Maçanet de Cabrenys

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maçanet de Cabrenys
Bandera de Maçanet de Cabrenys Escut de Maçanet de Cabrenys
(En detall) (En detall)
Localització

Maçanet de Cabrenys situat respecte Catalunya
Maçanet de Cabrenys situat respecte Catalunya

Localització de Maçanet de Cabrenys respecte de l'Alt Empordà


Municipi de l'Alt Empordà
El campanar de Sant Martí rere les cases de l'antic pont
El campanar de Sant Martí rere les cases de l'antic pont
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Maçanetenc, maçanetenca
Superfície 67,88 km²
Altitud 370 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
745 hab.
10,98 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 479575 4692950Coord.: 42° 23′ 19″ N, 2° 45′ 7″ E / 42.38861°N,2.75194°E / 42.38861; 2.75194
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Lluís Carbó Saguer
Codi territorial 171024

Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Forma part també de la comarca de l'Alta Garrotxa, sense rang administratiu.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal es troba als peus del vessant oriental de la Serra de les Salines (Pirineus) que acull un tram del sender GR-11. Hi neixen els rius Arnera i Rinadal. Al sud / sud-oest limita amb els municipis d'Albanyà i Sant Llorenç de la Muga, a l'est amb la Vajol i Darnius i al nord amb les comunes franceses de Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Reiners, els Banys d'Arles i Palaldà, Ceret i Morellàs i les Illes.

Entitat de població Habitants
Arnera 32
les Creus 8
Maçanet de Cabrenys 639
les Mines 7
Oliveda 6
les Salines 8
Tapis 29
els Vilars 6
Font: Municat
Categoria principal: Muntanyes de Maçanet de Cabrenys

Alguns noms de casa de Maçanet de Cabrenys[2] són:

Plaça del Castell
  • Can Gildo.
  • Can Titus.
  • Can Jan Xai.
  • Can Pairot. També can Griset.
  • Can Jan de les Mirles. Abans, cal Corb.
  • Can Masserra. També can Trafica i, abans, la Torre Presonera.
  • Can Met Llaona. També can Cardona, i el Castell, perquè hi residien els feudals.
  • Cal Ferrer.
  • Ca l'Antuena. Al segle XVII, can Prim. Era la botiga d'un angelet de la terra de Sant Llorenç de Cerdans, refugiat a Maçanet.
  • Can Jan Menut.
  • Ca les Vinyes.
  • Ca l'Olivet.
Plaça de la Vila
  • Can Bigues. També can Fermín.
  • La Societat. Per haver estat seu de La Unió, La Pau i La Maçanetenca.
  • Can Molar. Abans, can Vinyes. També ca l'Elvira, la Fonda i, un pis, cal Metge.
  • Can Farlingo.
  • Can Broixa.
  • Can Torlit.
  • Ca la Barba.
  • Can Pi.
  • Can Quiquet. A l'edat mitjana, al porxo hi havia la taula de la carnisseria.
  • Can Pei. Al segle XIX, l'Ajuntament.
  • Can Xampí. Enderrocada el 1971.
  • Cal Carreter. També can Tonet.
  • Can Casanova. Abans, can Constantino.
  • Can Dalmau. Els baixos, can Viola de la Plaça.
Carrer del Pont
  • Can Petris.
  • Can Xel.
  • Can Sabà.
  • Can Barris del Pont. Abans, el Molí de la Vila.
Carrer i plaça de la Borriana
  • Cal Pipaire.
  • Can Rafelot.
  • Can Quim. Avui, l'Estanc o ca la Nati.
  • Can Roger. Actualment, hotel Pirineus.
  • Can Cadavall. Abans, can Castanya.
  • Can Nivella.
  • Can Castells.
  • Can Tropa.
  • Ca la Malé.
  • Ca la Lola Pipaire.
  • Can Montagut. Al segle XIV era l'hospital. Al XIX, un hostal: ca la Martró.
  • Can Pere Baró.
  • Can Rissan.
  • Cal Moliner. També can Central i ca l'Eixorit.
Carrer de la Rectoria
  • Can Reginella. També cal Rostollet.
  • Can Jan Serra.
  • Can Recala.
  • Can Coixes. També can Broquetes.
  • Casa del Benefici.
  • La Rectoria.
  • Can Pinceta.
Carrer de Sant Sebastià
  • Can Xacó. També se n'havia dit can Roure i can Collroure. Avui és can Lluansí.
  • Can Carbó. També can Saguer.
  • Cal Tit.
  • Can Quelet.
  • Cal Cigró.
  • Can París. Pel fundador de la casa, Joan París, com podem llegir a la llinda, del 1682. També cal Rei.
  • Cal Serraller. També can Gallat i ca la Rosita.
  • Can Batista. També can Rebost, can Planellas i ca l'Angeleta.
  • Cal Sardinaire.
  • Can Viola.
  • Can Dunés.
  • Ca l'Erra.
  • Can Pixoga. Abans, can Salavert.
  • Can Rebatxol.
  • Can Frigola.
  • Ca la Conilla. Abans, can Peluts.
  • Can Mas.
  • Can Diví.
  • Ca la Felona.
  • Ca l'Estanquer.
  • Cal Gat.
  • Ca l'Apotecari.
  • Can Maià.
  • Can Sunyer.
  • Ca la Rebixanta.
  • Paller d'en Pessiques. També cal Xuro.
  • Can Genover.
  • Cal Puro.
  • Can Barris.
  • Can Cai. Abans, can Xico Paleta.
  • Can Farall.
  • Can Vilà. Abans, can Dan
  • Can Fogona.
  • Can Felip. També ca la Reina.
  • Ca l'Andreu. També cal Perrutxo.
  • El Bullidor.
  • Can Gaspar.
  • Can Titus.
  • Cal Radical. També, can Caga-rates.
  • Cal Sastre Mongets. També cal Sastre.
  • Can Tapis.
Carrer Magre
  • Can Pata.
  • Ca l'Esgarrapa. També cal Sabater.
  • Cal Baster. També can Pons.
  • Can Noè.
  • Can Vespa. Abans, can Mataporcs.
  • Can Xixa.
  • Ca la Pilar Viola.
  • Can Serra.
Carrer de la Vajol
  • Can Diadulls.
  • Can Quel del Grau. Abans, can Carbonell.
  • Can Terol.
  • Corral d'en Barretina.
  • Can Zum. També cal Serrador.
  • Ca la Joana.
  • Cal Regalat. També can Jep de la Forestal i Cal Cardet.
Carrer de la Plaça
  • Can Jaume.
  • Can Josepico. Abans, la torre d'en Bou i can Collell. D'un pis d'aquesta casa en deien cal Descaire.
  • Can Benet.
  • Ca la Beneta.
  • Can Teresina.
  • Can Xeix.
  • Cal Mestre Vell. També ca la Pilar Mestre.
Carrer de les Dòmines
  • Cal Ratero.
  • Can Quintana.
  • Can Rebost.
  • Can Cardina. També ca les Monges.
  • Can Tel·lí. Avui, restaurant can Tenlí.
  • Can Nura. També can Medes i, abans, can Madrid.
  • Can Beneset. També can Cagarulla i cal Negret.
  • Can Rufet. També can Platon.
  • Ca l'Alemany. Abans, cal Ratero.
  • Can Sopes.
  • Cal Gallardo.
  • Can Botes. Havia estat la Cooperativa.
  • Cal Guixeter.
  • Can Quimet.
  • Can Carlos.
Placeta de les Dòmines
  • Cal Negret.
  • Can Flaqués.
  • Ca l'Esquella.
  • Can Rosa. Durant molts anys hi va haver l'Ajuntament.
  • Can Marcel·lino de Fussimanya. Abans, can Vidal.
Carrer de l'Hospital
  • Can Salvi.
  • Can Xaion. També can Medina.
  • Can Talaixà. Avui, ca la Nuri de can Fullaraca.
  • Can Benet Pipart.
  • Can Faig.
  • Cal Serrador. També can Xarvots i, recentment, can Jan de la Pipa.
  • L'Hospital. Perquè hi havia l'hospital dels pobres. Ara, can Franco.
Carrer de la Cort
  • Can Campins.
  • Can Quelot. Abans, cal Beato.
  • Can Tampa.
  • Can Pep.
  • Can Casals.
Carrer de la Paret Nova
  • Can Tutau. Abans, can Ziga-zaga.
  • Can Nicàsio.
  • Cal Senyor.
  • Can Xel.
  • Cal Sereno.
  • Can Rostollet.
  • Can Pau Ferrer. Abans, can Trilla.
  • Can Boadella. Abans, can Vilanova.
  • Can Tomeu Patró.
  • Can Rupiu.
Carrer Torres i Bages
  • Can Muga. Enderrocada a mitjans de la dècada del 2000.
El Grier
  • Can Janot. Abans, la Borda del Graller (que va donar nom al veïnat: graller > graier > grier).
  • Can Saletes.
  • Cal Rectoret.
  • Can Ganeta.
  • Can Quilai.
  • Can Passaterra.
  • Can Catarra.
Altres cases
  • Can Bacalanta.
  • Can Dunés.
  • Can Blancat.
  • Can Ministral. De l'escriptor Jaume Ministral. Abans, can Jan del Grau.
  • Molí d'en París.
  • Can Lobo.
  • Ca l'Escrivà.
  • Cal Gat. Abans, els Tins d'en Tutau.
  • Can Poquet.
  • Can Buixó.
  • La Grevoleda.
  • La Timonera.
Masos i cases escampades
  • El Bac. Al peu del camí ral de Sant Llorenç de Cerdans a Figueres. El segle XVII se'n deia el mas Marcer de Grillera.
  • Can Badia. Al veïnat de Fontfreda.
  • El Balló.
  • Can Baró. Abans, el mas Castanyer.
  • Can Bosquet.
  • Can Cabot. Abans, el molí d'en París.
  • El Cantenys. Del cognom Cantenys. El 1606 era de Martí Cantenys.
  • Cal Carbassó.
  • La Cardona.
  • Can Cardona.
  • Can Casadevall. Abans, el mas Baix.
  • La Casanova. Abans, el mas de la Riba. Des del 1968 és un hotel restaurant que primer es va dir Els Senglars i, avui, Els Caçadors.
  • Les Casotes.
  • La Catarra.
  • La Central d'en Grida. Central elèctrica construïda a principis del segle XX. Avui és un hotel amb restaurant.
  • Can Coll. Abans, Tinyoses de Dalt.
  • Can Cona.
  • Corral de la Falgarona.
  • La Costa de Dalt. Abans, el mas de Falgueres.
  • La Costa de Baix. Abans, el mas Sapells.
  • Can Costa de la Riera. Abans, el mas Riera.
  • El Cros.
  • El Daví. Amb el temps el nom ha derivat fins a convertir-se en el Diví.
  • La Forestal. Casa del 1923, on vivien els enginyers forestals i el guardabosc.
  • Can França.
  • Can Fullaraca. Al veïnat dels Vilars.
  • Can Duc.
  • Can Duran.
  • La Falgarona.
  • La Farga de l'Olivet.
  • La Farga d'en París.
  • Fussimanya.
  • Can Gallat. Abans, el mas Dinat.
  • El Gaspar. Abans, Vilardomènec.
  • La Gavarra.
  • Can Granja.
  • El Grau.
  • Can Janet. Abans, Tinyoses de Baix.
  • Can Llaona. També Vilar de Belló i Mas Caucas.
  • Can Llaona de Fontfreda.
  • El Martinet de la Cardona.
  • El Martinet de les Escomes.
  • El Mas. Abans, el mas Traver.
  • El Masdemont.
  • El Masdevall. Abans, el mas Martí de Sureda.
  • Molí de la Cardona.
  • Molí del Masdevall.
  • Molí de l'Olivet.
  • Molí d'en Robert. Des del 1968 és un restaurant.
  • Molí de Tapis.
  • El Molinàs d'en Sunyer.
  • Can Muntada. El segle XII era una borda coneguda com el Vilardell.
  • Mas Olivet. Abans, el mas de la Perafita.
  • Can Patró.
  • El Pericot.
  • Can Pere Trilla.
  • Can Pitxó. Fins al XVII, la Cortada.
  • La Porrissa.
  • Mas Puça.
  • El Puig de Fontfreda.
  • El Puig de Borderons.
  • Puig de Mont.
  • Puig de Vall.
  • El Quintà.
  • La Quera.
  • Cal Rei.
  • Cal Rexinxo.
  • El Rimal•ló.
  • El Riu. El 1362 era de Joan del Riu.
  • Mas Robau.
  • Mas Roger.
  • El Roís.
  • El Roquet. Abans, el mas Roqueta.
  • Can Saguer. Abans, el mas Vilargran.
  • Can Salavert. Abans, el mas Oliva i la Cortada.
  • Sant Andreu. El segle XVII se'n deia el mas Ferrer i, més tard, el Masdevall i can Trilla.
  • El Serís. El 1352 era de Bernat de Çerís.
  • El Savarrès. Abans, la Masó de Tàpies.
  • Mas d'en Serra. Abans, les Comes de Fraussa.
  • La Solana d'en Mas.
  • La Solana d'en Vinyes.
  • El Soler.
  • El Sobiràs.
  • Can Sunyer. Abans, el mas Puig i el mas Puigsec.
  • Mas Tascó.
  • Can Tussa.
  • Can Vinyes.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Façana de l'església

L'església de sant Martí, del segle XII o XIII, pertany al romànic tardà. Està formada per una única nau rectangular coberta per una volta en arc ogival i per un absis semicircular cobert d'una volta en forma d'ametlla. El portal està format per un timpà voladís llis de quatre arcs i d'una arquivolta; la porta, de fusta, està decorada amb forjats característics de l'època.

La capella de sant Sebastià es va construir després del brot de pesta de finals del segle XVI, per mitjà d'aportacions populars. La capella actual correspon a una reforma del s. XVIII.

El santuari de la Mare de Déu de les Salines és sota el puig d'aquest nom, a 1.100 metres d'altitud i a 15 quilòmetres del nucli urbà. Va ser construït el 1271 i reformat durant el segle XVIII, tot respectant-ne l'estil romànic. Se'n té notícia, però, des del 954.

El 1834 es va col·locar, al bell mig de la plaça, la maça d'en Rotllà, l'heroi carolingi. És una vara de ferro gruixuda, de més de 5 metres d'alçada, amb una anella al capdamunt per penjar-hi un fanal que ja no hi és. La van fer a l'antiga foneria que hi havia al costat de l'Arnera. Segons la llegenda, un dia Rotllà la va llençar des del pont de Ceret; segons d'altres, des del castell de Cabrenys, a Serrallonga (Vallespir). Mentre la llençava va dir: "Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà".

El menhir conegut com la Pedra Dreta[3] és al pas de les Llebres, a poc més de dos quilòmetres del nucli urbà.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
27 - 37 453 1.484 1.832 1.569 1.609 1.670 1.641
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.537 1.273 1.061 1.134 926 872 800 718 685 679
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
641 628 664 679 721 700 723 728 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes del castell de Cabrera

El segle passat, a prop de l'Arnera es van trobar destrals neolítiques que, juntament amb el menhir de la Pedra Dreta, demostren que la vall de l'Arnera era poblada des d'èpoques prehistòriques. La primera cita documentada del lloc apareix en un precepte de Lluís el Pietós, de l'any 814, on es diu que Ceret limita al sud amb villam quae dicitur Macanetum.

L'any 954 el comte Guifré II de Besalú va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis, per construir-hi el santuari de les Salines. El 1440 s'afegeix de Cabrenys al nom de Maçanet, perquè la vila passa a pertànyer a la baronia de Cabrenys (provinent de l'indret nord-català de Cabrenç o Cabrenys), una línia del llinatge dels Rocabertí. El 1553 la pesta negra anorrea la meitat de la població. El juliol del 1675 el tinent-general francès Le Bret,[4] amb 1.500 homes, saqueja la vila.

Economia[modifica | modifica el codi]

Hi havia hagut indústria tèxtil i del ferro, i fàbriques surotaperes, però actualment la principal font d'ingressos econòmics del municipi és el turisme, juntament amb la construcció. Hi ha gran oferta de restaurants. S'hi envasa l'aigua de la font de les Creus, que actualment pertany al grup Vichy Catalán. Hi havia una gran fàbrica de pipes. Ara en queda algun petit taller. L'agricultura de secà, la ramaderia i la indústria forestal gairebé han desaparegut.

Festes[modifica | modifica el codi]

Celebra les festes el primer diumenge de juliol i l'11 de novembre, dia del patró, sant Martí. El primer diumenge d'agost se celebra l'aplec de les Salines, al santuari de dalt de la muntanya. El primer diumenge després de sant Isidre hi ha una arrossada popular al mateix lloc.

Maçanetencs destacats[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Maçanetencs

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Pere Roura i Sabà, Massanetdecabrenys.com: Els noms de casa
  3. Josep Tarrús, Joan Badia, Benjamí Bofarull, Enric Carreras i Dídac Piñero: Dòlmens i menhirs: 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i el Vallespir oriental. Segona edició. Figueres: Edicions Brau, 1996, 109 p. (Guies del Patrimoni Comarcal)
  4. David Steward: Assimilation and acculturation in seventeenth-century Europe: Roussillon and France 1659-1715

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pere Roura i Sabà: Maçanet de Cabrenys. Girona, Diputació de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 71), 1997.
  • Pere Roura i Sabà: Maçanet de Cabrenys: història i natura. Girona, l'autor, 1999.
  • Carles Vallès: Diccionari de l'Alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984, 386 p. ISBN 84-85874-10-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maçanet de Cabrenys