Felanitx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felanitx
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Felanitx respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Làpida que recorda les víctimes de la "desgràcia de Felanitx"
Làpida que recorda les víctimes de la "desgràcia de Felanitx"
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Felanitxer, felanitxera
Llengua pròpia Català
Superfície 169,57 km²
Altitud 144 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
17.359 hab.
102,37 hab/km²
Coordenades 39° 28′ 13.17″ N, 3° 8′ 57.17″ E / 39.4703250°N,3.1492139°E / 39.4703250; 3.1492139Coord.: 39° 28′ 13.17″ N, 3° 8′ 57.17″ E / 39.4703250°N,3.1492139°E / 39.4703250; 3.1492139
Organització
Entitats de població
• Batle:

11
Gabriel Tauler i Riera (PP; 2008)
Patró/Patrons Santa Margalida, Sant Agustí
Agermanament San Pedro (Argentina)

Felanitx és un municipi al sud-est de Mallorca, i forma part de la comarca de Migjorn. La seva extensió és de 171,67 km² i l'any 2011 comptava amb una població de 18.482 habitants.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'etimologia del topònim hi ha dues teories. La primera apunta a un origen aràbic del mot, provinent, doncs, dels mots Felhàni o Falhànis, que signifiquen "fondal" o "endinsada". Així, el topònim s'hauria format durant els anys de la dominació musulmana de Mallorca i significaria "lloc baix", "vall" o "fondal". Una segona teoria, que sembla més versemblant, explica que és un topònim llatí, format per l'arrel "foenum" ("fenàs") i els sufixos "ale" i "icius": foenalicius. El sufix llatí "icius", per influència de l'àrab, esdevé -itx. Més tard, per metàtesi, un fenomen molt comú, passà de fenalitx a felanitx. En documents del segle XIII hi apareixen les dues formes.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Felanitx és al sud-est de l'illa de Mallorca entre els termes municipals de Santanyí, Campos i Manacor i la Mar Mediterrània. Té una extensió de 171,67 km² i una població d'uns 18.270 habitants. Dins els límits del terme municipal hi ha els nuclis de població de Felanitx, popularment anomenat també "la Vila", Cas Concos / Cas Concos des Cavaller, es Carritxó, s'Horta, Portocolom, son Valls, son Mesquida, Son Negre, Son Proenç, Cala Ferrera i el Caló de ses Dones. Les altures més importants són el Puig de Sant Salvador (509m.), sa Comuna (429m.), el Castell de Santueri (408m.), el Puig de s'Envestida (402m.) i el Puig de sa Coma (366m.).

Entitat de població Habitants (2011)
Cas Concos 960
es Carritxó 203
Felanitx 9.888
s'Horta 1.249
Portocolom 4.586
son Mesquida 367
son Negre 235
son Proenç 313
son Valls 193
Cala Ferrera 279
Caló de ses Dones 209
Font: IBESTAT

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Sembla que els primers pobladors de Felanitx i de la seva contrada arribaren devers 2000 anys abans del naixement de Crist.

Dins del terme sembla que ja existien dos nuclis de població importants a l'edat del bronze: un al Castell de Santueri i l'altre al Puig de sa Mola. En ambdós indrets hi ha coves naturals o fabricades, que serviren d'habitatge o bé foren destinades a l'enterrament pels primitius pobladors. Més tard, apareix la cultura de les navetes, anomenada així per les construccions de pedres grosses amb la forma d'una nau trabucada. Les restes més importants són a Son Maiol i a Can Gaià (els Closos de can Gaià).

Cultura talaiòtica[modifica | modifica el codi]

Cap a l'any 1000 aC un poble ric i poderós ocupava Mallorca i conformava la cultura dels talaiots, que deuen el nom a les construccions d'habitatge, murades i torres de defensa. D'aquelles que hi ha al terme de Felanitx, podem destacar-ne el poblat dels Rossells. Set-cents anys abans de Crist comença la decadència de la cultura talaiòtica; sembla que els atacs de pirates grecs i fenicis arruïnaren els mallorquins i aquests s'enrolaren amb els exèrcits cartaginesos. Així és com es feren famosos els foners balears (foner balear) que amb les seves bassetges - fones - intervengueren en quasi totes les grans batalles de les guerres púniques contra els romans.

Època romana i àrab[modifica | modifica el codi]

L'any 127 aC, Quint Cecili Metel Baleàric, general romà, conquerí les Illes Balears; s'hi fundaren colònies de soldats veterans que convivien amb els indígenes de la cultura talaiòtica decadent. S'han trobat vestigis del pas dels romans al terme.[3] Possiblement Santueri tingué una guarnició romana per espai de molts d'anys. Quan s'esfondrà l'imperi romà, Mallorca fou ocupada pels vàndals i, més tard, pels bizantins.

L'any 902 de la nostra era, els musulmans conqueriren l'illa i la seva dominació durà fins a l'any 1229. A Felanitx hi havia un nucli de població amb una mesquita, on actualment hi ha el Sitjar. El Castell de Santueri fou també una fortalesa musulmana.

Reconquesta[modifica | modifica el codi]

L'any 1114 la Croada pisano-catalana conquerí Mallorca, però l'any següent els musulmans tornaren ocupar l'illa que, fins a l'any 1229, no seria reconquerida per les tropes del jove Jaume I, comte de Barcelona i rei d'Aragó.

El primer senyor cristià que tingué Felanitx i el seu terme fou Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya. L'any 1300 el rei Jaume II de Mallorca atorgà carta fundacional a Felanitx, juntament amb altres poblacions de Mallorca. El 25 d'octubre de 1349 morí Jaume III, rei de Mallorca, en lluita contra el seu cunyat, Pere el Cerimoniós i el Regne de Mallorca fou reincorporat a la Corona d'Aragó, acabant així la dinastia de Mallorca. L'any 1469, amb el matrimoni dels Reis Catòlics, s'uniren les dues branques de les dinasties, la de Castella i la d'Aragó. Quan va pujar al regnat Carles I d'Espanya, després també emperador alemany, esclatà la revolta de les germanies, moviment de caràcter social contra les classes governants, acaparadores de privilegis.

El 6 de novembre de 1522 cremen la casa del batle Onofre Ferrandell, acabat de designar per part del virrei i aparegut a Felanitx per a llegir les cartes reials. Ferrandell hi mor, juntament amb els mascarats Pere Oliver de Moranta (mort per Cosme Vicens), Pere Cantallops, Gabriel Ballester, Romeu Sabet, Bernadí Andreu i Guillem Gelabert de Manacor. El 7 de novembre, Felanitx cau en poder de l'exèrcit ocupant. El cap de la revolta fou el felanitxer Joanot Colom, qui es refugià a Ciutat, juntament amb molts de forans, on resistiren el setge de l'exèrcit reial fins al 7 de març de 1523, data en què capitularen. La vila, com tota Mallorca, fou governada per espai de dos anys pels revoltats; tot i així, el castell de Santueri va romandre fidel al rei. Joanot Colom fou empresonat dos mesos al castell de Bellver i degollat, arrossegat i esquarterat el 3 de juny.

En el segle XVI Felanitx tenia 4000 habitants. Els felanitxers es dedicaven a conrear la terra i a altres oficis, com ara paraires, teixidors, ferrers, fusters, etc.

Edat d'or: finals del s.XIX fins a principis del s.XX[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XVIII, Mallorca i tots els països de tota la corona catalano-aragonesa experimentaren grans canvis polítics i municipals, Felip V publicà els decrets de Nova Planta 1714, els quals inauguraven un sistema nou d'administració de l'estat de tendència centralista, segons el model francès; el Regne de Mallorca perdria així tots els drets i privilegis propis.

A finals del segle XIX, la vida econòmica de Felanitx, era puixant, com no ho havia estat mai. S'edificaren el Celler cooperatiu de Felanitx "es Sindicat", l'Estació Enològica i la Fàbrica d'Electricitat, dirigida per Arnest Mestre i Artigas. Va entrar en funcionament el Banc de Felanitx, etc. La riquesa principal era la vinya. És per això que es féu arribar el tren fins a la vila: per poder transportar els bocois de vi cap a Palma. L'any 1886 la reina regent Maria Cristina concedí a Felanitx el títol de Ciutat. Fou la tercera població de Mallorca, després de Palma i Alcúdia, en obtenir-lo.

A conseqüència de la fil·loxera de l'any 1890, que matà les vinyes, es produí la pèrdua del mercat francès pels vins felanitxers; així s'inicia la decadència de Felanitx.

II República 1931-1939[modifica | modifica el codi]

La proclamació de la Segona República Espanyola a Felanitx produí una gran satisfacció en les classes populars i en els cercles culturals i intel·lectuals, que ja feia temps que bullien per la vila. Dia 14 horabaixa s'hissà la bandera republicana i la senyera mallorquina al balcó de la Sala, i el nou batle, Pere Oliver i Domenge, es dirigí als ciutadans alhora que els partits afins al nou règim organitzaven sopars i celebracions diverses.

A les eleccions generals espanyoles de 1931, venç la coalició republicanosocialista a unes dretes que es presentaren per separat. El batle en fou Pere Oliver i Domenge i començà així el Bienni Progressista a Felanitx.

Tot i haver-hi constantment un ambient polític de tensió, amb els setmanaris "Pedra Foguera" (de tendència esquerrana) i "Es Maculí" (de dretes) col·laborant en aquest clima, unes pèssimes relacions institucionals amb la Guàrdia Civil, etc. les masses populars feren costat a les esquerres, fins que les reformes promeses s'anaren retardant. En aquest punt, a les eleccions del 33, les dretes, que s'hi presentaren en coalició, obtingueren la majoria. Les esquerres donaren la culpa al fet que foren les primeres eleccions en què podien participar les dones.

Es constituí una comissió gestora de dretes, que fins al febrer del 36, tengué els següents batles: Bartomeu Berga Bosch, Sebastià Puig Albons, Jaume Nadal Binimelis, Gabriel Monserrat Bennàsar, Jaume Nadal Binimelis i Joan Lladó Martorell.

El 1936, tornen a guanyar les esquerres, amb Pere Oliver i Domenge al capdavant, que es mantindrà fins al 18 de juliol, en què després d'assabentar-se del cop d'estat, fuig amb barca de Cala Bràfia (Portocolom) cap a Menorca i. després. cap a Barcelona.

Les prioritats del nou ajuntament republicà eren clares: l'educació i la sanitat. Fins al 1936 la Sala va dur a terme una tasca frenètica en aquest sentit.

El problema sanitari més greu al qual Felanitx havia de fer front era l'acumulació i l'embassament d'aigües fecals a les cases i als carrers, amb el perill existent d'infeccions. Urgia construir una xarxa de calvegueram per a la vila. S'optà per “continuar l'actual rasa conductora d'aigües brutes en una extensió d'uns 4 km, perquè enllaci amb un torrent o riera, des d'on aniria a parar a la mar". Al mateix temps el calvegueram s'estengué pels carrers Major i de la Mar, a la plaça Joanot Colom, al carrer de s'Abeurador, a la carretera de Felanitx a Campos (Sa Ràpita), al nou escorxador, als carrers Jaume I i del Call...

La depuradora havia de ser l'obra emblemàtica de les dretes i, tot i que el 1935 se n'inicià el procés, les obres es van paralitzar en poc temps.

Els governs municipals de la república també canalitzaren les aigües netes, amb la instal·lació d'aixetes públiques a tots els barris de la ciutat (aleshores les canonades d'aigua corrent arribaven a molt poques cases). Per iniciativa popular, també s'instal·laren aixetes a les diverses fonts del municipi.

La designació de metges i personal sanitari també fou polèmica, ja que totes aquestes persones estaven "marcades" políticament. Pere Oliver, com a apotecari que era, tenia una particular sensibilitat per als problemes sanitaris, inquietud que es traduí en nombroses iniciatives, bans, conferències i en un increment de l'activitat dels inspectors sanitaris.

La construcció del nou mercat, serví per solucionar el problema d'insalubritat que produïa la venda de carn i peix en les paredetes de devora el consistori municipal. També es dotà d'uns majors equipaments l'Hospici-hospital, amb la construcció de noves sales i serveis d'atenció a les dones embarassades i a les mares d'infants en període de lactància, totalment gratuïts.

A Felanitx, l'equip de Pere Oliver i Domenge, dedicà els seus esforços en tres sentits: les escoles graduades, les escoles rurals i l'institut d'ensenyament secundari.

Després d'una intensa lluita burocràtica, Felanitx aconseguí l'Escola Graduada (per a nins únicament), situada devora sa Torre, que començà a entrar en funcionament l'any 1933. Entre els anys 1935-36, l'escola fou ampliada en 14 seccions, aixecades per la Cooperativa de Treballadors.

Restava el problema dels locals destinats a la instrucció de les nines, que no complien les necessàries condicions higièniques i docents. L'Ajuntament acordà construir una escola graduada per a nines, i provisionalment va llogar, l'any 1934, la part baixa de l'immoble del carrer de la Roca d'en Boira.

Pel que fa a les escoles rurals, l'Ajuntament aprovà la construcció d'un centre educatiu a cada concentració del terme - l'any 1931, només hi havia una escola a Son Negre - la qual cosa facilità l'escolarització de tots els al·lots del terme.

Les escoles es construïren entre 1934 i 1936 en els sis nuclis rurals, en terrenys donats de franc pels veïnats, tret de la d'Es Carritxó, construïda en un solar de l'Ajuntament. Els hortarrins, massivament catòlics i de dretes, es negaren a cedir cap solar al consistori, i per tant, s'Horta fou l'únic nucli que es quedà sense escola. Tots els centres, llevat del de son Mesquida, foren aixecats per la Cooperativa de Treballadors.

Pel que fa a l'institut, l'abril de 1933, Pere Massutí exposà en el ple la necessitat d'un centre d'ensenyament secundari a Felanitx. La plenària aprovà per unanimitat sol·licitar la creació d'un institut. L'agost de 1933, el Ministeri donà llum verda al nou centre docent, i el nou edifici s'edificaria en una de les ales de l'immoble de l'Escola Graduada. El col·legi entrà en funcionament el curs 1933-1934. Com que a l'edifici no hi cabien els sis cursos de batxillerat, l'Ajuntament llogà al Banc de Felanitx, l'edifici que fou fàbrica de gas per ubicar-hi durant dos anys l'institut.

Destaquen per damunt de tot dues obres emblemàtiques de la República a Felanitx: el Mercat i l'Escorxador.

Fins aleshores, el mercat es feia pels carrers. Ja feia temps que es parlava de la necessitat d'un edifici per agrupar tots els venedors. L'Ajuntament republicà decidí construir l'edifici en el solar ocupat per la illeta (que fou enderrocada) de cases compresa entre els carrers de Jordi Sabet, la plaça de la República, de n'Alou i de l'Església. També es va enderrocar Sa Quartera, i el solar resultant donà lloc a la petita plaça que avui s'obre en el carrer Major, anomenada de Jaume II.

El nou mercat va ser inaugurat el 9 de juliol de 1936, i el primer ús que se li va donar fou el d'empresonar les persones que l'havien promogut.

L'escorxador municipal estava en unes condicions higienicosanitàries lamentables, les quals podien esdevenir focus d'infeccions. Pere Oliver ja havia denunciat anteriorment aquest tema. L'esquerra es fixà com a objectiu la construcció d'un nou escorxador amb les necessàries condicions de salubritat. L'any 1933, l'Ajuntament comprà al Banc de Felanitx, un solar edificat, situat a la finca on s'aixecava l'antiga fàbrica de gas. La feina de construcció s'encarregà a la Cooperativa de Treballadors. L'arquitecte Ernest Mestre va elaborar gratuïtament els plànols i s'encarregà de dirigir les obres. El nou escorxador va ser inaugurat l'octubre de 1935.

Economia[modifica | modifica el codi]

Felanitx viu actualment una situació de decadència. A partir del boom turístic dels anys 60 fins avui, la principal activitat econòmica de Felanitx ha estat el turisme i, com a conseqüència d'aquest, la construcció. El fet de posseir una emblemàtica costa i paisatges marítims inigualables va donar lloc a la construcció d'hotels i serveis -balearització-, localitzats a les zones de Portocolom, Cala Ferrera i Cala Serena. Els llocs de feina creats van ser ocupats principalment per immigrants peninsulars. La construcció ha estat i segueix essent un pilar bàsic de l'economia felanitxera, avui dia. Encara que aquests fets van donar un fort impuls demogràfic i econòmic a les zones costaneres, les poblacions de l'interior, sobretot Felanitx, en restaren certament al marge.

El nucli de Felanitx està mancat d'equipaments públics dignes de qualsevol poble de la seva envergadura. Així mateix, el comerç està en una complicada situació, ja que, en aquests moments, resulta complicada l'obertura de nous establiments que no pertanyin a grans cadenes. Una prova física d'aquesta decadència és l'estat ruïnós de símbols històrics de la ciutat, com són l'edifici del Celler Cooperatiu "es Sindicat" o el castell de Santueri. També el centre històric i diverses zones urbanes de la ciutat presenten un estat preocupant. Lluny queden els anys en què Felanitx era el centre mallorquí de la producció i comerç del vi. Quant a indústries, cal destacar les nombroses i petites empreses productores d'embotits i productes procedents de la matança del porc. També és important la fàbrica "Ladrillerias Mallorquinas" productora de maons de fang, tot i que des de l'esclat de la bombolla immobiliària, resta inactiva.

Administració pública[modifica | modifica el codi]

Equip de govern actual[modifica | modifica el codi]

L'actual ajuntament de la ciutat es compon de la següent manera:

  • Partido Popular (PP) 10 regidors.
  • Bloc per Felanitx (PSM-IV, ERC, independents) 3 regidors.
  • Partido Socialista Obrero Español (PSIB-PSOE) 3 regidors.
  • Lliga Regionalista (IB-Lliga) 1 regidor.

Tot i perdre al voltant de 600 vots en els comicis municipals de maig del 2011 i no superar el 50% dels vots emesos, el Partit Popular governa amb majoria absoluta la Vila, essent batlle el seu candidat, Gabriel Tauler.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Resultats eleccions de 1979 a Felanitx

  • UCD UNIÓN DE CENTRO DEMOCRÁTICO 3.237 51,51% 9
  • CDI CANDIDATURA DEMOCRÀTICA INDEPENDENT 1.705 27,13% 5
  • PCIB PARTIT COMUNISTA DE LES I. BALEARS 687 10,93% 2
  • CD COALICIÓN DEMOCRÁTICA 654 10,40% 1

Resultats eleccions de 1983 a Felanitx

  • UF UNIÓ FELANITXERA 3.719 52,19% 10
  • AP-PDP-UL ALIANZA POPULAR... 1.444 20,26% 3
  • PSOE PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL 1.337 18,76% 3
  • CDI CANDIDATURA DEMOCRÀTICA INDEPENDENT 626 8,78% 1

Resultats eleccions de 1987 a Felanitx

  • PDP PARTIDO DEMOCRATA POPULAR 2.916 40,04% 7
  • AP-PL ALIANZA POPULAR - PARTIDO LIBERAL 1.773 24,35% 4
  • PSOE PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL 1.664 22,85% 4
  • PSM-EN PSM ESQUERRA NACIONALISTA 732 10,05% 2
  • EU-IU ESQUERRA UNIDA-IZQUIERDA UNIDA 131 1,8% 0

Resultats eleccions de 1991 a Felanitx

  • PSOE PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL 2.440 32,34% 6
  • PP PARTIDO POPULAR 2.674 35,44% 6
  • PSM PARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA 539 7,14% 1
  • UM UNIÓ MALLORQUINA 1.140 15,11% 2
  • CDS-CALS 1.129 14,96% 2

Resultats electorals de 1995 a Felanitx

  • PSOE PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL 3.110 38,74% 8
  • PP PARTIDO POPULAR 2.901 36,14% 7
  • IU-VERDS ESQUERRA UNIDA-VERDS 261 3,25% 0
  • PSM PARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA 731 9,11% 1
  • UM UNIÓ MALLORQUINA 167 2,08% 0
  • CB 408 5,08% 1

Resultats electorals de 1999 a Felanitx

  • PSOE PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL 2.228 29,33% 5
  • PP PARTIDO POPULAR 2.477 32,60% 6
  • PSM PARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA 784 10,32% 2
  • UM UNIÓ MALLORQUINA 1.121 14,76% 3
  • CDS-CALS 396 5,21% 1

Resultats eleccions de 2003 a Felanitx

  • PP PARTIDO POPULAR 4.168 51,67% 9
  • PSOE PARTDIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL 1.825 22,62% 4
  • PSM-EN PSM ENTESA NACIONALISTA 841 10,42% 2
  • EUM-EVM ESQUERRA UNIDA-VERDS MALLORCA 619 7,67% 1
  • UM UNIÓ MALLORQUINA 613 7,59% 1

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

Mercat[modifica | modifica el codi]

El mercat diari té lloc a l'edifici habilitat per aquest fi. El mercat setmanal, més extens que el diari, té lloc cada diumenge pels carrers del centre, que envolten l'edifici del mercat municipal. El dilluns bona part dels comerços romanen tancats.

Fires[modifica | modifica el codi]

  • A Felanitx:
    • Fira de Maig: Segon diumenge de maig.
    • Fira de Sant Agustí: El diumenge abans del 28 d'agost (Sant Agustí). O el mateix dia 28 si aquest és en diumenge.
    • Fira de Sant Miquel: El diumenge abans del 29 de setembre (Sants Arcàngels)
    • Fira del Pebre Bord: El diumenge després del 18 d'octubre (Sant Lluc)
  • A s'Horta:
    • Fira de s'Horta: el diumenge anterior a la cinquagesma
  • A Felanitx:
    • 20 de juliol: Santa Margalida.
    • 28 d'agost: Sant Agustí.
  • A Portocolom:
    • 16 de juliol: Mare de Déu del Carme.
    • 25 de juliol: Sant Jaume.
  • A s'Horta:
    • 15 de maig: Sant Isidre.
  • A Ca's Concos:
    • 10 de setembre: Sant Nicolau.

Festes[modifica | modifica el codi]

A Felanitx, com a la resta de pobles de Mallorca, tenen una especial rellevància les festes patronals, les quals se celebren a la ciutat a ple estiu. En els darrers anys han sorgit iniciatives per recuperar i promoure les celebracions tradicionals.

Santa Margalida[modifica | modifica el codi]

Santa Margalida és la patrona. La festa se celebra en el seu honor dia 20 de juliol. L'horabaixa d'aquest dia surten al carrer els Cavallets,[4] acompanyats del cercaviles compost per dimonis, caparrots i xeremiers. El vespre té lloc una revetlla.

Sant Agustí[modifica | modifica el codi]

Encara que no és la festa del patró, durant les setmanes que envolten el 28 d'agost, dia de sant Agustí, se celebra la festa més popular de Felanitx. S'originà en les celebracions dels frares del convent de sant Agustí en honor de sant Agustí d'Hipona. Amb el temps i l'avinentesa de les dates, aquestes festes anaren manllevant protagonisme a la festa de la patrona, Santa Margalida. Així, se celebren les verbenes, conegudes a tota Mallorca, al Parc Municipal de Sa Torre, el cap de setmana anterior i el de la mateixa setmana en què cau el 28 d'agost.

El dia del sant, nombroses penyes surten al carrer, entre les quals destaca la penya El Coso, estàndard del nacionalisme local i comarcal, que està impregnada de fortes dosis de surrealisme, com és el fet que els seus seguidors (coseros) adoren una quica (gallina petita) que resta dissecada damunt un bastó. També és famosa la "humiliació" a què els coseros sotmeten les autoritats, fent-les passar per davall d'un pal·li - com era costum a l'antic règim fer entrar Franco sota pal·li a les catedrals. La festa està marcada per les reivindicacions nacionalistes, les crítiques a la balearització i, darrerament, per l'escarni de la corrupció política balear.

Els Cavallets[modifica | modifica el codi]

Grup de joves dansaires que ballen per Santa Margalida i Sant Agustí (i a les vigílies d'aquestes festes) acompanyats de la música dels xeremiers. Està format per sis cavallets i una dama, normalment al·lots de 10 a 14 anys. Els cavallets porten un cavall de cartró a la cintura, i vesteixen una guerrera vermella, un capell verd i uns calçons de bufes blancs amb un enfilall de cascavells. La dama porta un vestit verd i un capell vermell. Tenen un repertori format per 9 balls: es rol·let, ses tres potadetes, s'envestida, es canvis, ses cadenilles, es passeig, es pas nou i ses esses (velles, que es ballen a la parròquia de Sant Miquel per Santa Margalida, i noves, que es ballen al convent de Sant Agustí per Sant Agustí). Els cavallets varen ser creats pels frares agustins que arribaren a Felanitx fa més de 200 anys. L'any 2003 es féu un DVD amb el recull dels balls dels cavallets, així com el de Sant Joan Pelós.

Sant Joan Pelós[modifica | modifica el codi]

Representa la figura de Sant Joan Baptista, i dansa el mateix dia del sant (24 de juny). És un jove que va vestit amb una falda i una capa vermella, i que porta una careta. Duu un cartell en forma de creu amb la inscripció Ecce Agnus Dei Quitoli. Amb la música de guitarres, flautes, bandúrries i guitarrons, realitza un ball ple de bots pels carrers de Felanitx. En haver acabat la dansa, es reparteixen clavells als espectadors.

Els Salers[modifica | modifica el codi]

Grup de joves que surten al carrer el dia de Pasqua després de la processó de l'Encontrada, a recaptar panades i rubiols a les cases del veïnat. Van vestits amb camises i texants, i porten l'escut dels salers al braç. Acompanyats de flautes, guitarres i guitarrons, canten un seguit de versos per fer la demanda d'aquestes viandes tan típiques d'aquestes dates. Alguna d'aquestes estrofes:

« L'amo i madona bon dia,

bon dia vos volem dar,
vos venim a saludar,
perquè som Pasqua florida.
Si no mos dau sa panada,
des xot que vareu matar,
tornarà a ressuscitar
i vos matarà a sucades.

»

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Felanitxers

Històriques[modifica | modifica el codi]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Música[modifica | modifica el codi]

Esport[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

Entitats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Xamena, Pere i Rosselló, Ramon: "Història de Felanitx", vol. I, Gràfiques Miramar, Palma, 1976.
  3. Bolòs, Maria del Tura. Història agrària dels Països Catalans: Antiguitat. Edicions Universitat Barcelona, 2005, p.389. ISBN 8447528952. 
  4. Martin, Ricard. Cent anys d'història de les Balears. Salvat Editors, 1982. ISBN 8434541815. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felanitx Modifica l'enllaç a Wikidata