Porreres
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de Mallorca | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca |
||
| Gentilici | Porrerenc, porrerenca | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 86,84 km² | ||
| Altitud | 136 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
5.544 hab. 63,84 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Organització Entitats de població • Batle: |
1 Bernat Bauçà Garau (CxI; 2011) |
||
| Patró/Patrons | Sant Joan Baptista i | ||
| Agermanament | Porrera (Priorat)[2] | ||
Porreres és una vila i municipi mallorquí situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca.
Limita amb els termes de Llucmajor, Montuïri, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.
Taula de continguts |
[modifica] Política
- Vegeu la llista de batles de Porreres.
L'actual composició de l'Ajuntament de Porreres és el següent:
- CxI: 6 regidors.
- PP: 4 regidors.
- [[PSM-Iniciativa Verds]]: 2 regidors.
- PSOE: 1 regidor.
[modifica] Economia
L'agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions importants com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Son Porquer , Es Monjos o Sa Bastida . La qualitat de la terra és apta per als cereals, l'ametller i la vinya. En algunes èpoques s'ha cultivat també el safrà i la producció d'albercocs ha estat durant dècades l'activitat per la qual Porreres s'ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s'alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d'alternativa a l'estancament actual del sector agrari. L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indústries alimentàries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galetes, torrons, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs.
És la seu del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla i Llevant. Està situada al Molí de n'Amengual.
[modifica] Festes i celebracions
Porreres té per patrons els dos Sants Joans, el Baptista (24 de juny) i l'Evangelista (27 de desembre).
Les festes populars es celebren per Sant Roc (16 d'agost). Començen en possar una bandera blanca damunt el campanar de l'Església gran i amb la lectura del Pregó de festes. Comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, revetlles, etc. que acaben amb la traca de focs artificials de la darrera nit. Aquest vespre es coneix com Sant Roquet, on els joves del poble fan un cercavila amb una ensaïmada gegant per convidar a tothom que aguanti fins aquelles hores de la matinada.
Celebra mercat setmanal tots els dimarts de l'any al voltant de Sa Plaça. Fira anual el darrer diumenge d'octubre i el dilluns següent, el firó.
Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte més proper a la festivitat i les beneïdes d'animals.
El dissabte de Carnaval es fa Sa Rua, amb desfilada de disfresses i balls de les diverses assossiacions d'AMPA de les escoles i altres agrupacions del poble.
Diumenge de l'Àngel, Pancaritat a Monti-sion. La gent sol pujar a peu al santuari, on es fan actes religiosos i populars.
[modifica] Història
L'època prehistòrica deixà alguns vestigis a Porreres d'entre els que són mostra el talaiot de Baules, el talaiot d'Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Salat. La dominació romana s'ha pogut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l'època àrab en el que també s'hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l'estada del poble musulmà a Porreres.
El nom de Porreres prové d'un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, procedent d'aquesta localitat del Priorat (Tarragona). En el repartiment el gran beneficiari de les terres porrerenques fou el comte del Rosselló, Nuno Sanç.
Al 1300 apareix com a poble reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.
L'any 1856 Jaume Mulet Escarrer hi fundà la Filharmònica Porrerenca gràcies a la convergència de petites agrupacions musicals anteriors.
La revoltina del setembre del 1868 va assaltar la casa de la vila i l'arxiu municipal fou cremat. Es destruïren la majoria dels documents que s'hi guardaven. D'aquesta manera s'acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.
Els Germans de la Caritat a partir del 1873 hi tengueren al carrer Lluís casa pròpia. La congregació es va fusionar, 50 anys després, amb el Germans de La Salle.
Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpia: el Camp, el Cappuig, les Cases Noves, Porrerí, el Pou d'Amunt, el Pou Florit, el Rafal, els Terrers i la Vileta.
[modifica] Cultura
S'hi editen la revista Llum d'Oli el primer número de la qual va sortir a finals del desembre de 1978 a càrrec de l'Agrupació Cultural de Porreres i el Calendari Porrerenc des del 1994.
Fou el lloc elegit per acollir la multitudinària trobadal de l'Acampallengua 2005.
Actualment compta amb un institut d'educació secundària (IES Porreres), dues escoles primàries i des de fa un temps, també una escoleta.
[modifica] Esports
L'Unió Esportiva Porreres és el club de futbol representatiu de la localitat, jugant 12 temporades a tercera divisió estatal. El ciclista Joan Llaneras, a qui deu el nom el Pavelló poliesportiu, és originari d'aquest poble. També hi ha el Club de Basquet Porreres (CB Porreres) i el Club Voleibol Porreres (CV Voleibol).
[modifica] Llocs d'interès
- Vegeu també: Llista de monuments de Porreres
- Església Parroquial
- Santuari i Puig de Monti-sion
- Rectoria de Porreres
- Sa Plaça i Casa de la Vila
- Església de Sant Felip Neri
- Museu (antic hospital)
- Església de l'Hospitalet de Porreres
- Molins de vent
- Creus de terme i goigs de pujada a Monti-Sion
- Molí de n'Amengual
- Possessions
- Element de la llista puntejada
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Anunci de l'Ajuntament
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
1.↑ INE, padró municipal a 1-1-2009
2.↑ Anunci de l'Ajuntament.
3.↑ http://www.bibiloni.cat/toponimiabalear/index.html
[modifica] Enllaços externs
|
|||||||
