Argelers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la localitat de França. Vegeu-ne altres significats a «Argelers (Sant Feliu Sasserra)».
Argelers
Argelès-sur-Mer
Escut d'Argelers
(En detall)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització d'Argelers respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Església parroquial de la Mare de Déu del Prat
Església parroquial de la Mare de Déu del Prat
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
• Mancomunitat
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret
Argelers
Comunitat de municipis de
l'Albera

Gentilici Argelerenc, argelerenca - Malnom : granoters
Superfície 58,67 km²
Altitud 16 msnm
(màx.:1.099 mín.:0)
Població (2009[1])
  • Densitat
10.033 hab.
171,01 hab/km²
Coordenades 42° 32′ 47″ N, 03° 01′ 23″ E / 42.54639,3.02306Coord.: 42° 32′ 47″ N, 03° 01′ 23″ E / 42.54639,3.02306
Dirigents:
• Batlle:

Pierre Aylagas (PS)
Codi postal 66700
Codi INSEE 66008
Agermanament Hürth (Alemanya)
Montgat (Maresme)[2]
Web

Argelers, en francès Argelès-sur-Mer, és una vila i municipi del Rosselló. Termeneja amb Elna, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda, Sureda, Banyuls de la Marenda, Cotlliure i, a l'Alt Empordà, amb Espolla. Recentment s'hi sol afegir un complement, 'de la Marenda', que no es justifica ni en l'aspecte històric o geogràfic, probablement per influència del complement francès «sur Mer» necessari en francès per tal de diferenciar-lo d'Argelèrs-Banhèras i d'Argelèrs o Arguilèrs (de Gasòst) (en francès Argelès-Bagnères i Argelès-Gazost) i també perquè a l'Estat Francès molts de municipis han afegit aquest «sur Mer» a fi de valoritzar la vila i atreure turistes.[3]

L'església parroquial del segle XIV, amb un campanar destacat, és consagrada a Nostra Senyora del Prat.

Història[modifica | modifica el codi]

Una llegenda diu que Argelers va ser fundada per Hèrcules. La presència de dos dólmens i d'osseres indica que el territori del municipi ja era ocupat per humans des de la prehistòria.

Històricament, la primera menció remunta al 879 com «Villa de Argilariis». El nom es pot trobar al segle X amb les formes «Argelarium, Argelaria o Argileria». Existeixen dues explicacions sobre el significat del nom:

  • Un lloc d'argelacs o argelagues, un arbust espinós. Aquesta planta és a l'escut del municipi, però lingüísticament és una etimologia dubtosa.
  • Un lloc argilós.

La vila, després de ser sota dependència dels comtes del Rosselló, va entrar al domini reial català. Va ser un centre de confrontacions entre els reis de Mallorca i els d'Aragó, al segles XIII i XIV. El 1298 es va signar un tractat de pau entre Jaume II de Mallorca i Jaume II el Just, però va durar ben poc. El 1344 Pere el Cerimoniós va assetjar la vila i va posar fi al regne de Mallorca. Al segle XV va tornar a ser assetjada pel rei francès Lluís XI i, el 1793, per les tropes espanyoles del general Ricardos.

El 1939, a la fi de la guerra civil espanyola, les autoritats franceses van tancar desenes de milers de refugiats fugits d'Espanya al Camp d'Argelers, un camp de concentració, construït al nord de la platja d'Argelers. Les condicions de tracte per part de les autoritats franceses i higièniques foren pèssimes.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església Santa Maria del Prat (segle XIV)
  • Recinte fortificat d'Argelers
  • Abadia de Vallbona

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Dades d'agermanament de l'Ajuntament(francès)
  3. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, pàgina 65.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argelers