Maria de Luna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escultura de Maria de Luna davant l'església de Sant Martí de Sogorb
Escut d'armes de Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet

Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406[1]) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406) i comtessa d'Empúries (1402-1406).

La historiografia moderna l'ha qualificat amb el títol de "La Gran", justificada per la seva prudència, altes dots i les qualitats que tenia per a governar. [cal citació]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Maria era aragonesa de naixement, la seva familia pertanyia a l'alta aristocràcia aragonesa. Fou filla i hereva de Lope de Luna, primer comte de Luna i senyor de Sogorb, i de Brianda de Got. Fou compromesa en matrimoni amb l'infant Martí, fill de Pere el Cerimoniós, quan encara no arribava als 8 anys. Tan aviat com complís els 8 anys, hauria de ser entregada a la reina Elionor, perquè sigui educada a la cort.

El 1372 es casà amb Martí, aleshores infant i futur Martí I l'Humà, rei d'Aragó del qual tingué quatre fills, dels que només un, Martí el Jove, superà la infantesa:

  • L'infant Martí el Jove, l'hereu de la corona
  • L'infant Jaume
  • L'infant Joan
  • La infanta Margarida

Fou reina d'Aragó, Comtessa de Luna, Duquessa de Montblanc, Senyora de Bolea, Berbegal, Loarre, Vall d'Uxó, Sogorb...

L'any 1396, ascendeixen al tron al morir Joan I el Caçador, Martí es trobava a Sicília, pel que la nova reina hagué d'actuar com a Lloctinent General davant les pretensions al tron del Comte de Foix i de la reina vídua Violant de Bar. L'any 1397, Martí I tornà de Sicília i immediatement jurà els furs, sent coronat a la Catedral de Sant Salvador de Saragossa, realitzant-se les celebracions a l'Aljaferia.

Fou una dona noble, doncs descendia de la casa dels Lluna, caritativa i amant de la justícia, de profundes conviccions religioses, sense arribar a la supervisió, i aficionada a la música i la lectura. Dona elegant i austera, la pompa i frivolitat de la Cort no van influir en aquesta dona, que superava al seu marit en capacitat de govern. Dona propera al poble, va protegir sempre els més desfavorits, ajudant-los econòmicament, fins i tot els eximí d'impostos; defensar els pagesos de Remença, a les Aljames de Sarraïns i jueus de Calataiud i Daroca; intentà posar pau entre els clans familiars que estaven assolant els regnes, inclosos els de la seva pròpia família; escriví diverses cartes al Papa, Benet XIII, per abolir els mals usos catalans que considerava contraris al dret humà i diví...

La reina Maria tingué una salut molt precària. Morí d'un atac d'apoplexia a l'any 1406 a Vila-real, camí de les seves terres de Sogorb, quan anava a reunir-se amb el seu marit que es trobava a València.

En el seu testament, redactat a l'any 1404, donava als frares del Sant Esperit el convent del mateix nom que ella havia promogut per a ells (a 10 km de Sagunt i 35 de València), així com una renda de 5.000 sous valencians que cobrarien les rendes d'Almonacid, augmentada més tard en 1.500 sous més a cobrar que s'havien de destinar per a vestuari i manutenció i 500 sous més a cobrar de les rendes de Paterna per a les reparacions del edifici.

Bernat Metge féu un gran i interessat elogi a Lo Somni (1399), de ... la saviesa e indústria e bons tractaments de la dita senyora.

Francesc Eiximenis li dedicà dues de les seves obres: Scala Dei i Tractat de contemplació; i parlant de la reina, escriví així al rei: ... sapiats, senyor, que ella viu així com se pertany a dona excel·lent e sàvia e de muller de tan gran senyor, en molta honestat e bonesa e per aital se fa tenir devant Déu e devant hòmens.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Document acreditatiu sobre la data de la mort de la reina

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • José Luis Argudo Periz i cols., El señorío jurisdiccional de María de Luna: un registro de cartas de 1409, Saragossa, Centro de Estudios de las Cinco Villas, 1988.
  • Icíar Alonso Díaz de Alda, "La alimentación de la monarquía catalano-aragonesa: el consumo de pescado en las mesas de María de Luna y Alfonso el Magnánimo", a El poder real de la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI): XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), vol. 5, Saragossa, Gobierno de Aragón, 1996, pp. 347-362.
  • Salvador Claramunt Rodríguez, "Un pliego de cuentas de María de Luna conservado en el Archivo de la Basílica del Pino de Barcelona", a Estudios dedicados al profesor D. Julio González González, Madrid, Universidad Complutense (En la España medieval, 1), 1980, pp. 75-88.
  • Francisco Javier Cervantes Peris, "El antiguo patrimonio de María de Luna: crédito censal y consolidación feudal (1372-1425)", a El poder real de la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI): XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), vol. 4, Saragossa, Gobierno de Aragón, 1996, pp. 51-68.
  • Francisco Javier Cervantes Peris, La herencia de María de Luna: una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998.
  • Aurea L. Javierre Mur, María de Luna, reina de Aragón (1396-1406), Madrid, Instituto Jerónimo Zurita (CSIC), 1942.
  • Francisco de Moxó y Montoliu, "Un linaje aragonés con proyección mediterránea: los Luna. Cauces abiertos de investigación", a La Mediterrània de la Corona d'Aragó, segles XIII-XVI & VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas, 1304-2004: XVIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (València, 9-14 setembre de 2004), vol. 1, València, Universitat de València, 2005, pp. 275-284.
  • Núria Silleras Fernández, "La piedad urbana de María de Luna, reina de la Corona de Aragón (1396-1406)", a El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (Barcelona-Poblet-Lleida, 7-12 de desembre de 2000), vol. 2, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, pp. 889-894. ISBN 84-475-2740-9.
  • Núria Silleras Fernández, "Spirit and force: politics, public and private in the reign of Maria de Luna (1396-1406)", a Theresa Earenfight (ed.), Queenship and political power in medieval and early modern Spain, Aldershot, Ashgate, 2005, pp. 78-90.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Luna


Precedida per:
Martí I
Comtessa d'Empúries
14021406
Succeïda per:
Martí I