Vi de Banyuls
 | |
| Tipus | vi dolç natural  |
|---|---|
| Certificat de producte | Appellation d'origine contrôlée |
| Estat | França |
| Superfície | 828 ha |
| Varietats blanques | garnatxa blanca, garnatxa grisa, moscatell de gra petit, moscatell d'Alexandria, macabeu, malvasia del Rosselló |
| Varietats negres | Garnatxa negra |
| Designació oficial | 1936 |
| Producció | 11697 hl |
| Mapa localitzador | |
 | |
| Coordenades | 42° 28′ 59″ N, 3° 07′ 41″ E / 42.4831°N,3.1281°E |
| Font: CIVR | |
El vi de Banyuls és un vi dolç natural de la Catalunya del Nord amb denominació d'origen (en francès Apellation d'Origine Contrôlée AOC) etiquetat sota les denominacions AOC Banyuls i AOC Banyuls Gran Cru.[1]
L'àrea geogràfica de la denominació coincideix amb la del vi de Cotlliure, al sud del Rosselló, abastant els municipis de Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Portvendres i Cervera de la Marenda.
Els vins de Banyuls tenen una llarga tradició. La vinya va ser importada pels grecs, sota la influència de la colònia d'Empúries.[2] A l'edat mitjana els templers van marcar la viticultura local construint parets de pedra seca i una xarxa de canalització dels torrents i rieres.[3] La denominació d'origen va ser creada el 1936.[4][5]
Les vinyes creixen en un sòl d'esquist poc fèrtil, en feixes escarpades als contraforts de la Serra de l'Albera.[6]
Existeixen els Banyuls dits tradicionals, els més abundants, els Banyuls Vintage, Banyuls Vintage Mise Tardive i Banyuls Blanc. Tots han de tenir al mínim el 50% de garnatxa. Els AOC Banyuls Grand Cru, creats el 1962, tenen un mínim del 75% de garnatxa, amb una durada de la seva criança d'un mínim de trenta mesos en fusta. El terme "grand cru" només es reserva als banyuls vinificats en negre.[7][8]
-
Vinyes a Banyuls -
Dues ampolles de Banyuls -
Etiqueta d'un vi dolç natural de Banyuls
Referències[modifica]
- ↑ JUAN, FERRER ESPINOSA. Vinos, otras bebidas alcohólicas, aguas, cafés e infusiones (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2017-04-01. ISBN 978-84-283-3799-1.
- ↑ Dauga, Pierre. Histoire de la viticulture des Pyrénées-Orientales au XXe siècle: essai (en francès). Trabucaire, 2006. ISBN 978-2-84974-041-5.
- ↑ Raventós, Emili Giralt i. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2008. ISBN 978-84-475-3284-1.
- ↑ Raventós, Emili Giralt i. Vinyes i vins: mil anys d'història (Obra completa). Edicions Universitat Barcelona, 1993-05-20. ISBN 978-84-475-0075-8.
- ↑ Reignoux, François. La Vigne en France et son Terroir (en francès). BoD - Books on Demand, 2019-11-15. ISBN 978-2-322-18922-9.
- ↑ E.C. «La DO Empordà potenciarà vins de varietat de caranyana blanca - 06 ago 2019». elPuntAvui.cat, 28-10-2023. [Consulta: 28 octubre 2023].
- ↑ «Banyuls Grand Cru - Guide des appellations» (en francès). Le Figaro Vin. [Consulta: 28 octubre 2023].
- ↑ Simón, Sara Castellví de. Vinos dulces del mundo y cuatro quesos azules: Tipologías y maridajes (en castellà). Editorial AMAT, 2016. ISBN 978-84-9735-935-1.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vi de Banyuls |