort del Rei Sol». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, juliol 2008, p. 34-38. ISSN: 1695-2014.