Sureda (Rosselló)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sureda
Sorède
Escut de Sureda
(En detall)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Sureda respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Vista del poble de Sureda
Vista del poble de Sureda
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret
Argelers
Gentilici Surellenc, surellenca, Siurellenc, siurellenca
Superfície 34,54 km²
Altitud 64 msnm
(màx.:1241 mín.:42)
Població (2009[1])
  • Densitat
3.009 hab.
87,12 hab/km²
Coordenades 42° 31′ 53″ N, 02° 57′ 27″ E / 42.53139,2.95750Coord.: 42° 31′ 53″ N, 02° 57′ 27″ E / 42.53139,2.95750
Dirigents:
• Batlle:

Yves Porteix (MoDem)
Codi postal 66690
Codi INSEE 66196
Agermanament Consell (Mallorca)
Vogtareuth (Alemanya)[2]
Web

Sureda (la forma oficial francesa és Sorède) és un poble del Rosselló que s'estén sobre la serra de l'Albera i una part del piemont.

La dita Sureda la saca es refereix al costum dels siurellencs d'abrigar-se amb saques de jute durant els ruixats bo i essent als horts, saques que també servien per a traginar les collites.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El territori de Sureda té uns 34,60 km2, de les quals 8,5 es troben a la plana del Rosselló, i la resta (26,1 km2) sobre el vessant nord la serra de l'Albera entre 45 i 1257 m sobre el nivell del mar (al Puig Neulós). La muntanya de Sureda té tres cadenes separades per dues valls: la Vall de Montbram (a l'est) i la Vall de la Farga (a l'oest), també coneguda com amb el nom «Vallée Heureuse» («Vall Feliç», denominació comercial de la urbanització). El territori de Sureda té dos rius: el Tassio (la «Riera de Sureda») i la Maçana. El poble és construït sobre el piemont, de banda i altra del Tassio.[3]

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

A més del nucli urbà, hi ha dos nuclis més : La Vall de Montbram (Lavail en francès) i La Farga (Vallée Heureuse).

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom del poble prové del fet que és envoltat de boscs d'alzines sureres ("suredes"). El nom francès, « Sorède », és una francesització fonètica del nom català, amb l'antiga confusió O - U.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

El poble apareix esmentat en la documentació en l'any 898 en un acte jurídic on és anomenat locum Sunvereta. El 981 el precepte del rei Lotari a favor de Sant Genís de Fontanes confirmava a aquesta abadia un alou in villa Suvereda.[5] Una acta de 1451 parla de Sancti Ciscli de Sureta.

Vegeu també: Senyoria de Sureda

Economia[modifica | modifica el codi]

Sureda posseeix l'última fàbrica de fuets de lledoner del món.

Surellencs destacats[modifica | modifica el codi]

  • Manuel António Gomes, anomenat el « Padre Himalaya », científic portuguès, elaborà a Sureda el primer forn solar l'any 1900.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • L'església Sant Iscle i Santa Victòria és l'església parroquial del poble de Sureda. És situada al centre del poble, a la vora de l'antic castell dels Senyors de Sureda. És esmentada en la documentació l'any 1051, en un document del monestir de Sant Genís de Fontanes. Aquesta primera església, probablement romànica (o preromànica) fou destruïda vers el 1400 i totalment reconstruïda en estil gòtic. Però posteriorment aquesta segona església fou també reconstruïda des de 1730. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb un absis semioctagonal. Conserva uns retaules d'estil barroc, particularment el del Roser, obra d'un escultor anònim del segle XVIII. Els vitralls neogòtics són l'obra del taller del Carmel del Mans, foren dibuixats per Edouard Hucher i Eugène Rathouis a l'any 1879.[6]
  • El Castell dels Senyors de Sureda. Els vestigis d'aquest antic castell són situades al centre del poble, al costat de l'església parroquial, al nord de la Plaça de la República. Se tracta d'un espai quadrangular amb un recinte i un pati central. Els Senyors de Sureda hi havien instal·lat un molí d'oli al segle XV, el qual està encara visible en part. Després de la Revolució Francesa de 1789, el castell va ser partit entre diverses propietaris privats.
Portada de la capella de la Mare de Déu del Castell
  • Nostra Senyora del Castell (o la Mare de Déu del Castell) és una capella situada en la muntanya de Sureda, no gaire lluny de l'antic castell d'Ultrera. Fou construïda al final del segle XVII (1681), pel canonge Francesc de Vilaplana (germà de la Senyora de Sureda Joana de Vilaplana), després de la destrucció de l'antiga capella Santa Maria del Castell d'Ultrera. Els vestigis de l'antiga capella d'Ultrera són encara visibles dins el conjunt d'aquest castell. Aquesta primera capella és esmentada el 1042 i fou un important lloc de peregrinatge des de l'Edat Mitjana. Va ser destruïda durant el conflicte franco-espanyol del 1675, i els anys següents la nova capella fou construïda un centenar de metres a l'oest del castell. La Mare de Déu del Castell té un retaule del final del segle XVII amb una imatge de la Verge Maria del segle XIV. El goig dedicat a aquesta capella:
« Vostres goigs, clar espill bell, cantarem-vos, protectora; no ens desempareu, Senyora, Mare de Déu del Castell. E als que a Vós s'encomanen, Senyora, no els olvidau, i a les dones que us reclamen en lo part les ajudau.Puix estau alt en lo cel siau nostra defensora, no ens desempareu, Senyora, Mare de Déu del Castell. »
[7]
  • L'església Sant Martí de la Vall de Montbram, és l'antiga església del poble de la Vall de Montbram (o Sant Martí de Montbram), situat al sud-est del terme de Sureda. Era el lloc on els primers monjos fundadors del monestir de Sant Andreu de Sureda instal·laren l'abadia primitiva vers el 800. Durant tota l'Edat Mitjana, era una cel·la monàstica que pertanyé a aquest monestir, i l'església del lloc va restar sota la seva dependència fins al segle XVI. És una església de nau única amb un absis semicircular, coberta amb una volta apuntada. Ha estat construïda amb un aparell regular de granit tallat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Dades d'agermanament de l'ajuntament (francès)
  3. Margail (Francesc i Geroni), Sureda, fa temps..., Ed. Terra Nostra, Prada de Conflent, 1986, p. 10.
  4. Basseda (Lluís), Toponymie Historique de Catalunya Nord, Ed. Terra Nostra, Prada de Conflent, 1991, p. 693
  5. Catalunya Romànica, Vol. XIV "El Rosselló", Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 403-408
  6. Charrett-Dykes (Alexandre), "L'église Saint-Assiscle et Sainte-Victoire de Sorède (XVIIe-XIXe siècles)", in Domitia : Revue du Centre de Recherches Historiques sur les Sociétés Méditerranéennes, n°11, 2010, pp. 89-100
  7. Noguès (Prudent), Histoire de Notre-Dame du Château, Vol. 1 i 2, Ed. L. Choppin, Verdun, 1970-1971.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]