Alenyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alenyà
Alénya
Escut d'Alenyà
(En detall)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització d'Alenyà respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Alenyà
Alenyà
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
• Mancomunitat
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
la Costa Radiant
Comunitat de municipis del
Rosselló Sud

Gentilici Alenyanenc, alenyanenca; nyarros (malnom)
Superfície 5,34 km²
Altitud 5 msnm
(màx.:18 mín.:3)
Població (2009[1])
  • Densitat
3.020 hab.
565,54 hab/km²
Coordenades 42° 38′ 27″ N, 02° 58′ 57″ E / 42.64083,2.98250Coord.: 42° 38′ 27″ N, 02° 58′ 57″ E / 42.64083,2.98250
Dirigents:
• Batlle:

Jean-André Magdalou (UG)
Codi postal 66200
Codi INSEE 66002

Alenyà (en francès Alénya) és un municipi del Rosselló.

Situat a la planura costanera, prop de l'estany de Canet i Sant Nazari, entre el Reart i l'Agulla de Mar. Pertany al cantó de la Costa Radiant, creat el 1982.

La dita sobre els alenyanencs és A Alenyà, els nyarros.

Municipis limítrofs: Sant Nazari, Canet, Sant Cebrià de Rosselló, Elna, Cornellà del Bèrcol, Tesà, Salelles.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera menció es remunta a l'any 904, se la troba sobre un document inventariant les dependències del capítol d'Elna. Sota la forma Alignanum. La vila Alanianum, àmbit pertanyent a Alanius (forma derivada d'Alanus). Es pot tanmateix dubtar entre Alanius i Hellenius. El nom és una transformació de la paraula «Ala» en català. És d'altra banda aquesta ala que és representada sobre el blasó de la ciutat.

Alenyà no ha conservat vestigis de la llunyana època prehistòrica. Cal dir que el seu emplaçament, sobre un sòl massa àcid, en una zona pantanosa durant molt de temps, no ha permès la conservació d'ossaments ni tan sols d'eines.

A assenyalar una menció més antiga del 876 en la qual s'anomena el lloc de Boaçà (la villa Buacano cum ecclesia Sancti Martini), on al segle XV hi havia un castell i després la «Masia Blan» al segle XVI, del nom d'una rica família perpinyanesa (el topònim ha estat després deformat a «Mas Blanc»). El 1974 es destruïren les ruïnes del castell per construir un centre de vacances.

Al segle XIV pertanyia al vescomtat de Canet, però tenia la seva pròpia senyoria, dominada de manera successiva per les famílies Alenyà, Despuig, Desvivers, Sagarriga i Caramany.

El segle XIX va ser marcat per l'expansió de l'activitat vitícola del poble. Les vinyes, que existien sobre el terreny des de feia molt de temps eren un recurs d'ingressos no menyspreable. De fet una gran part de la població depenia de la cultura del raïm i de la seva transformació en vi. Després de la crisi vitícola de 1907, es va crear un celler cooperatiu. Iniciat per Edouard Chichet el 1924, va servir a la gran majoria vinyataires del poble des de l'any següent. Aquest celler tenia per objectiu d'unificar la qualitat del vi i la lluita contra les ambicions dels compradors, negociants i altres corredors, acusats de fer abaixar els costos. A partir dels anys 50 va conèixer un gran èxit, que es va desfer a poc a poc fins a 1985, any del seu tancament.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006
661 678 1006 1211 1562 2318 3021

La població s'estancà al segle XIX, però des de llavors la seva progressió ha estat important, en base a la situació del poble, no lluny de Perpinyà i prop de les platges. Així, la progressió dels anys 90 és una de les més fortes del departament.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església parroquial d'Alenyà. Dedicada a les santes Eulàlia i Júlia, verges i màrtirs el culte de les quals va ser molt important al Rosselló, seguint l'exemple de la catedral d'Elna. Mencionada per primera vegada el 1214, va ser reconstruïda a partir de 1593, amb la façana rematada d'un elegant campanar coronat per una creu. Alberga diversos retaules barrocs, així com una estàtua gòtica Mare de Déu del Raïm. La façana ha estat restaurada recentment.
  • Estany de Canet. És un objectiu de passeig.
  • Parc del Celler Ecoiffier. El conjunt s'ha transformat en un centre cultural i de lleure molt actiu. El barri de l'ajuntament i de l'església conserva alguns carrers i cases antigues. A destacar les boniques plaques de carrers.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alenyà