Fil·loxera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fil·loxera
Dactylosphaera vitifolii 1 meyers 1888 v13 p621.png
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hemiptera
Subordre: Homoptera
Família: Phylloxeridae
Gènere: Daktulosphaira
Espècie: D. vitifoliae
Nom binomial
Daktulosphaira vitifoliae

La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae (Fitch, 1856)) és un insecte dins la família dels fil·loxèrids (Rhynchota Homoptera, superfamília Aphidoidea).
Es tracta d'un fitòfag associat a les espècies de plantes del gènere Vitis i ataca les rels de l'espècie europea de la vinya (Vitis vinifera) i també ataca l'aparell per sobre de la terra de les espècies de vinya d'origen americà com són (Vitis rupestris, V. berlandieri i V. riparia).

Aquest important paràsit fitòfag és originari d'Amèrica del Nord i es va estendre a europa a partir de la meitat del segle XIX. Actualment es troba en tots els països vitícoles del món. En poc temps provoca danys greus a les rels i com a conseqüència la mort de la planta atacada, exceptuant la d'algunes espescies de vinya originàries d'Amèrica del Nord.

La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó. Fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. Els exemplars àpters poden ser femelles partenogenètiques i mascles sexúpars (originats sexualment), els alats són femelles sexúpares. S'alimenta de la saba dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los. Es pot identificar les plantes infectades a causa del fet que es formen a les fulles unes gal·les. Aquestes gal·les es formen per les mossegades de la fil·loxera, que provoquen a la planta una reacció, fent que produeixi una gran quantitat de cèl·lules. A l'interior hi ha les larves, que s'alimenten de la saba. Va ser descrita per primer cop pel nord-americà Asa Fitch el qual el va anomenar Pemphigus vitifoliae (1854). Més tard, però, la va analitzar Henry Schimer i, veient diferències amb els altres individus del gènere Pemphigus, l'anomena Dactylosphaera vitifoliae. També va ser anomenat Rhizaphis vastatrix per part del francés Planchon (1868). Actualment, però el nom més utilitzat és Dactylosphaera vitifoliae.

Provocà la destrucció del mode de vida de molts agricultors al destruir les seves vinyes, generant un flux migratori del camp a les ciutats.

Hi ha una escala per mesurar el grau de resistència de les diferents espècies de ceps envers la fil·loxera, l'anomenat índex de Ravaz. Està numerat del zero (la resistència del cep europeu, Vitis Vinifera) al vint (la resistència del cep de l'espècie americana anomenada científicament Vitis rotundifolia)

Descripció[modifica | modifica el codi]

La fil·loxera presenta característiques diferents en cada membre, segons el seu sexe i la seva funció. Tot i això, tots els individus són d'un color groc verdós. Les principals característiques de cada membre són aquestes:

  • Fundatriu: Àptera. Entre 1 i 1,5 mm
  • Fundatrígenes: Àpteres. De 0,5 a 1 mm
  • Femelles ginèfores i andròfores: Alades. 1 mm aproximadament tenint en compte les ales.
  • Mascles i femelles sexuats: Àpters. Uns 0,5 mm aproximadament

Els exemplars radicícoles són més allargats, i està més segmentat. Els gal·lícoles, en canvi, són més "arrodonits" i no tenen el cap ben diferenciat de la resta del cos.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El nom comú de fil·loxera fa referència a tots els insectes àfids dins la família del fil·loxèrids. Generalment s'associen a espècies d'arbres d'interès forestal, per això, en l'accepció comuna del terme, s'indica tradicionalment l'espècies associada a la vinya. Entre el fil·loxèrids d'interès agrícola s'hi troba la fil·loxera de la perera (Aphanostigma piri CHOL.): la qual era originàriament endèmica de Portugal i actualment, a partir del segle XX, difosa a tota Euràsia arribant fins el Japó.

La fil·loxera de la vinya va ser classificada durant la meitat dle segle XIX. Va ser documentada per primera vegadal'any 1856 sota el nom de Daktulosphaira vitifolia per part de Fitch. La nomenclatura és incerta i un poc confosa: delnomcientífic n'hi ha dversos sinònims: per exemple a més de l'epítet específic correcte vitifoliae hi ha sovint el de vitifolii i, menys freqüentment el de vitifolia i un improbable vitifollii.

Els que apareixen més sovint són, per ordre de freqüènci:

  • Daktulosphaira vitifoliae Fitch, 1856
  • Phylloxera vastatrix Planchon, 1868
  • Viteus vitifoliae Shimer o Fitch, 1867[1]
  • Viteus vitifolii Shimer o Fitch, 1867

El nom cienífic de P. vastatrix ha estat el reconegut durant molt de temps. De seguida molts taxonomistes es van orientar per a dirigir-lo, amb el nom del gènere d'insecte Viteus, i fent-lo seguir de l'epítet específic científic que correspon al de la vinya originant així el nom de la fil·loxera com Viteus vitifoliae (o vitifolii segons els autors). Actualment sembla que el nom científic s'orienta a dir-se com Daktulosphaira vitifoliae, que també és el nom científic que van adoptar les publicacions oficials de la Unió Europea substituint així al de Viteus vitifolii. Tots aquests sinònims s'utilitzen encara a bastament.

Entre els altres sinòmims de la fil·loxera que s'han utilitzat històricament hi ha:

  • Pemphigus vitifoliae Fitch
  • Dactulosphaira vitifoliae Fitch[1]
  • Dactylosphaera vitifoliae Shimer
  • Dactylosphaera vitifolii Fitch
  • Rhyzaphis vastatrix Planchon
  • Peritymbia vitisana Westwood
  • Peritymbia vitifolii Fitch[1]

Cicle biològic[modifica | modifica el codi]

La fil·loxera presenta un cicle biològic variat, amb períodes radicícoles (en els que s'alimenta de les arrels) i gal·lícoles (en que s'alimenta de les gal·les), partenogenètics i d'origen sexual. En el cep americà es pot produir el cicle complet, però a l'europeu només en part (radícicola), a causa del fet que li costa desenvolupar-se en la seva fulla.

Cicle complet (gal·lícola i radicícola)[modifica | modifica el codi]

Cap a finals de l'estiu el mascle fecunda a la femella. Llavors la femella pon un ou (l'ou d'hivern) a damunt l'escorça. Aquest s'obrirà a la primavera i en sortirà la fundatriu (una femella àptera i partenogènetica). La fundatriu s'alimentarà xuclant la saba de les arrels del cep, creixerà i en uns vint o vint-i-cinc dies, ja serà adulta. Llavors farà diverses postes d'uns quants centenars d'ous a cada gal·la (aproximadament), d'on en sortiran femelles partenogenètiques (fundatrígenes) i el cicle continuarà així durant unes quantes generacions. Aquestes s'instal·laran a les fulles i s'alimentaran de la saba de les gal·les. Tot i això una part de les larves se n'anirà a les arrels. A cada gal·la hi ha una larva que realitzarà quatre mudes abans no sigui un exemplar adult. Els exemplars adults s'aniran traslladant contínuament i així cada vegada s'infectarà més el cep. L'última generació de femelles (sexúpara) serà alada (de la qual n'hi haurà exemplars andròfors i exemplars ginèfors. Les femelles andròfores els ous que pondran seran mascles i les ginèfores, femelles) i pondran els ous damunt les fulles dels ceps, que donaran els exemplars adults i sexuats. Aquests no s'alimentaran, viuran uns quants dies, per poder copular i, en el cas de les femelles pondre l'ou d'hivern. Després moriran. Un cop eclosioni l'ou d'hivern, sortirà la fundatriu i es repetirà el cicle.

Cicle radicícola[modifica | modifica el codi]

El cicle radicícola (cicle en les arrels) és un cicle incomplet. En aquest cicle la reproducció que prospera és la partenogenètica. Les larves un cop adultes (al cap de vint o vint-i-cinc dies) fan postes d'uns cent ous. D'aquesta posta en surten altres femelles partenogenètiques, de les quals n'hi haurà unes quantes generacions. Aquestes també faran diverses postes i aniran infectant les arrels del cep. És possible que una generació sigui sexúpara i gal·lícola, però encara que les seves cries puguin reproduir-se i pondre l'ou d'hivern, la fundatriu no aconseguirà iniciar colònies gal·lícoles. Quan arriba el fred, les larves de fil·loxera hivernen i es despertaran a la primavera.

La plaga de la fil·loxera[modifica | modifica el codi]

La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a Europa l'any 1860 des d'un carregament de cep americà que anava cap a França, ja que aquest és immune a l'oïdi, un petit fong que produeix a les fulles una mena de cendra. La fil·loxera s'estengué ràpidament per França a causa de la gran quantitat de vinyes franceses i la impotència dels agricultors per aturar la plaga. Així, amb relativament poc temps la plaga s'escampà arreu d'Europa tot i els controls que es feien en l'exportació de ceps.

Al segle XIX, la vinya era molt important a Catalunya. Quan es va conèixer l'existència de la plaga, es van dur a terme diferents mesures de seguretat. Totes les vinyes que resultaven infectades es cremaven per evitar que s'estengués. Entre els anys que les vinyes francese van quedar arrassades i l'arribada de la fil·loxera a Catalunya va haver molta exportació a bon preu de vi cap a França. Tanmateix, cap a finals del segle XIX i a inicis del XX, va arribar finalment la temuda plaga, que va fer desaparèixer gran part de les vinyes catalanes. Com a conseqüència, si els agricultors no van tornar a plantar les vinyes, empeltades ara amb espècies de vinya americanes, l'agricultura s'orientà cap altres conreus com per exemple, els ametllers, els avellaners o els cereals.

A finals del segle XIX la vinya havia augmentat considerablement el seu pes econòmic a Mallorca i en alguns llocs (per exemple Felanitx o Binissalem) havia esdevingut un monocultiu. Això era afavorit per la crisi de producció que la fil·loxera havia provocat a França. L'any 1891 la plaga va arribar a Mallorca i va acabar d'enfonsar el sector vitícola, afectat ja per les mesures proteccionistes que s'havien adoptat a França, una vegada superada la crisi de la fil·loxera i amb les noves plantacions resistents ja en producció.

Actualment, la fil·loxera no ha estat possible d'eradicar, el fet de viure aquest insecte a les rels complica molt el seu tractament amb insecticides i de fet aquest insecte continua atacant les arrels de les vinyes (els portaempelts americans). El fet és que en l'actualitat només es planten vinyes europees empeltades amb especies de vinya americana les quals sí que toleren l'atac de la fil·loxera. Abans de l'aparició d la fil·loxera es plantaven vinyes europees sense empeltar (les arrels i les fulles eren de la vinya europea), actualment, des de la mort de les vinyes de finals de segle XIX, això ja no és possible degut a que la fil·loxera les mataria en poc temps.

Cronologia d'extensió de la fil·loxera[modifica | modifica el codi]

Festivitats[modifica | modifica el codi]

Cada 7 de setembre, se celebra l'escampada de fil·loxeretes pels carrers de Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès i cada 8 de setembre, se celebra la Festa de la Fil·loxera a la Plaça de l'Església de Sant Sadurní d'Anoia rememorant, en forma de festa, tot el que va succeir des que es va escampar la plaga per la població i resta de poblacions vinícoles fins que es va trobar una solució a aquesta. Des del 1981, Sant Sadurní d'Anoia recorda amb la Festa de la Fil·loxera un episodi cabdal de la seva història, la plaga de fil·loxera que a partir del 1887 va arrasar les vinyes del municipi. Mitjançant elements de la cultura popular catalana –gegants, capgrossos, bestiari de foc, música d'arrel tradicional- la Festa de la Fil·loxera evoca de manera alegre i festiva aquest episodi decisiu de la nostra història i ret homenatge a l'esperit dels sadurninencs i sadurninenques que no només van superar un moment difícil, sinó que ho van fer al mateix temps que posaven els fonaments del producte que distingeix Sant Sadurní: el cava. Per a més informació, la podeu trobar al lloc web de l'Associació Festa de la Fil·loxera: Associació Festa de la Fil·loxera

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 . 
  2. Calvet, Jordi. «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.