Sant Joan (Mallorca)
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de Mallorca | |||||
.jpg) |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Regne d'Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca |
||||
| Gentilici | Santjoaner, santjoanera | ||||
| Llengua pròpia | Català | ||||
| Superfície | 38,51 km² | ||||
| Altitud | 152 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
2.047 hab. 53,16 hab/km² |
||||
| Coordenades | 39° 35′ 40.48″ N, 3° 2′ 18.26″ E / 39.5945778,3.0384056Coord.: 39° 35′ 40.48″ N, 3° 2′ 18.26″ E / 39.5945778,3.0384056 | ||||
| Organització Entitats de població • Batle: |
1 Joan Magro Bauzà (PP; 2010) |
||||
| Patró/Patrons | Sant Joan | ||||
.png)
Sant Joan (abans coneguda com a Sant Joan de Sineu) és una vila i municipi del centre de Mallorca, fundada l'any 1300. Confronta amb els termes municipals de Petra, Vilafranca de Bonany, Porreres, Montuïri, Lloret de Vistalegre i Sineu.
Taula de continguts |
Població [modifica]
La població és de 1.956 habitants, 995 homes i 961 dones, segons dades de l'INE per l'any 2008, coneguts com "santjoaners".
Història [modifica]
Les terres de Sant Joan estaven integrades en el moment de la conquesta de Jaume I en el districte musulmà de Yiynau-Bitra i en el repartiment anaren a la part reial. De facto assoleix la independència al 1298 quan l'ermita de Consolació esdevé parròquia, de la relació amb Sineu en quedarà constància al nom. L'any 1300 es crearà una pobla segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.
Festes [modifica]
A Sant Joan s'hi celebren 8 festes diferents al llarg de l'any,[2] algunes d'elles locals, com la festa patronal (el dia de Sant Joan Degollat, 29 d'agost), la festa del Sol que Balla (24 de juny), la Festa del Quart Diumenge o del Pa i Peix (quart diumenge de Quaresma) i la Festa del Botifarró (no oficialment "des Butifarró") o de sa Torrada (principis d'octubre); i algunes d'elles més foranes, com ho són el Dia del Llibre i la Rua (Carnaval).
Festes locals [modifica]
També celebra, enrevoltant la festa patronal, les festes del poble. Les festes alberguen any rere any certs actes tradicionals, destacant el correfocs, la sortida de dimonis i la missa solemne, entre d'altres.
Els diables de Sant Joan, pertanyents al Centre Cultural de Sant Joan, foren la primera colla de diables de les Illes Balears, debutant l'agost de 1993.[3] Surten la nit del correfocs, acompanyats pel Corb de Sant Nofre, un corb bicèfal que fou la primera bèstia de foc creada a les Balears. Fou creada l'any 1998 per Kake Portas, basada en un mite relacionat amb una parella de corbs del Puig de Sant Nofre.[4]
Els dimonis de Sant Joan, també pertanyents al Centre Cultural, consisteixen en set disfresses de dimoni creades per Antoni Roig i Sierra, les quals representen els pecats capitals (lúxuria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia).[5] Surten unes quantes vegades en totes les festes patronals, perseguint i pegant als que es posen per davant seu. Són tot un emblema de les festes locals i del poble en si.
Política [modifica]
Les eleccions de 2011 donaren la següent composició de l'Ajuntament: 3 PP, 3 AxSJ (Assemblea per Sant Joan), 2 CVI, 1 PSIB-PSOE. Un altre candidat era la Lliga Regionalista, tot i que no va obtenir cap regidor. A Sant Joan es portà a terme un pacte de governabilitat entre PP i AxSJ.
Clima [modifica]
El clima de Sant Joan és, com la resta de les Illes Balears, del tipus mediterrani. Tot i així, es podrien fer tres subdivisions climatològiques a les illes: una de càlida; una de temperada, per gairebé totes les Baleàrides senceres; i una de més freda, situada únicament a la Serra de Tramuntana. La càlida es situa arreu de les Pitiüses, degut a la seva posició meridional respecte Mallorca i Menorca, i també al centre de l'illa de Mallorca, més o menys allò que seria es Pla de Mallorca. Doncs, el poble de Sant Joan se situaria dins d'aquesta zona, més càlida i més seca i, quant a les temperatures fresques, un pèl més extremes (potser unes dècimes).
Les dades meteorològiques del poble són facilitades per l'estació meteorològica de Son Juny:
| Mesos | gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | Anual |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temperatures mitjanes (ºС) | 9,8 | 9,9 | 11,7 | 13,6 | 19,7 | 23,3 | 25,9 | 25,9 | 21,6 | 18,6 | 15,6 | ||
| Precipitacions totals (mm) | 55,8 | 22,6 | 31,6 | 39,2 | 19,8 | 1,6 | 1,2 | 14,8 | 196,0 | 32,5 | 20,0 |
Cultura [modifica]
A Sant Joan s'editen actualment dues revistes locals, Mel i Sucre i Damunt Damunt, d'aparició mensual i escrites íntegrament en català. Mel i Sucre començà a publicar-se a principis de l'any 1980 i actualment forma part de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca. Anteriorment, es va editar la revista Sant Joan. Durant la dècada de 1940 es va editar la revista Documenta, dedicada a la història local, redactada sobretot en castellà, però en col·laboracions en català, cosa que la va convertir en una de les primeres publicacions de la postguerra on s'emprà aquesta llengua. Francesc de Borja Moll, un dels qui hi varen escriure, va dir "El cas de Sant Joan és notabilíssim, és un cas únic i digne de vertadera admiració...".
El grup de Documenta era conegut popularment com "Ses Teranyines", en referència a la seva afició a "llevar les teranyines" als papers vells. A la dècada de 1990 va aparèixer a Sant Joan el Col·lectiu Teranyines, dedicat a la recerca sobre la història i la cultura santjoaneres. La seva principal activitat ha estat la publicació de la col·lecció Monografies Santjoaneres, que compta (el 2012) amb 20 números. També organitzen anualment la Diada del Pare Ginard, en homenatge a Rafel Ginard i Bauçà, folklorista, autor del monumental Cançoner Popular de Mallorca, fill de Sant Joan. El Col·lectiu publica anualment el Pronòstic Santjoaner.
Himne al poble de Sant Joan [modifica]
Josep Rosselló Ordines (1882-1966) va ser mestre de Sant Joan entre els anys 1910 i 1924. A més de la tasca pedagògica, va ser músic, geòleg i impulsor de la llengua internacional. L'any 1913 va compondre l'Himne al poble de Sant Joan, que ell mateix va musicar. Actualment, es canta al final de l'ofici solemne amb motiu de la festa de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost.
Santjoaners il·lustres [modifica]
Fills predilectes [modifica]
L'Ajuntament de Sant Joan ha nomenat al llarg del temps diversos Fills Predilectes:[6]
- Fra Lluís Jaume Vallespir: missioner franciscà, protomàrtir de Califòrnia.
- L'honor Antoni Oliver Gayà "dels Calderers": impulsor de l'agricultura moderna.
- Jaume Mas i Noguera "el Mestre Mas": primer mestre nacional.
- Mossèn Francesc Mas i Galmés: rector de Sant Joan i constructor del Centre Catòlic i de l'església parroquial.
- Pare Rafel Ginard Bauçà: folklorista i poeta.
- Joan Mas Matas "el Mestre Pagès": mestre dels anys 50 als 90.
- Miquel Gayà i Sitjar: poeta.
Altres santjoaners il·lustres [modifica]
- Climent Picornell Bauzà (Fotògraf): Fotògraf naturalista mort l'any 2003.
- Climent Picornell Bauzà (Geògraf): Doctor en Geografia i professor de la UIB fins a l'any 2010.
- Guillem Bou Mas: Glosador i membre il·lustre de la Penya Motorista.
- Gabriel Company Gayá (Forner Boveta): Glosador.
- Miquel Gual Bauzà: Ciclista profesional entre 1944 i 1956.
- Antoni Karmany i Mestres: Ciclista profesional campió de Muntanya de la volta España al 1960, 1961 i 1962.
- Gabriel Company Bauzà: Ciclista profesional entre 1954 i 1962.
Serveis [modifica]
Educació [modifica]
Sant Joan té un Col·legi Públic anomenat Son Juny. És un centre d'educació infantil i primària, adscrit a l'IES Sineu.[7] Utilitza el català com a llengua vehicular i d'ensenyament.[8] Està situat a l'entrada del poble, dalt del turó de Son Juny, al Passeig Joan Mas i Mates. Consta de 2 edificis, un d'educació primària, inaugurat el gener de 1985 i un d'educació infantil, inaugurat l'any 2004. El curs 2009-2010 celebrà el seu 25è aniversari.
Les classes d'educació física són facilitades gràcies a que hi ha el poliesportiu del poble just a devora, igualment amb el camp de tennis. També hi ha un hort per a les classes de coneixement del medi, un galliner per fer compost amb el que sobra del menjador escolar, una càmera web,[9] dues estacions meteorològiques (una d'elles digital)[10] i un estany.
Publica una revista anual anomenada Kromioussa, basada en el tema de l'any. L'any 2008 publicà el número 7.
El nombre d'alumnes matriculats el curs 2008-2009 és de 145 alumnes.[8] La plantilla és de 13 mestres amb horari complet, un mestre de religió, un d'educació compensatòria i un d'atenció a la diversitat. El director és Josep Roig Bauzà, la secretària és Francisca Barceló Costa, i la cap d'estudis és Catalina M. Bover Nicolau.[11]
Transports [modifica]
Tot i dir-se estació de Sant Joan, la estació, que s'interposa en el recorregut Inca-Manacor, està situada dins el terme de Sineu. El mes de febrer de 2012 s'ha tancat l'estació de Sant Joan i s'han suprimit algunes freqüències; ara l'autobús transporta passatgers des del centre de Sant Joan a l'estació de Sineu i a viceversa, enllaçant així algunes arribades del tren.
Esports [modifica]
El municipi compta amb un pavelló esportiu situat a dalt del turó de Son Juny, al costat de l'escola Pública. El Pavelló Municipal de Son Juny suposa la seu i estadi dels dos clubs de futbol sala del municipi: Just-Just Sant Joan (que juga a la Tercera divisió nacional) i el Sant Joan Club Esportiu (fundat al 2007 i que disputa els seus partits a la Lliga de Primera Regional). Ambdós clubs compten amb un planter en totes les categories des de la iniciació en futbol sala fins a l'equip juvenil.
Teatre [modifica]
A Sant Joan hi ha dos grups de teatre, un infantil i l'altre per a adults (anomenat Biaixos i Capgirons); ambdós dirigits per Antoni Bonet (conegut com Toni "Síndic"). Cada any, es fan diverses obres de teatre, entre elles dues fixes: una sobre Herodes i els Tres Reis d'Orient (dia 6 de gener) i una de la crucificació de Jesús de Natzaret (Divendres Sant). Ambdues es dirigeixen per Toni "Síndic", també.
Anecdotari [modifica]
- Una llegenda diu que la raó perquè Sineu tengui el campanar separat de l'església és que els santjoaners estiraven el campanar amb una corda per tenir-ne dos. Finalment no se l'endugueren.
- L'any 1930, va fer una calabruixada perillosa a Sant Joan. Va rompre cinc mil teules aproximadament, en només 10 minuts. Per fer-se una idea, eren com ous de gallina, fins i tot algunes com codonys; algunes pesaven devers 50 g, fins i tot alguns deien que n'havien pesat de 70 a 80 g. I amb aquest pèssim temps es varen perjudicar els pallers, a més de crear inundacions en cases i matar aus de bestiar.[12]
- Com que el nucli urbà del poble veïnat de Vilafranca de Bonany està als límits que confronten amb Sant Joan, alguns carrers i camins del poble estan a dins del terme de Sant Joan. Tot i que legalment formen part de Sant Joan, és l'Ajuntament de Vilafranca qui els ofereix les facilitats municipals (llum, aigua, etc.).
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Fires, Festes i Mercats - Pàgina Web de l'Ajuntament
- ↑ Centre Cultural de Sant Joan - La colla de dimonis i els Corbs de Sant Onofre
- ↑ Dimonisibesties.cat - Diables de Sant Joan
- ↑ Musicanostra.com - DIMONIS DE MALLORCA
- ↑ J. Matas, J. Estelrich, J. Roig, M. Estelrich, J. Estelrich & C. Costa. Fills Predilectes de Sant Joan (Monografies santjoaneres núm. 17). 2006.
- ↑ Objectius generals - Escola Son Juny
- ↑ 8,0 8,1 Conèixer la nostra escola - Escola Son Juny
- ↑ Escola Son Juny - Càmera Web
- ↑ Dades de l'estació - Escola Son Juny
- ↑ Òrgans del govern - Escola Son Juny
- ↑ S. Soler, R. Ginard & B. Bauçà. El temple parroquial de Sant Joan (Monografies santjoaneres núm. 7), pàg. 92. 1998.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan (Mallorca) |
- Pàgina de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut Balear d'Estadística (Atenció: dades mesclades amb el municipi Sant Joan de Labritja d'Eivissa)
- Web de la revista Mel i Sucre
- Web del CP Son Juny
|
|||||||
