Censà

Censà
Sansa

Localització
Municipi de la comarca del Conflent
Pla de l'Orri
Estat • Regió • Departament • Districte	França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Prada
Gentilici	Censà, censana i potser censanenc, censanès
Superfície	22,27 km²
Altitud	1,400 msnm (màx.:2.459 mín.:1.155)
Població (2009)   • Densitat	24 hab. 1,08 hab/km²
Coordenades	42° 36′ 11″ N, 02° 10′ 27″ E
Codi INSEE	66191

Censà (amb ortografia tradicional Sansà o etimològica Sançà, i en forma oficial en francès Sansa) és un municipi de la comarca nord-catalana del Conflent. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

L'any 1975, amb la partida de 9 nous habitants (de 14), la població es va reduir a 5 habitants, en clar procés de despoblació, però l'any 2007 la població es va multiplicar per quatre i va deixar de ser-ho.

Geografia

Se situa a 1488 metres d'altura, té 22'3 km² i (el 2011) 17 habitants. Es troba prop del riu Cabrils, al vessant meridional de la serra de Madres.

Accés

S'hi pot accedir per dos llocs:

• des de Formiguera: s'hi arriba en cotxe pel coll de Sançà
• des de Prada: s'hi arriba en cotxe per Aiguatèbia

Hidrografia

El riu Cabrils, afluent de la Tet, passa pel terme municipal.

Toponímia

Dades que justifiquen la grafia Sançà:

L'ortografia «Sançà», com ho intuïa Coromines, s'ha de relacionar amb:

• Un Sancius documentat al Conflent com a testimoni en una acta a sant Esteve de Pomers (Clarà) el 865 amb data dels 15 i 22 de març (Catalunya carolíngia. Rosselló (…).doc. 56. i Alart.doc. 72)
• Un «Sancolus/Sanciolus» documentat com a propietari de terres a prop de Talau entre 870 i 878.
• Uns descendents documentats a Vilella (Rigardà) el 28 de juliol 939: un Sancius Bellus és testimoni. (Ibid. doc.254.) A Aiguatèbia el 6 de maig 974, amb la forma «Sanctioni» és testimoni.(Ibid. doc. 482. i Alart. doc.188). Notem a Alart un Sanctiolus el 871 (doc. 77), un Sancoli el 878 (doc. 89).
• Hi ha un municipi occità a Gascunya escrit oficialment Sansan també ve de 'Sancius' i per tant s'escriu Sançan en occità.

Cal afegir que trobem un Sancius el 21 d'agost 842 com a testimoni a Empúries in Cat. Car. Girona (…) doc.19. Sançà es troba com a possessió d'Arnau Bernat en el testament seu del setembre 1067, on diu que el tingué de Santa Maria de Grassa.

Història

El nom de la vila apareix esmentat en un document del segle XI (fevum de Santiano, 1067) i novament a mitjan segle XIII (castrum de Sansiano, 1265, fent referència al castell de Censà); per la seva situació en un lloc estratègic de la frontera, des del poble es podia controlar el pas per la vall de Cabrils (Aiguatèbia i Talau, Oleta). Al segle XIII, el poble i el castell eren propietat del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent, que els conservaria fins a la fi de l'Antic Règim, al XVIII.

Malauradament, les epidèmies de pesta del 1438 delmaren Censà, i a finals del segle XV les ocupacions d'hugonots que fugien de la repressió religiosa, i la repressió de les tropes franceses, acabaren d'enderrocar el poble amb castell i església. Quan hom emprengué la reconstrucció i repoblament de Censà a partir del 1562 sembla que s'aprofitaren les pedres del castell en la construcció de les cases, fent desaparèixer de forma efectiva les restes de la fortificació.

Demografia

Cortal del Cassó

Any	Número
1962	15
1968	14
1975	5
1982	6
1990	7
1999	7
2007	20
2011	17

Llocs i monuments

• Església d'estil romànic (segle XIII)
• Cortal del Cassó, casa de pastor feta de pedra seca (segle XIX), dita popularment "el Pla de les Ribes de l'Orri".

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Censà