Sant Joan (Mallorca)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Joan
Bandera de Sant Joan Escut de Sant Joan
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Sant Joan respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Fotografia del poble feta des del Puig de Consolació
Fotografia del poble feta des del Puig de Consolació
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Santjoaner, santjoanera
Llengua pròpia Català
Superfície 38,51 km²
Altitud 152 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.973 hab.
51,23 hab/km²
Coordenades 39° 35′ 40.48″ N, 3° 2′ 18.26″ E / 39.5945778°N,3.0384056°E / 39.5945778; 3.0384056Coord.: 39° 35′ 40.48″ N, 3° 2′ 18.26″ E / 39.5945778°N,3.0384056°E / 39.5945778; 3.0384056
Organització
Entitats de població
• Batlessa:

1
Catalina Gayà (AxSJ; 2013)
Patró/Patrons Sant Joan

Sant Joan (abans coneguda com a Sant Joan de Sineu) és una vila i municipi del centre de Mallorca, fundada l'any 1300. Confronta amb els termes municipals de Petra, Vilafranca de Bonany, Porreres, Montuïri, Lloret de Vistalegre i Sineu.

Població[modifica | modifica el codi]

La població és de 1.956 habitants, 995 homes i 961 dones, segons dades de l'INE per l'any 2008, coneguts com a "santjoaners".

Història[modifica | modifica el codi]

Les terres de Sant Joan estaven integrades en el moment de la conquesta de Jaume I en el districte musulmà de Yiynau-Bitra i en el repartiment anaren a la part reial. De facto assoleix la independència el 1298 quan l'ermita de Consolació esdevé parròquia, de la relació amb Sineu en quedarà constància al nom. L'any 1300 es crearà una pobla segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

Festes[modifica | modifica el codi]

A Sant Joan s'hi celebren 8 festes diferents al llarg de l'any,[2] algunes d'elles locals, com la festa patronal (el dia de Sant Joan Degollat, 29 d'agost), la festa del Sol que Balla (24 de juny), la Festa del Quart Diumenge o del Pa i Peix (quart diumenge de Quaresma) i la Festa del Botifarró (no oficialment "des Butifarró") o de sa Torrada (principis d'octubre); i algunes d'elles més foranes, com ho són el Dia del Llibre i la Rua (Carnaval).

Festes locals[modifica | modifica el codi]

També celebra, enrevoltant la festa patronal, les festes del poble. Les festes alberguen any rere any certs actes tradicionals, destacant el correfocs, la sortida de dimonis i la missa solemne, entre d'altres.

Els dimonis de Sant Joan, pertanyents al Centre Cultural de Sant Joan, consisteixen en set disfresses de dimoni creades per Antoni Roig i Sierra, les quals representen els pecats capitals (lúxuria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia). La primera disfressa aparegué l'any 1973, i la resta en els anys següents.[3] Surten unes quantes vegades en totes les festes patronals, perseguint i pegant amb una corretja o un bastó als que es posen per davant seu. Són tot un emblema de les festes locals i del poble en si.

Els diables de Sant Joan, també pertanyents al Centre Cultural, foren la primera colla de diables de les Illes Balears, debutant l'agost de 1993.[4] Surten la nit del correfocs, acompanyats pel Corb de Sant Nofre, un corb bicèfal que fou la primera bèstia de foc creada a les Balears. Fou creada l'any 1998 per Kake Portas, basada en un mite relacionat amb una parella de corbs del Puig de Sant Nofre.[5]

Política[modifica | modifica el codi]

Les eleccions de 2011 donaren la següent composició de l'Ajuntament: 3 PP, 3 AxSJ (Assemblea per Sant Joan), 2 CVI, 1 PSIB-PSOE. Un altre candidat era la Lliga Regionalista, tot i que no va obtenir cap regidor. A Sant Joan es portà a terme un pacte de governabilitat entre PP i AxSJ.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Sant Joan és, com la resta de les Illes Balears, del tipus mediterrani. Tot i així, es podrien fer tres subdivisions climatològiques a les illes: una de càlida; una de temperada, per gairebé totes les Baleàrides senceres; i una de més freda, situada únicament a la Serra de Tramuntana. La càlida se situa arreu de les Pitiüses, degut a la seva posició meridional respecte Mallorca i Menorca, i també al centre de l'illa de Mallorca, més o menys allò que seria es Pla de Mallorca. Doncs, el poble de Sant Joan se situaria dins d'aquesta zona, més càlida i més seca i, quant a les temperatures fresques, un pèl més extremes (potser unes dècimes).

Les dades meteorològiques del poble són facilitades per l'estació meteorològica de Son Juny.

Temperatures i precipitacions de Sant Joan (Font: Centre Meteorològic de les Illes Balears.)
Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes (ºС) 10 10,9 11,9 13,9 18,5 21,7 24,7 24,7 22,3 18,1 13,7 11,3 16,8
Precipitacions totals (mm) 31,8 22,5 11,4 33,1 31,1 12,3 4,8 14,8 48,4 88,6 82,5 53,2 434,5

Cultura[modifica | modifica el codi]

Portada d'una de les Monografies Santjoaneres.
Portada de la revista Mel i Sucre.

A Sant Joan s'editen actualment dues revistes locals, Mel i Sucre i Damunt Damunt, d'aparició mensual i escrites íntegrament en català. Mel i Sucre començà a publicar-se a principis de l'any 1980 i actualment forma part de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca. Anteriorment, es va editar la revista Sant Joan. Durant la dècada de 1940 es va editar la revista Documenta, dedicada a la història local, redactada sobretot en castellà, però en col·laboracions en català, cosa que la va convertir en una de les primeres publicacions de la postguerra on s'emprà aquesta llengua. Francesc de Borja Moll, un dels qui hi varen escriure, va dir "El cas de Sant Joan és notabilíssim, és un cas únic i digne de vertadera admiració...".

El grup de Documenta era conegut popularment com "Ses Teranyines", en referència a la seva afició a "llevar les teranyines" als papers vells. A la dècada de 1990 va aparèixer a Sant Joan el Col·lectiu Teranyines, dedicat a la recerca sobre la història i la cultura santjoaneres. La seva principal activitat ha estat la publicació de la col·lecció Monografies Santjoaneres, que compta (el 2012) amb 20 números. També organitzen anualment la Diada del Pare Ginard, en homenatge a Rafel Ginard i Bauçà, folklorista, autor del monumental Cançoner Popular de Mallorca, fill de Sant Joan. El Col·lectiu publica anualment el Pronòstic Santjoaner.

Himne al poble de Sant Joan[modifica | modifica el codi]

Josep Rosselló Ordines (1882-1966) va ser mestre de Sant Joan entre els anys 1910 i 1924. A més de la tasca pedagògica, va ser músic, geòleg i impulsor de la llengua internacional. L'any 1913 va compondre l'Himne al poble de Sant Joan, que ell mateix va musicar. Actualment, es canta al final de l'ofici solemne amb motiu de la festa de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost.

Santjoaners il·lustres[modifica | modifica el codi]

Fills predilectes[modifica | modifica el codi]

L'Ajuntament de Sant Joan ha nomenat al llarg del temps diversos Fills Predilectes:[6]

  • Fra Lluís Jaume Vallespir: missioner franciscà, protomàrtir de Califòrnia.
  • L'honor Antoni Oliver Gayà "dels Calderers": impulsor de l'agricultura moderna.
  • Jaume Mas i Noguera "el Mestre Mas": primer mestre nacional.
  • Mossèn Francesc Mas i Galmés: rector de Sant Joan i constructor del Centre Catòlic i de l'església parroquial.
  • Pare Rafel Ginard Bauçà: folklorista i poeta.
  • Joan Mas Matas "el Mestre Pagès": mestre dels anys 50 als 90.
  • Miquel Gayà i Sitjar: poeta.

Altres santjoaners il·lustres[modifica | modifica el codi]

Serveis[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Sant Joan té un Col·legi Públic anomenat Son Juny. És un centre d'educació infantil i primària, adscrit a l'IES Sineu.[7] Utilitza el català com a llengua vehicular i d'ensenyament.[8] Està situat a l'entrada del poble, dalt del turó de Son Juny, al Passeig Joan Mas i Mates. Consta de 2 edificis, un d'educació primària, inaugurat el gener de 1985 i un d'educació infantil, inaugurat l'any 2004. El curs 2009-2010 celebrà el seu 25è aniversari.

Les classes d'educació física són facilitades gràcies al fet que hi ha el poliesportiu del poble just a devora, igualment amb el camp de tennis. També hi ha un hort per a les classes de coneixement del medi, un galliner per fer compost amb el que sobra del menjador escolar, una càmera web,[9] dues estacions meteorològiques (una d'elles digital)[10] i un estany.

Publica una revista anual anomenada Kromioussa, basada en el tema de l'any. L'any 2008 publicà el número 7.

El nombre d'alumnes matriculats el curs 2008-2009 és de 145 alumnes.[8] La plantilla és de 13 mestres amb horari complet, un mestre de religió, un d'educació compensatòria i un d'atenció a la diversitat. El director és Josep Roig Bauzà, la secretària és Francisca Barceló Costa, i la cap d'estudis és Catalina M. Bover Nicolau.[11]

Transports[modifica | modifica el codi]

Tot i dir-se estació de Sant Joan, l'estació, que s'interposa en el recorregut Inca-Manacor, està situada dins el terme de Sineu. Tanmateix, el mes de febrer de 2012 es tancà l'estació de Sant Joan i se suprimiren algunes freqüències; ara l'autobús transporta passatgers des del centre de Sant Joan a l'estació de Sineu i a viceversa, enllaçant així algunes arribades del tren.

Esports[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb un pavelló esportiu situat a dalt del turó de Son Juny, al costat de l'escola Pública. El Pavelló Municipal de Son Juny suposa la seu i estadi dels dos clubs de futbol sala del municipi: Just-Just Sant Joan (que juga a la Tercera divisió nacional) i el Sant Joan Club Esportiu (fundat el 2007 i que disputa els seus partits a la Lliga de Primera Regional).

Ambdós clubs compten amb una majoria de quasi totes les plantilles, per una part el Just-Just Sant Joan compta amb les categories de prebenjamí fins a infantil, mentre que Sant Joan Club Esportiu compta amb les categories: infantil, cadet i juvenils.

El club amb més títols del municipi és el Sant Joan C.E. que entre el seu palmarès destaquen 1 copa de la lliga Regional (2009) i 1 copa de la lliga juvenil (2011).

Teatre[modifica | modifica el codi]

A Sant Joan hi ha dos grups de teatre, un infantil i l'altre per a adults (anomenat Biaixos i Capgirons); ambdós dirigits per Antoni Bonet (conegut com a Toni "Síndic"). Cada any, es fan diverses obres de teatre, entre elles dues fixes: una sobre Herodes i els Tres Reis d'Orient (dia 6 de gener) i una de la crucificació de Jesús de Natzaret (Divendres Sant). Ambdues es dirigeixen per Toni "Síndic", també.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan (Mallorca)