Puig Major

De Viquipèdia

Puig Major

Altitud:	1445 msnm
Coordenades:	39° 48′ 28″ N 2° 47′ 37″ ECoordenades: 39° 48′ 28″ N 2° 47′ 37″ E
Serralada:	Serra de Tramuntana
Material de formació:	{{{Material}}}
Situació:	Escorca (Mallorca)
Etimologia:	{{{Etimologia}}}
Temp. mitj. anual:	{{{Tempmitja}}} ºC
Amplitud tèrmica anual.:	{{{Amplitudterm}}} ºC
Promig anual precipitacions:	{{{Precipany}}} mm.
Balanç hídric anual:	{{{Defichidric}}} mm.
Prominència:	m
Primera ascensió:
Ruta normal:
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

El Puig Major, amb els seus 1436 metres d'altura, és el cim més alt de l'illa de Mallorca, i, per tant, de totes les Illes Balears. El cim pertany al municipi d'Escorca i el massís està repartit entre els municipis de Fornalutx i Escorca.

L'esperó sud s'anomena el Penyal del Migdia.

[edita] Història

Puig Major

Antigament, fou anomenat Puig Major de Son Torrella, per contraposició al Puig Major de Massanella, que posteriorment també es reanomenà a Massanella. Tots dos eren anomenats Puig Major perquè destacaven bastant respecte de les altres altures de la Serra de Tramuntana.

L'any 1932, es comença a estudiar de fer-hi un telefèric que pujàs fins al cim, però la idea finalment es descartà per l'elevat cost del projecte. D'aquell projecte, actualment només en queda una petita construcció que ha donat lloc al topònim Pla d'es Funicular.

A els anys cinquanta com a conseqüència de la guerra freda entre la Unió Soviètica i Estats Units, el clima bèlic entre les superpotències motivà la construcció de nombroses bases militars i estacions de vigilància aèria arreu del món. A Espanya aquestes instal.lacions arribaren de la ma de l'acord de defensa i cooperació entre el govern nord-americà i el règim del general Franco (27 de desembre de 1953), el qual es beneficià del trencament de l'aïllament internacional i d'inversions que permeteren millorar la difícil situació econòmica espanyola de postguerra.

Desgraciadament el Puig Major fou la localització elegida per instal.lar un radar (tipus estació troposfèrica o tropo-scatter) de l'exèrcit de l'aire nord-americà (USAF) destinat al control aeri de la Mediterrània occidental. Triat l'indret les obres començaren al 1955. El vell camí que comunicava la possessió de Son Torrella amb la carretera de Lluc a Sa Calobra fou la via d'accés per a la maquinària pesada. Les consideracions mediambientals foren nules i l'impacte sobre la muntanya fou brutal.

L'altura del Puig Major es rebaixà en nou metres passant dels 1.445 metres que encara es consignen erròniament a moltes obres de referència als 1.436 metres. A mesura que es produïen els desmunts del cim i de la carretera s'anaven llançant els enderrocs pels costers donant lloc a la creació de rossegueres artificials. Les comunitats vegetals exclussives de la zona es veren molt afectades i que dir de les construccions dels nevaters...Cinquanta anys després les ferides de la muntanya encara són ben visibles.

Els dos radars del cim estaven dins unes esferes que eren visibles des de molts racons de l'illa, i que li valgueren diverses denominacions divertides com ses Bolles. Primer eren de color blanc, després es pintaren d'un color de camuflatge i recentment, a causa dels canvis tecnològics, s'han convertit en una sola esfera que corona el cim més alt de Mallorca.(El 20 de Novembre de 2000 se instala el nou RADAR 3-D LANZA que sustituí a els AN/FPS-113 y 90 ).

Paral.lelament a les obres del Puig es modernitzà la carretera del Gorg Blau i es produí la connexió amb la vall de Sóller gràcies a l'obertura del túnel sota la serra de Son Torrella i a la nova carretera de Monnàber, inaugurada al 1960.

El 14 de desembre de 1959 visitaren les noves instal.lacions del puig Major el bisbe de Mallorca, Jesús Enciso Viana, i les màximes autoritats militars de la província. El sostre de Mallorca quedava definitivament vedat per a la població civil.

La base i el radar del Puig Major te una dependencia orgánica y operativa del Ejército del Aire ,Mando Aéreo de Combate,Escuadrón de Vigilancia Aerea EVA 7.Sistema de Mando y Control Aereo.

Per puixar-hi cal demanar autorització , ja que es tracta de zona militar amb us restringit. El permis es pot solicitar al teléfon 971 637 020.