Fornalutx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fornalutx
Escut de Fornalutx
(En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Fornalutx respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Fornalutx
Fornalutx
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Fornalutxenc, fornalutxenca
Llengua pròpia Català
Superfície 19,49 km²
Altitud 149 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
692 hab.
35,51 hab/km²
Coordenades 39° 46′ 52.44″ N, 2° 44′ 17.11″ E / 39.7812333°N,2.7380861°E / 39.7812333; 2.7380861Coord.: 39° 46′ 52.44″ N, 2° 44′ 17.11″ E / 39.7812333°N,2.7380861°E / 39.7812333; 2.7380861
Organització
Entitats de població
• Batle:

1
Joan Albertí Sastre (PP; 2003)


Fornalutx és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana que limita amb els municipis de Sóller i Escorca. Es troba situat a la vall de Sóller, entre aquest nucli urbà i el massís del Puig Major. Té una sortida al mar, a la desembocadura del Torrent de na Mora.

El topònim[modifica | modifica el codi]

El topònim Fornalux, "Fornalucem" és un derivat de "Fornel" fornal o Ferreira, amb el sufix –utx, topònim mossàrab del sufix romànic "ucem".[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La història del poble ha estat sempre lligada a la del veïnat Sóller, ja que les dues formaren un únic terme municipal fins a l'any 1813, i es reconegueren els seus drets constitucionals com a municipi independent l'any 1812 una primera vegada, el 1820 la segona i la definitiva seria el 1837 un cop consolidat a Espanya el sistema constitucionalista. El primer batle del nou municipi de Fornalutx seria Antoni Mayol Arbona (Xoroi), de la nissaga dels Mallols de Bàlitx.

L'actual batle és Joan Albertí Sastre. Nasqué el 1947 i fou elegit la primera vegada en 2003 i fou reelegit el 2007. Professional de l'hostaleria, està afiliat al Partit Popular i és casat i pare de quatre filles.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població de Fornalutx des de la dècada dels 50 fins ara:

Política[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de batles de Fornalutx
UM PPIB PSOE Altres Total
2007 1 5 1 0 7

Guardons[modifica | modifica el codi]

Festes populars[modifica | modifica el codi]

Sa Patrona[modifica | modifica el codi]

8 de setembre, el dia de la Nativitat de la Mare de Déu més coneguda per " El Dia de Sa Patrona".

Es comença la festa dos dies o tres abans del dia 8, quan el jovent espera tota la nit l'arribada d'un bou a les 8:00 del matí.

El bou és amollat a l'Alqueria, a la part alta del poble. Un grup de joves s'encarreguen de dur-lo amb cordes fins a la plaça, on una jove vestida de pagesa, corona el bou amb una corona de flors. Després, el fan córrer pels carrers del poble fins que es fa un descans per berenar. Una vegada mort i escorxat el bou, aquest és fet bocins i repartit entre els socis del Patronat. És l'únic poble de Mallorca on encara es duu a terme aquesta festa.[3]

Fins a quasi principis dels anys setanta, la vigília del dia de la Patrona unes completes, molt solemnes, eren cantades a l'església. El dia de la Patrona, pel capvespre també a l'església hi havia vespres solemnes i a continuació sortia una processó amb una relíquia de la Mare de Déu.

L'acte d'homenatge a la vellesa s'introduiria quasi acabant els anys cinquanta. Per la dècada dels seixanta foren molt comentades - a nivell de carrer - les picabaralles del rector de la parròquia amb l'ajuntament per les berbenes de cada any que el primer presentava com si fos el passaport per directament anar a l'infern.

Sant Antoni de Viana i Sant Sebastià[modifica | modifica el codi]

Fins a meitat dels anys seixanta del segle passat i encara que no fos cap festa oficial de l'Estat ni tampoc una festa manada de l'Església tant el 17 de gener com el dia 20 del mateix mes s'honrava a Sant Antoni Abat i Sant Sebastià.

La festa de Sant Antoni solia estar preparada per una novena i el vespre abans del dia del Sant es cantaven solemnes completes.

El dia de la Festa abans de la Missa Major - més conegut per l'ofici - hi havia cant de hora terça. Solia venir un sacerdot extern a fer l'homilia i l'Eucaristia era de missa de tres i altar fumat. A la sortida de l'ofici el rector beneïa les bisties i es feien corregudes amb aquestes. Al capvespre, es cantaven vespres i es feia una processó amb la imatge del Sant.

El dia d'ara Sant Antoni se celebra el diumenge més proper del dia 17. S'han conservat les beneïdes i les corregudes; però les completes, vespres, processons i la missa de tres amb altar fumat ja són història definitivament passada.

El 20 de gener -dia de Sant Sebastià- era honrat també a Fornalutx agraït al Màrtir de Crist que l'havia protegit en temps d'epidèmies com per exemple la de la grip el 1918. L'Eucaristia era quasi igual de solemne que la de Sant Antoni i la processó del capvespre amb l¡imatge i la relíquia del Sant una de les tres més llargues juntament amb la del Dijous Sant i Corpus Christi

És a començament del segle XX que procedent de pobles del pla de Mallorca és introduït el costum dels focs de Sant Antoni a Fornalutx i a tota la Vall de Sóller

Personalitats il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Joan Albertí Arbona Pardalet (1850-1916). Sacerdot, compositor i organista. Fou declarat Fill Il·lustre oficialment l'any 1947
  • Maria Arbona Mir (1756-1825), vídua de Jaume Ferrer Mas, i la seva filla Maria Ferrer Arbona, 1777-1865 cofundadores del primer Col·legi de la Puresa a Palma amb del bisbe Bernat Nadal i Crespí. El 3 de setembre de 2010 foren solemnement proclamades "Filles Il·lustres del poble de Fornalutx" a titol postum.
  • Joan Borràs alies Mama. Herbolari que visqué a l'edat mitjana. Esmentat per Josep Quer, al Tom lº de "Flora Española", qui en fa grans lloances. Aquest Joan Borràs hauria sigut un dels ajudants de Bonaventura Serra en la redacció del seu llibre Flora Baláerica. També hauria sigut un dels acompanyants d'Antoine Richard en les excursions d'aquest darrer arreu de l'illa.
  • Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gabelli (1828-1900) Darrera propietària de la família Ripoll d'una de les dues finques de Bàlitx d'Avall. Deixá la seva heretat -a excepció feta de la posada del carrer de Sant Joan - a l'Església Católica de Mallorca. Benefactora de l'Església i del poble de Fornalutx.
  • Jaume Antoni Mayol Busquets (Fornalutx 1856-Sóller 1935) De les families fornalutxenques de Can Borràs i de Can Xandre dels carrers de Sant Bartomeu i de l'Església.Era metge de professió. Metge de Sanitat Maritima al Port de Sóller. Metge Titolar de Fornalutx. Metge Titolar de Sóller. Fundador juntament amb el mestre d'escola Amador Torrens Calafat d'una societat de socors mutuos momenada "Union Fornalugense". A Fornalutx l'antic "carrer de Sant Bartomeu" es diu des de fa anys " carrer del metge Mayol" i l'antic carrer de "Cocheras" porta actualment el nom de "carrer del metge Jaume Antoni Mayol Busquets" en recordança del Metge de Can Borràs.
  • Bernadí Solivellas Arbona (Fornalutx 1865 - Sant Joan 1942) Metge i cirurgià. Col·laborà a diverses revistes mèdiques de Catalunya i Balears. President del Col·legi de Metges de Balears a la decada dels anys vint.
  • Josep Arbona Busquets Cabana (1887-1992) Polític i benefactor local. Era fill de Sebastià Arbona Vicens, tinent batle durant la primera guerra europea. Batle per la Unió de dretes de 1934 a 1936, any en què és succeït per una gestora d'esquerres i una segona vegada de 1947 a 1954. Ocupà també diverses vegades el càrrec de fiscal del Jutjat de Pau. Impulsà els homenatges a la Vellesa celebrats al Municipi. El carrer Arbona-Colom està dedicat a ell i a Francisca Colom Mayol, la seva esposa, com a benefactors del poble.

Fills adoptius[modifica | modifica el codi]

Veïns del municipi declarats oficialment Fills Adoptius:

  • Sor Maria de la Paciència Vidal. Nascuda a Cas Concos Felenitx i morta el 1955 a Fornalutx. Germana de la Caritat i parvulista durant molts anys. El 1947 amb motiu de les seves noces d'or com a monja.
  • Guillem Solivellas Arbona. Lluc Escorca 1868-Fornalutx 1950. Sacerdot. Vicari coadjutor de la parròquia del municipi de 1914 a 1938.Fill de mare fornalutxenca era el propietari de la meitat de la finca Sa Cabana. El 1947 amb motiu de les seves noces d'Or com a capellà. El carrer on es troba la Casa de la Vila es diu Carrer des Vicari Solivellas.
  • Antoni Caparó Busquets (Sóller 1893-1973) Sacerdot. Regent i després Econom de la parroquia del municipi de 1927 a 1950. En 1950 amb motiu del seu comiat per raons de salut. Del 1950 al 1980 el carrer de l'església es va dir Calle del Economo Caparó
  • Sor Catalina Colom Mateu. Bunyola* 1910 i morta a La Soledad Palma. Germana de la Caritat i parvulista. El 1985 en ocasió del seu trasllat a Palma i tancar-se la casa convent que la Congregació tenia oberta al municipi.
  • Pere Antoni Serra Bauçà. Sóller 1928 Periodista. Fill Il·lustre de la Ciutat de Sóller. Empresari de periodics. 2010 per la seva aportació a favor de l'art i la cultura-

Rectors i ecònoms de la Parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu[modifica | modifica el codi]

Fins a l'any 1913 l'església de Fornalutx depenia de la Parròquia de Sant Bartomeu de Sóller; tenint al davant d'ella un sacerdot que portava el títol de Vicari Vicari in capité.

Vicaris in Capite de l'Església de la Nativitat de la Mare de Déu 1579-1913:

  • Bartomeu Rotger
  • Damià Arbona
  • Damià Colom
  • Antoni Cladera
  • Antoni Vidal
  • Bartomeu Coll
  • Jaume Contesti
  • Bartomeu Ripoll
  • Jaume Julià
  • Antoni Colom Ballester "Calobra"
  • Pere Antoni Maiol Maiol
  • Gabriel Busquets Bernat (Xandre)
  • Antoni Maiol Socies
  • Jaume Maiol Frontera
  • Antoni Estades i Ripoll (de Moncaira) Doctor en Sagrades Escriptures
  • Antoni Estades i Serra-Poquet (de Moncaira) Doctor en Sagrades Escriptures
  • Jordi Vicens Bisbal Nyegos
  • Guillem Busquets Deyà (Xandre) 1860-1897
  • Bartomeu Coll interi. Natural de Sóller.
  • Gregori Llinàs Rosselló. Natural de Ciutat.
  • Jaume Martorell Cànaves. Natural de Caimari-Selva.
  • Miquel Martorell Fluxà. Natural de Santa Margalida

L'1 de juny d'aquell any l'església de Fornalutx es convertí en parròquia d'entrada de la diòcesi de Mallorca. El dia 13 següent, féu l'entrada solemne mossèn:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. [www.ajfornalutx.net/imgdb/archivo_doc249838.pdf Fornalutx]. Ajuntament de Fornalutx. 
  3. «Altres festes». Sa Veu. [Consulta: 22/10/2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fornalutx Modifica l'enllaç a Wikidata