Els pintors de cambra eren artistes al servei de les corts reials, de prínceps i eclesiàstics d'Europa, sovint amb un estatus privilegiat amb el rang de camarlenc, de vegades comptaven amb un sou fix i solien tenir caràcter exclusiu, on l'artista no havia d'emprendre altres activitats. Durant l'edat mitjana se'ls donava el càrrec d'ajuda de cambra, amb un sou i un títol formal, i sovint se'ls assignava una pensió vitalícia, tot i que els arranjaments van estar subjectes a variacions. Per l'artista, un nomenament a la cort tenia l'avantatge d'alliberar de la restricció dels gremis de pintors locals.