Llubí
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de Mallorca | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca |
||
| Gentilici | Llubiner, llubinera | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 34,9 km² | ||
| Altitud | 74 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
2.299 hab. 65,87 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Organització Entitats de població |
1 |
||
| Patró/Patrons | Sant Feliu | ||
Llubí és una vila i municipi mallorquí situada en la comarca del Pla, al nord-est de la capital de Mallorca.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
El municipi limita amb els termes d'Inca, Sa Pobla, Muro, Santa Margalida, Maria de la Salut i Sineu.
Al Nord de la vila, a l'esquerra del torrent de Vinagrella, podem trobar al sector més alt del torrent de Muro la possessió de Vinagrella.
[modifica] Història
Just abans de la conquesta de Jaume I les terres de Llubí es trobaven dins el districte islàmic de Murûh, l'actual vila de Muro. De fet en seguiren formant part com a llogaret fins l'any 1836 en què Llubí esdevé per primer cop municipi independent amb ajuntament propi. En el repartiment, a diferència de la vila de Muro, que restà a la part del comte d'Empúries, les terres de Llubí correspongueren a l'Abat de Sant Feliu de Guíxols.
Al segle XIX va segregar-se de Muro i antigament era conegut com a Castell de Llubí malgrat no es té constància de cap fortificació.
Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics de les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica, des de coves naturals i artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons, tot això demostra un poblament molt recent de les nostres terres (cap al 2000 aC). posteriorment a Llubí es succeïren les cultures romana i àrab. De les primeres s'ha trobat monedes i inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobriren les restes d'una vil·la -explotació agrària- romana a Son Mulet just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies o "qanats" de la zona de Sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà de que fins avui no se n'han trobat notícies.
Amb la conquesta catalana del rei Jaume I el 1229, tot el districte musulmà de Muruh -incloïa a més de Llubí els actuals municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut- després del repartiment correspongué a Ponç Hug, comte d'Empúries, que en cedí una part -les terres llubineres- a Bernat Descoll, abat de Sant Feliu de Guixols. Ja en el segle XIII-XIV s'aixecà una capella en honor a aquest sant, el qual avui encara continua essent-ne el patró. Els territoris llubiners foren coneguts fins al segle XIX amb el nom de Castell Llubí i administrativament estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació municipal que passa per tres fases fins a ser definitiva: 1812-1814, 1820-1823 (trienni liberal) i la definitiva del 1836. A la universitat o ajuntament de Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell Llubí i a més des del segle XVII l'església de Llubí fou constituïda en vicaria "incapite" i això ja suposà un cert grau d'autonomia: tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament els sagraments -baptisme, matrimoni o unció dels malalts- a la capella de Llubí.
L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius de secà i des del segle XVI fou important la vinya, pareix que no fou fins a fins al segle XIX quan s'introduí de manera massiva l'ametller i les tàperes, també en aquest període i durant gran part del segle XX la indústria conservera i de licors ha estat molt desenvolupada, malgrat tot en aquest període existí tot un moviment migratori cap a Amèrica.
El liberalisme decimonònic dugué a Llubí i a les Illes Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes així es passa pels conflictes entre lliberals i absolutistes el primer terç des segle XIX, la consolidació dels liberalisme conservador representat pel maurisme fins a la II República i Guerra Civil. Durant el franquisme els cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica s'ha vista determinada pel predomini d'opcions conservadores.
[modifica] Festes
El patró de Llubí és Sant Feliu, dia 1 d'agost. El primer dimarts després de Santa Catalina es fa la fira tradicional i el diumenge anterior a la fira tradicional es fa la fira de la mel. El dimarts de Pasqua és "la Festa de l'Ermita".
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
|
|||||||
