Charles Le Brun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat del pintor Charles Le Brun

Charles Le Brun (París, 24 de febrer de 1619 - ibídem, 22 de febrer de 1690), fou un pintor i decorador francès del segle XVII, conegut especialment per la decoració del Palau de Versalles i la famosa galeria dels miralls.

Als 11 anys el canceller Pierre Séguier el confià al taller del mestre Simon Vouet, de qui aprendrà l'ofici ajudat per François Perrier. El 1642 viatge a Itàlia amb Nicolas Poussin, on passaran 4 anys gràcies a l'ajuda financera del canceller. A la tornada a París, el superintendent de les finances del rei, Nicolas Fouquet li demanà que treballi per a la decoració del seu castell de Vaux-le-Vicomte. El 1648, sota la regència d'Anna d'Àustria, aconsegueix la fundació de l'Académie royale de peinture et de sculpture, conjuntament amb el també pintor Philippe de Champaigne.

Després de la mort de Mazzarino i la caiguda en desgràcia de Jean Fouquet, Charles Le Brun és apropat a la cort del rei sol de la mà de Jean-Baptiste Colbert. Les pintures que va fer per a l'entrada triomfal de Lluís XIV a París el 1660 van servir-li per atraure l'atenció del monarca fins el punt d'ennoblir-lo i de nomenar-lo el 1663 "Primer pintor del Rei" amb una pensió de 12.000 lliures. Aquell mateix any Colbert el nomena director de l'Academie Royale amb l'encarrec de reorganitzar-la. El 1666, fundaran conjuntament l'Acadèmia de França a Roma. Responsable de la decoració interior del palau de Versalles, té sota les seves ordres diverses desenes d'artistes i d'artesans. Durant tot aquest temps treballa també per a altres personalitats.

A la mort de Colbert, fou succeït pel seu enemic, François Michel Le Tellier, marquès de Louvois. El marquès no va mostrar cap mena de favor cap a Le Brun, qui malgrat que seguia rebent el suport del rei, va sentir un canvi amarg en la seva posició. Això va contribuir a la malaltia que va dur a la seva mort el 1690, a la seva mansió privada de París. Va ser inhumat a l'església Saint-Nicolas-du-Chardonnet.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Michel Gareau, Charles LeBrun First Painter To King Louis XIV, Abrams NY, 1992
  • Morel d'Arleux, Louis-Marie-Joseph, Dissertation sur un traité de Charles Le Brun concernant le rapport de la physionomie humaine avec celle des animaux (1827)
  • Pinault-Sorensen, Madeleine, De la Physionomie Humaine et Animale: Dessins de Charles Le Brun gravés pour la Chalcographie du Musée Napoleon en 1806, Musée du Louvre, (2000) (ISBN 2-7118-4094-8)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Le Brun