Binissalem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Binissalem
Escut de Binissalem
(En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Binissalem respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Campanar de Binissalem
Campanar de Binissalem
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Binissalemer, binissalemera
Llengua pròpia Català
Superfície 29,77 km²
Altitud 142 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.792 hab.
261,74 hab/km²
Coordenades 39° 41′ 3.85″ N, 2° 50′ 48.60″ E / 39.6844028°N,2.8468333°E / 39.6844028; 2.8468333Coord.: 39° 41′ 3.85″ N, 2° 50′ 48.60″ E / 39.6844028°N,2.8468333°E / 39.6844028; 2.8468333
Organització
Entitats de població
• Batle:

2
Jeroni Salom Munar (PP; 2007)
Patró/Patrons Sant Jaume

Binissalem és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Raiguer. Limita amb els municipis de Consell, Alaró, Lloseta, Inca i Sencelles.


Història[modifica | modifica el codi]

Els primers assentaments catalogats daten de l'època talaiòtica. Hi ha també restes de l'época romana i islàmica. De la primera època, trobam restes de l'era de Can Cabrit, Can Macià i el Claper dels Moros; i de la tercera queda la zona de Robines, antic centre de poder local.

El nom del poble, Binissalem, que, segons els lingüístes, pot derivar bé de Banu Ssálam (fills de la pau), o bé de Banu Ssálim (fills de Ssálim).

També, són testimonis d'aquesta època els seus pous i canals (reflectits a la toponímia local).

En el repartiment derivat de la conquesta catalana del s XIII, correspongué a la porció del vescomte de Bearn. En feien part les alqueries de Robines, Beni Salam, Beni Rasjell i d'altres. El 1264, la vescomtesa Garsenda de Bearn el donà al monastir femení de Jonqueres (Catalunya). Els jueus, per la seva ajuda a Jaume I en la conquesta de Mallorca, hi obtengueren les alqueries d'Arraya, Abbenbasso i Abdacus. Però no hi pogueren consolidar un nucli hebreu per la violenta oposició dels cristians de Robines. L'antisemitisme esdevengué així, ja des del s XIII, una estranya constant històrica a Binissalem, amb el suport social dels pagesos i menestrals, fins al punt que, quan el tema dels descendents dels conversos es transformà, en el s XVII, en el problema xueta, les families xuetes no s'hi pogueren establir fins al s XX. A l'època de la conquesta catalana, no hi havia dins el terme cap nucli urbà rellevant, només alqueries, rafals o llogarets dispersos, sobretot al peu de la muntanya, com Beni Salam, Robines, Pedaç, Biniagual, Lloseta, Aiamans, Alcudieta i d'altres. Les necessitats de culte cristià dels pobladors arribats amb la conquesta feren sorgir, sobre una antiga mesquida, l'església primitiva, dedicada (1248) a Santa Maria de Robines. El nucli de Robines era aleshores el centre del poder civil i eclesiàstic i esdevengué vila el 1300 dins la política d'impuls dels centres urbans que fomentava Jaume II de Mallora. Al llarg del s XV i principis del s XVI, Binissalem anà assolint importància en relació al nucli de Robines, fins que el substituí com a centre del poder civil i eclesiàstic del terme i, el 1369 ja s'hi havia traslladat la parròquia. La conquesta catalana trastocà la vida social i econòmica amb l'establiment de la gran propietat de caràcter feudal, treballada per un contingent important d'esclaus, dedicada a la trilogia clàssica de l'olivar, la vinya i els cereals, complementada amb una important ramaderia ovina, porquina i equina. El 1339 s'hi documenten ja grans extensions de vinyes, conreu que progressà en extensió i qualitat i aviat el vi de Binissalem fou el de més renom de Mallorca. Més endevant en sorgí la producció d'aiguardent destinat, sobretat, a l'exportació. L'activa participació de Binissalem en els grans esdeveniments històrics de Mallorca en els s XV-XVII deriva de la presència d'un extens i inquiet nucli de menestrals, teixidors sobretot, documentat ja en el s XIV.

D'una època més avançada parlam de finals del segle XVIII i principis del XIX, hi ha a Binissalem, edificis que han consolidat el poble com a conjunt històric-artístic (1983).

Són el reflex d'una època de prosperitat econòmica que va permetre la construcció d'edificis molt importants (Can Marc, Can Beltran, Can Garover, Ca n'Antic, Can Novell, Can Corneta, Can Tiró de ses bolles- façana d'estil manierista-, Can Ferrer, Can Gelabert-que té sales decorades amb frescos d'estil pompeià, Can Sabater, Can n' Enric Sureda,...); tots aquests edificis conviuen amb altres més moderns que rompen, en certa manera, l'estil arquitectònic del poble, encara que siguin reflex d'una altra època de prosperitat econòmica.

Sense cap dubte, l'edifici que destaca sobre tota la resta per la seva alçada i bellesa, és l'Església de Ntra Sra de Robines, construïda amb pedra del poble.

Pel que fa a la literatura, Binissalem té dos escriptors molt reconeguts: Llorenç Villalonga i Llorenç Moyà que van reflectir a les seves obres, la vida i la gent de Binissalem.

Finalment, s'ha de destacar un tret lingüístic característic del poble de Binissalem (que comparteix amb altres pobles com Lloseta i Alaró) la e oberta en lloc de la e neutra tònica i que dóna als seus habitants una manera de xerrar molt particular.

Població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2012)
Biniagual 9
Binissalem 7.795
Font: IBESTAT

Economia[modifica | modifica el codi]

Al voltant del municipi s'ha constituït la Denominació d'Origen Binissalem per protegir els vins de qualitat produïts amb varietats autòctones. El segle XIX va tenir una gran expansió econòmica gràcies a l'exportació de Vi, degut a la Fil·loxera que afectà a tot Europa i que tardà uns anys a arribar a Mallorca.

A mitjans de segle XX també va tenir una gran creixement la indústria de les sabates, igual que tota la comarca del Raiguer. Actualment només n'han quedat uns quants petits productors.

La mineria del carbó va tenir un pes importat durant la primera meitat del segle XX, d'on s'extreia un carbó de lignito, de baixa qualitat que era una font d'energia per abastir la demanda energètica de l'illa. Una de les fonts de riquesa del poble són les pedreres, de les quals se n'extreu una pedra calcàrea molt apreciada a tota l'Illa, tot el centre històric i l'església està fet amb la pedra de les pedreres del poble.

Disposa d'un polígon industrial on hi ha molta varietat de d'empreses, des d'agroalimentàries, petites indústries i distribuidors del sector serveis.

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Fires, Festes i Mercats[modifica | modifica el codi]

Al poble s'ha de destacar la fira que es fa el darrer cap de setmana de Maig, que és la Fira de al Pedra. El mercat es fa cada divendres a la plaça del poble. Les festes patronals són per Sant Jaume, el 25 de Juliol, que és el patró del poble. S'ha de destacar però que la festa més important és la Festa de la Vermada (o Sa Vermada).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Binissalem Modifica l'enllaç a Wikidata