Maçanet de Cabrenys

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maçanet de Cabrenys
Bandera de Maçanet de Cabrenys Escut de Maçanet de Cabrenys
(En detall) (En detall)
Localització

Maçanet de Cabrenys situat respecte Catalunya
Maçanet de Cabrenys situat respecte Catalunya

Localització de Maçanet de Cabrenys respecte de l'Alt Empordà


Municipi de l'Alt Empordà
El campanar de Sant Martí rere les cases de l'antic pont
El campanar de Sant Martí rere les cases de l'antic pont
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Maçanetenc, maçanetenca
Superfície 67,88 km²
Altitud 370 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
745 hab.
10,98 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 479575 4692950Coord.: 42° 23′ 19″ N, 2° 45′ 7″ E / 42.38861°N,2.75194°E / 42.38861; 2.75194
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Lluís Carbó Saguer
Codi territorial 171024

Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Forma part també de la comarca de l'Alta Garrotxa, sense rang administratiu.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal es troba als peus del vessant oriental de la Serra de les Salines (Pirineus) que acull un tram del sender GR-11. Hi neixen els rius Arnera i Rinadal. Al sud / sud-oest limita amb els municipis d'Albanyà i Sant Llorenç de la Muga, a l'est amb la Vajol i Darnius i al nord amb les comunes franceses de Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Reiners, els Banys d'Arles i Palaldà, Ceret i Morellàs i les Illes.

Entitat de població Habitants
Arnera 32
les Creus 8
Maçanet de Cabrenys 639
les Mines 7
Oliveda 6
les Salines 8
Tapis 29
els Vilars 6
Font: Municat
Categoria principal: Muntanyes de Maçanet de Cabrenys

Monuments[modifica | modifica el codi]

Façana de l'església

L'església de sant Martí, del segle XII o XIII, pertany al romànic tardà. Està formada per una única nau rectangular coberta per una volta en arc ogival i per un absis semicircular cobert d'una volta en forma d'ametlla. El portal està format per un timpà voladís llis de quatre arcs i d'una arquivolta; la porta, de fusta, està decorada amb forjats característics de l'època.

La capella de sant Sebastià es va construir després del brot de pesta de finals del segle XVI, per mitjà d'aportacions populars. La capella actual correspon a una reforma del s. XVIII.

El santuari de la Mare de Déu de les Salines és sota el puig d'aquest nom, a 1.100 metres d'altitud i a 15 quilòmetres del nucli urbà. Va ser construït el 1271 i reformat durant el segle XVIII, tot respectant-ne l'estil romànic. Se'n té notícia, però, des del 954.

El 1834 es va col·locar, al bell mig de la plaça, la maça d'en Rotllà, l'heroi carolingi. És una vara de ferro gruixuda, de més de 5 metres d'alçada, amb una anella al capdamunt per penjar-hi un fanal que ja no hi és. La van fer a l'antiga foneria que hi havia al costat de l'Arnera. Segons la llegenda, un dia Rotllà la va llençar des del pont de Ceret; segons d'altres, des del castell de Cabrenys, a Serrallonga (Vallespir). Mentre la llençava va dir: "Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà".

El menhir conegut com la Pedra Dreta[2] és al pas de les Llebres, a poc més de dos quilòmetres del nucli urbà.

L'església Sant Briç de Tapis, dels segles X i XVII.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
27 - 37 453 1.484 1.832 1.569 1.609 1.670 1.641
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.537 1.273 1.061 1.134 926 872 800 718 685 679
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
641 628 664 679 721 700 723 728 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes del castell de Cabrera

El segle passat, a prop de l'Arnera es van trobar destrals neolítiques que, juntament amb el menhir de la Pedra Dreta, demostren que la vall de l'Arnera era poblada des d'èpoques prehistòriques. La primera cita documentada del lloc apareix en un precepte de Lluís el Pietós, de l'any 814, on es diu que Ceret limita al sud amb «villam quae dicitur Macanetum».

L'any 954 el comte Guifré II de Besalú va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis, per construir-hi el santuari de les Salines; segons altres documents dels anys 1074 i 1095, aquest alou limitava amb el «villare Leiter». Una altra notícia sobre el lloc de Maçanet i la seva església apareix l'any 1017 en la donació del comte de Besalú Bernat Tallaferro a la seu de Besalú ...«in valle quae dicitur Mazaneto Ecclesiam sancti Martini». El 1117 s'escriu «Sancti Martini de Mazaneto».

El 1440 s'afegeix de Cabrenys al nom de Maçanet, perquè la vila passa a pertànyer a la baronia de Cabrenys (provinent de l'indret nord-català de Cabrenç o Cabrenys), una línia del llinatge dels Rocabertí. El 1553 la pesta negra anorrea la meitat de la població. El juliol del 1675 el tinent-general francès Le Bret,[3] amb 1.500 homes, saqueja la vila.

Economia[modifica | modifica el codi]

Hi havia hagut indústria tèxtil i del ferro, i fàbriques surotaperes, però actualment la principal font d'ingressos econòmics del municipi és el turisme, juntament amb la construcció. Hi ha gran oferta de restaurants. S'hi envasa l'aigua de la font de les Creus, que actualment pertany al grup Vichy Catalán. Hi havia una gran fàbrica de pipes. Ara en queda algun petit taller. L'agricultura de secà, la ramaderia i la indústria forestal gairebé han desaparegut.

Festes[modifica | modifica el codi]

Celebra les festes el primer diumenge de juliol i l'11 de novembre, dia del patró, sant Martí. El primer diumenge d'agost se celebra l'aplec de les Salines, al santuari de dalt de la muntanya. El primer diumenge després de sant Isidre hi ha una arrossada popular al mateix lloc.

Maçanetencs destacats[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Maçanetencs

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Josep Tarrús, Joan Badia, Benjamí Bofarull, Enric Carreras i Dídac Piñero: Dòlmens i menhirs: 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i el Vallespir oriental. Segona edició. Figueres: Edicions Brau, 1996, 109 p. (Guies del Patrimoni Comarcal)
  3. David Steward: Assimilation and acculturation in seventeenth-century Europe: Roussillon and France 1659-1715

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pere Roura i Sabà: Maçanet de Cabrenys. Girona, Diputació de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 71), 1997.
  • Pere Roura i Sabà: Maçanet de Cabrenys: història i natura. Girona, l'autor, 1999.
  • Carles Vallès: Diccionari de l'Alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984, 386 p. ISBN 84-85874-10-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maçanet de Cabrenys Modifica l'enllaç a Wikidata