Sébastien Bourdon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sébastien Bourdon (Montpeller, 2 de febrer de 1616 - París, 8 de maig de 1671) fou pintor de l'escola barroca francesa. Retratista, paisatgista, pintor de temes religiosos i aiguafortista. Cofundador de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París. Pintor de cambra de la cort de la reina Cristina de Suècia.

“Bacus i Ceres entre nimfes i sàtirs”, oli sobre llenç, segona meitat del segle XVII. Magyar Szépmüvészeti Múzeum (Budapest).
“La trobada de Moisès”, al voltant de 1650. Galeria Nacional d'Art (Washington).

Biografia[modifica | modifica el codi]

“Cristina de Suècia a cavall” (1653). Museu del Prado (Madrid).

Fill de Morin Bourdon i Jeanne Gaultière, provinents de modestes famílies d'artesans, de fe calvinista. A l'edat de sis anys va ser enviat pel seu pare a París, com aprenent de pintor. El 1630 va deixar l'aprenentatge i va viatjar a Bordeus i Tolosa de Llenguadoc, realitzant alguns treballs menors.

Dotat d'un gran talent per a copiar a altres pintors, va viatjar a Roma el 1634, on sobreviuria realitzant còpies de pintors de moda: Claude Lorrain, Van Laer (Bamboccio)... Va estudiar l'obra de Nicolas Poussin, la qual va influenciar el seu propi estil.

El 1637 va haver d'abandonar Roma per a fugir dels càrrecs d'heretge ordenats per la Inquisició, donada la seva fe calvinista. Va viatjar a Venècia, on va romandre un curt temps abans de tornar a París. Amb tot, li va donar temps a absorbir certes receptes escenogràfiques i de color de clàssics com Paolo Veronese. A París va ser rebut pel seu amic el pintor Luis de Guernier, i el 1641 es va casar amb la germana d'aquest.

En aquest període Bourdon va començar a desenvolupar un estil més personal i definit. El 1643 va pintar per a la Catedral de Notre Dame de París, la seva obra El Martiri de San Pere, continuant els seus treballs amb altres obres importants. El 1648 va formar part del grup fundador de l'Acadèmia Real de Pintura i Escultura de París, conegut com els 12 "antics". El mateix any va esclatar la revolta popular coneguda com la Fronda, la qual va tenir l'efecte de reduir els seus encàrrecs de treball, la qual cosa va fer que el 1652 acceptés la invitació de la reina Cristina de Suècia per a treballar com pintor de cambra de la cort de la sobirana.

Va realitzar nombrosos retrats i la coneguda obra Cristina de Suècia a cavall, la qual va ser regalada per la reina sueca al rei espanyol Felip IV. Amb l'abdicació de Cristina de Suècia el 1654, Sébastien Bourdon va retornar a París, on assumiria com rector de l'Acadèmia de Pintura i Escultura.

El 1657 es va traslladar a la seva ciutat natal, Montpeller. Allà va realitzar nombrosos retrats, i les obres La Caiguda de Simón el Mag i Les Set Obres de Misericòrdia per a la catedral de San Pere de Montpeller. Sembla que va acaparar tants encàrrecs, que va treure treball a altres artistes del lloc, el que va provocar recels.

El 1663 va tornar a París, on seguiria treballant en importants obres fins a quan la seva salut es va deteriorar. En aquesta ciutat va morir el 8 de maig de 1671. Entre els seus exemples a museus de l'estat espanyol, destaquen: La serp de metall (Museu del Prado) i una "Sagrada Família" (Museu Thyssen-Bornemisza).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sébastien Bourdon Modifica l'enllaç a Wikidata