Manxúria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Límits històrics de Manxúria, destacant l'actual Manxúria xinesa en color més fosc.

Manxúria manxú: Manju, xinès simplificat: 满洲; xinès tradicional: 滿洲; pinyin: Mǎnzhōu, rus Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de Xina i que compta amb una superfície de 801.600 km². Comprèn les províncies xineses de Liaoning, Heilongjiang i Jilin, així com la part oriental de la regió autònoma de Mongòlia Interior. La seva antiga capital és Mukden (avui Shenyang)

Geografia[modifica | modifica el codi]

És una regió eminentment muntanyenca, travessada per la vall de Sungari i per la vall del Liao on hi desemboquen els rius respectius. Hi ha ferro, zinc, carbó, plom, coure, plata i or. Té un clima rigorós amb hiverns llargs i molt freds.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Mongòlia

A l'antiguitat fou llar de tribus nòmades molt bel·licoses. La Xina la va dominar des de la dinastia Han però amb el pas del temps, els xinesos només es van limitar a tenir guarnicions al sud de la regió. Després, els tungús van crear el regne de Pohai, que fou destruït per l'ètnia mongola kitan, que va crear l'imperi Liao. Unes altres tribus com els jurchen, vassalls dels tungús, van fer el seu regne Chin el 1115 i es van aliar amb els xinesos de la dinastia Song, que van expulsar als kitan en 1127, i després van atacar als xinesos que els havien ajudat.

Els mongols de Gengis Khan van acabar amb els regnes de Manxúria el 1234, quan començaven a dominar la Xina, però el 1368, la dinastia xinesa dels Ming va reconquerir la regió. Els junchen van començar a enfortir-se mentre els Ming s'afeblien. D'aleshores ençà aquestes tribus es coneixerien com els manxús. A la fi del segle XVI van començar les hostilitats contra els xinesos, que finalment van concloure amb la caiguda dels Ming, després del suïcidi del seu darrer emperador. El 1644, els manxús van fundar la dinastia Qing, que va regnar fins al 1911 i va intentar aturar la immigració xinesa a Manxúria fins a finals del segle XVIII, immigració deguda en part als recursos existents en la regió.

La frontera amb Rússia, fou moguda unes quantes vegades el 1689, 1858 i 1860. El 1860 es va fixar entre els rius Amur i Ussuri. Cap al segle XIX, la població era més xinesa que manxú.

Imperi de Manxukuo, entre 1933 i 1945

Des del 1894 ha estat una regió disputada tant per Japó com per Rússia, situació que esclataria amb la guerra russo-japonesa de 1904 que va acabar amb la victòria als japonesos. Manxúria va ser annexada al Japó el 1931, per tant va canviar de nom a Imperi de Manxukuo, el qual va ser proclamat Estat independent (que en realitat funcionava com un protectorat japonès). L'últim emperador xinès Puyi, per a donar certa legitimitat al nou país davant del món, va ser investit com Emperador de Manxukúo sota el nom de Kang De. Aquest estat fictici va ser un dels motius de que els Estats Units entressin a la Segona Guerra Mundial, car era contrari als seus interessos. Després de la guerra, el 1948, Manxúria va tornar a ser part integrant de la República Popular de la Xina i el 1959, la regió va ser dividida entre la Mongòlia Interior i les províncies de Liaoning, Heilongjiang i Jilin.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manxúria