Vilafranca de Conflent

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilafranca de Conflent
Villefranche-de-Conflent
Localització

Localització del Conflent respecte dels Pirineus Orientals Localització de Vilafranca de Conflent respecte del Conflent


Municipi de la comarca del Conflent
Vilafranca de Conflent vistades del Fort Libèria
Vilafranca de Conflent vista
des del Fort Libèria
Estat
• Regió
• Departament
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Gentilici Vilafranquí, vilafranquina
Superfície 4,46 km²
Altitud 432 m
(màx.:1.395 mín.:390)
Població (1999)
  • Densitat
225 hab.
50,45 hab/km²
Coordenades 42° 35′ 17″ N 2° 22′ 07″ ECoordenades: 42° 35′ 17″ N 2° 22′ 07″ E

Vilafranca de Conflent (en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i municipi nordcatalà de la comarca del Conflent. Administrativament és una comuna del departament francès dels Pirineus Orientals.

Vilafranca fou fundada en 1090 per Guillem Ramon, comte de Cerdanya. Des d'ençà anà formant part de diferents regnes de l'època: comtat de Barcelona (1117), Regne de Mallorca (1276), Corona d'Aragó (1344), França (1463), i Espanya (1493). Al 1654 fou assetjada durant 6 dies i saquejada pels francesos. I al 1659, pel Tractat dels Pirineus, tornà a formar part de França.

Des de 1669 fins a 1687, l'enginyer militar Vauban fortificà la ciutat amb elements defensius que encara es conserven hui en dia i formen part de l'important atractiu turístic del lloc. Mentrestant, el 1674, es comença a gestar-se el que és conegut com la Conspiració de Vilafranca. En aquesta intriga, algunes famílies de la vila decidiren conspirar per reunificar el municipi a Catalunya. Inès de Llar, una jove d'una de les famílies conspirants, intentà seduir, però sense èxit, al comandant francès De Parlan de Saignes per tal de que aquest s'unira a la causa. Tot i això, els rebels assaltaren la vila i la guarnició francesa fou massacrada. La corona francesa reaccionà ràpidament davant d'aquests fets, amb la qual cosa recuperà la vila quasi immediatament. Els rebels escaparen a Catalunya, però la gran majoria foren torturats, executats i esquarterats, i finalment exposats en les muralles dins de gàbies de ferro.

En 1793 les tropes espanyoles conqueriren la ciutat, aleshores amb unes defenses molt deteriorades, però en el mateix any, el general Dagobert recuperà la vila. Aleshores, gran part de les defenses de la vila foren restaurades, noves bateries defensives foren construïdes, i el Fort Libèria, un castell situat al cim del mont Belloc, fou connectat amb la ciutat mitjançant una escala subterrània de 734 esglaons (encara hui en dia, aquest subterrani es considera el més gran d'Europa). Finalment, en 1918 l'exèrcit francès abandonà la vila. I en l'actualitat tant les muralles com el Fort Libèria resten oberts al públic.

Fort Libèria.

L'any 2008 el conjunt de les 12 fortificacions principals de Vauban a l'Estat francès, entre les quals la de Vilafranca de Conflent, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

[edita] Llocs d'interès

[edita] Enllaços externs


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Vilafranca de Conflent