Fornalutx
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de Mallorca | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca |
||
| Gentilici | Fornalutxenc, fornalutxenca | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 19,49 km² | ||
| Altitud | 149 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
722 hab. 37,04 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 46′ 52.44″ N 2° 44′ 17.11″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Batle: |
1 Joan Albertí Sastre (PP; 2003) |
||
Fornalutx és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana que limita amb els municipis de Sóller i Escorca. Es troba situat a la vall de Sóller, entre aquest nucli urbà i el massís del Puig Major. Té una sortida al mar, a la desembocadura del Torrent de na Mora.
Taula de continguts |
[edita] El topònim
Segons algunes fonts, el topònim Fornalux, "Fornalucem" és un derivat de "Fornel" fornal o Ferreira, amb el sufix –utx, topònim mossàrab del sufix romànic "ucem".
[edita] Història
La història del poble ha estat sempre lligada a la del veïnat Sóller, ja que les dues formaren un únic terme municipal fins l'any 1813, i es reconegueren els seus drets constitucionals com a municipi independent l'any 1812 una primera vegada, el 1820 la segona i la definitiva seria el 1837 un cop consolidat a Espanya el sistema constitucionalista. El primer batle del nou municipi de Fornalutx seria Antoni Mayol Arbona (Xoroi), de la nissaga dels Mallols de Bàlitx.
L'actual batle és Joan Albertí Sastre. Nasqué el 1947 i fou elegit la primera vegada en 2003 i fou reelegit el 2007. Professional de l'hostaleria, està afiliat al Partit Popular i és casat i pare de quatre filles.
[edita] Fornalutxencs i fornalutxenques il·lustres
- Joan Albertí Arbona Pardalet (1850-1916). Sacerdot, compositor i organista. Fou declarat Fill Il·lustre oficialment l'any 1947 i té un carrer al seu nom. És l'únic fill il·lustre declarat com tal.
- Maria Arbona Mir (1756-1825), vídua de Jaume Ferrer Mas, i la seva filla Maria Ferrer Arbona, 1777-1865 cofundadores del primer Col·legi de la Puresa a Palma amb del bisbe Bernat Nadal i Crespí.
- Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gabelli (1828-1900) Darrera propietària de la família Ripoll d'una de les dues finques de Bàlitx d'Avall. Deixá la seva heretat -a excepció feta de la posada del carrer de Sant Joan - a l'Església Católica de Mallorca. Benefactora de l'Església i del poble de Fornalutx.
- Bernadí Solivellas Arbona (Fornalutx 1865 - Sant Joan 1942) Metge i cirurgià. Col·laborà a diverses revistes mèdiques de Catalunya i Balears. President del Col·legi de Metges de Balears a la decada dels anys vint.
- Josep Arbona Busquets Cabana (1887-1992) Polític i benefactor local. Era fill de Sebastià Arbona Vicens, tinent batle durant la primera guerra europea. Batle per la Unió de dretes de 1934 a 1936, any en què és succeït per una gestora d'esquerres i una segona vegada de 1947 a 1954. Ocupà també diverses vegades el càrrec de fiscal del Jutjat de Pau. Impulsà els homenatges a la Vellesa celebrats al Municipi. El carrer Arbona-Colom està dedicat a ell i a Francisca Colom Mayol, la seva esposa, com a benefactors del poble.
[edita] Batlles de Fornalutx
[edita] Llista de rectors i ecònoms de la Parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu
Fins l'any 1913 l'església de Fornalutx depenia de la Parròquia de Sant Bartomeu de Sóller; tenint al davant d'ella un sacerdot que portava el títol de Vicari Vicari in capité.
Vicaris in Capite de l'Església de la Nativitat de la Mare de Déu 1579-1913
- Bartomeu Rotger
- Damià Arbona
- Damià Colom
- Antoni Cladera
- Antoni Vidal
- Bartomeu Coll
- Jaume Contesti
- Bartomeu Ripoll
- Jaume Julià
- Pere Antoni Maiol Maiol
- Gabriel Busquets Bernat (Xandre)
- Antoni Maiol Socies
- Jaume Maiol Frontera
- Antoni Estades i Ripoll (de Moncaira) Doctor en Sagrades Escriptures
- Antoni Estades i Serra-Poquet ( de Moncaira) Doctor en Sagrades Escriptures
- Jordi Vicens Bisbal Nyegos
- Guillem Busquets Deyà (Xandre) 1860-1897
- Bartomeu Coll interi. Natural de Sóller.
- Gregori Llinàs Rosselló. Natural de Ciutat.
- Jaume Martorell Cànaves. Natural de Caimari-Selva.
- Miquel Martorell Fluxà. Natural de Santa Margalida
L'1 de juny d'aquell any l'església de Fornalutx es convertí en parròquia d'entrada de la diòcesi de Mallorca. El dia 13 següent, féu l'entrada solemne mossèn:
- Llorenç Mas Mesquida de Campos (1881-1947) nomenat rector en propietat d'acord amb el Concordat de l'any 1856 signat entre la Santa Seu i Espanya. Successors seus han estat:
- Antoni Caparó Busquets, de Sóller (1893-1973). Regent de 1927 a 1935 per absència obligada del Rector Mas i ecònom de l'1 de gener de 1936 fins el 1950 per haver renunciat de rector Mossèn Mas.
- Bartomeu Mir Cerdà de Pollença (22 d'abril de 1927). Ecònom de 1950 a 1951.
- Cristòfol Trias Serra de Sa Cabaneta, Marratxí (1929-2003). Ecònom del 1951 al 1965.
- Agustí Serra Soler de Sa Pobla (* 15 de novembre de 1930) Rector (Concili Vaticà II) de 1965 a 1978.
- Miquel Deyà i Deyà de Deià (1940- 2006). Rector de 1978 a 2006.
- Diego Leon Fioravanti de Palma (* 8 de maig de 1976) Administrador Parroquial interí maig-agost 2006.
- Ricard Janer Bonafé, missioner dels Sagrats Cors, de Biniamar, Selva (* 23 de desembre de 1938) Administrador parroquial des del mes d'agost de 2006.
[edita] Demografia
Evolució de la població de Fornalutx des de la dècada dels 50 fins ara:
[edita] Política
| UM | PPIB | PSOE | Altres | Total | |
|---|---|---|---|---|---|
| 2007 | 1 | 5 | 1 | 0 | 7 |
[edita] Guardons
- 1983: Placa de Plata por la Defensa y Mantenimiento de la Villa (Foment de Turisme de Mallorca)
- 1983: II Premio Nacional de Pueblos Embellecidos y Mantenidos de España (Secretaria General de Turisme)
- 1995: Premi Alzina (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa)
[edita] Festes populars
[edita] Sa Patrona
8 de setembre, el dia de la Nativitat de la Mare de Déu més coneguda per " El Dia de Sa Patrona".
Es comença la festa dos dies o tres abans del dia 8, quan el jovent espera tota la nit l'arribada d'un bou a les 8:00 del matí.
El bou és amollat a l'Alqueria, a la part alta del poble. Un grup de joves s'encarreguen de dur-lo amb cordes fins a la plaça, on una jove vestida de pagesa, corona el bou amb una corona de flors. Després, el fan córrer pels carrers del poble fins que es fa un descans per berenar. Una vegada mort i escorxat el bou, aquest és fet bocins i repartit entre els socis del Patronat
Cada cop el correbou és més curt, ja que es una pràctica que alguns voldrien eliminar. És un dels pocs o l'únic poble de Mallorca on encara es duu a terme aquesta festa, ben sentida del poble fornalutxenc.
Fins quasi a principis dels anys setanta,la vigília del dia de la Patrona unes completes, molt solemnes, eren cantades a l'església. El dia de la Patrona, pel capvespre també a l' església hi havia vespres solemnes i a continuació sortia una processó amb una relíquia de la Mare de Déu.
L'acte d'homenatge a la vellesa s'introduiria quasi acabant els anys cinquanta. Per la dècada dels seixanta foren molt comentades - a nivell de carrer - les picabaralles del rector de la parròquia amb l'ajuntament per les berbenes de cada any que el primer presentava com si fos el passaport per directament anar a l'infern.
[edita] Sant Antoni de Viana i Sant Sebastià
Fins a meitat dels anys seixanta del segle passat i encara que no fos cap festa oficial de l'Estat ni tampoc una festa manada de l'Església tant el 17 de gener com el dia 20 del mateix mes s'honrava a Sant Antoni Abat i Sant Sebastià.
La festa de Sant Antoni solia estar preparada per una novena i el vespre abans del dia del Sant es cantaven solemnes completes.
El dia de la Festa abans de la Missa Major - més conegut per l'ofici - hi havia cant de hora terça. Solia venir un sacerdot extern a fer l'homilia i l'Eucaristia era de missa de tres i altar fumat. A la sortida de l'ofici el rector beneïa les bisties i es feien corregudes amb aquestes. Al capvespre, es cantaven vespres i es feia una processó amb la imatge del Sant.
El dia d'ara Sant Antoni se celebra el diumenge més proper del dia 17. S'han conservat les beneïdes i les corregudes; però les completes, vespres, processons i la missa de tres amb altar fumat ja són història definitivament passada.
El 20 de gener -dia de Sant Sebastià- era honrat també a Fornalutx agraït al Màrtir de Crist que l'havia protegit en temps d'epidèmies com per exemple la de la grip el 1918. L'Eucaristia era quasi igual de solemne que la de Sant Antoni i la processó del capvespre amb l¡imatge i la relíquia del Sant una de les tres més llargues juntament amb la del Dijous Sant i Corpus Christi
Es a començament del segle XX que procedent de pobles del pla de Mallorca és introduïda la costum dels focs de Sant Antoni a Fornalutx i a tota la Vall de Sóller
[edita] Articles relacionats
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut Balear d'Estadística
- Llista de les fonts del terme municipal
- Guia de Mallorca: Fornalutx
| Portal I.Balears | Illes Balears – Mallorca |  |
| Municipis: | Alaró | Alcúdia | Algaida | Andratx | Ariany | Artà | Banyalbufar | Binissalem | Búger | Bunyola | Calvià | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Deià | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llubí | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratxí | Montuïri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollença | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Llorenç des Cardassar | Santa Eugènia | Santa Margalida | Santa Maria del Camí | Santanyí | Selva | Sencelles | Sineu | Sóller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany | |
| Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa | Formentera | ||
