Vilafamés

Vilafamés

Localització
Municipi de la Plana Alta
Vista de Vilafamés
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Alta Mancomunitat Plana Alta Castelló de la Plana
Gentilici	Vilafamesí, vilafamesina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	70,40 km²
Altitud	354 msnm
Població (2012)   • Densitat	1.935 hab. 27,49 hab/km²
Coordenades	40° 06′ 47″ N, 0° 03′ 17″ O
Distàncies	94 km de València 24 km de Castelló de la Plana
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 (Vilafamés i La Basseta) 5 PP i 4 PSPV Luisa Oliver Mallasén (PP)
Codi postal	12192
Festes majors	Agost
Patró/Patrons	Sant Miquel
Dies de mercat	Divendres
Web	http://www.vilafames.es

Vilafamés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb la Vall d'Alba, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol, Sant Joan de Moró, Costur i les Useres.

Geografia

Ocupa una posició estratègica sobre l'alt d'una muntanya que forma part de l'extrem septentrional de la Serra de les Conteses o Serra de Borriol. Aquesta ubicació li confereix àmplies vistes sobre el Pla de l'Arc que s'estén als seus peus i els paisatges circumdants. Al seu torn, la seva posició a mitjan pas entre les terres de l'interior i el litoral, fa que el municipi disposi de les característiques pròpies d'una població d'interior amb els avantatges que suposa la seva proximitat a la costa pel que gaudeix de les característiques climàtiques pròpies d'una població mediterrània, amb hiverns suaus i estius calorosos.

El paisatge de la zona està constituït per una dicotomia entre la zona plana i les muntanyes que envolten el pla. El paisatge propi de la zona plana està constituït per la parcelació de les terres, transformades per a l'activitat agrícola, mentre que les zones muntanyenques que no es troben roturades, presenten en determinats punts formacions boscoses. En elles existeix un predomini del pi blanc (pinus halepensis), encara que també es dóna la varietat de pi carrasquer. En les zones d'ombria hi ha vegetació de carrasques, alzines, i arbustos de diverses espècies.

Història

Va pertànyer històricament al Maestrat de Montesa. Fou conquistada la plaça el 1233 per les tropes reials, i donada a poblar el 30 d'agost del 1241 a G. Ramon de Viella i d'altres. Englobava dins del seu territori els llocs de Moró i Vall d'Alba (aquest últim s'independitzaria com a municipi el 1925), passant cap el 1264 a poder dels santjoanistes. En fundar-se l'orde de Montesa, va revertir al seu senyoriu, seguint les vicissituds històriques dels pobles montesians. Fou unionista i agermanada, en contra del seu senyor, el maestre. Contra la pròpia orde s'enfrontaria al consistori de Vilafamés l'any 1635, quan hom va sol·licitar a la Santa Seu la compra de la jurisdicció alfonsina, incorporant-se des d'aleshores al Patrimoni Reial. Durant les guerres carlines del XIX Vilafamés fou escenari en repetides ocasions de les escaramusses hagudes entre isabelins i les tropes comandades per Cabrera, Serrador i Forcadell.

Demografia

En el primer cens fiscal, del 1320, comptava amb 150 veïns (vilafamesins), que el 1565 passaren a ser 159, augmentant a 450 a finals del XVIII. Madoz, assenyala per al 1845, 1.973 habitants. A les primeries del nostre segle n'eren 5.600 (inclosa La Vall d'Alba).

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
3.093	1.408	1.425	1.422	1.427	1.471	1.546	1.703	1.725	1.802	1.925

Economia

La principal base econòmica de Vilafamés fins a mitjans de la dècada dels 70 del passat segle va ser l'agricultura basada en l'explotació de cultius de secà. Els principals productes agrícoles del municipi han estat tradicionalment i ho segueixen sent en l'actualitat els cultius d'olivera, el garrofer, la vinya, l'ametller i els fruiters, al costat de les produccions de regadiu en el pla d'hortalisses i verdures.

A partir dels anys vuitanta és el sector industrial el qual adquireix la seva supremacia amb un fort desenvolupament de la indústria taulellera i de les empreses auxiliars del sector.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Andreu Marza	AISJB
1983 - 1987	Vicent Esteller Mallasén	CIV
1987 - 1991	Vicent Esteller Mallasén	CIV
1991 - 1995	Vicent Esteller Mallasén	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicent Esteller Mallasén (24/04/96) Luisa Oliver Mallasén (Moció de censura: PP, EUPV, EV)	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Luisa Oliver Mallasén	PP
2003 - 2007	Luisa Oliver Mallasén	PP
2007 - 2011	Luisa Oliver Mallasén	PP
Des del 2011	José Francisco Pons Martínez	PP

Monuments

Muralles de Vilafamés.

Església de l'Assumpció.

Castell

El nucli antic ha estat declarada Conjunt Històric Artístic a l'abril de 2005. Conjunt que apareix envoltat per una muralla, realitzada durant el segle XIV, que engloba en el seu interior a les diverses edificacions urbanes així com els edificis emblemàtics del municipi.

Vilafamés es troba envoltada per la via romana que passa per la vessant de la muntanya on es troba assentada la part antiga de la ciutat. Es tracta d'un dels conjunts històrics artístics de major importància del País Valencià per la seva bellesa i alt grau de conservació, així com per l'enclavament paisatgístic on es troba situada i on s'integra amb la seva particular silueta. Posseïx una trama medieval adaptada a la seva particular topografia on coexisteix una interessant arquitectura popular al costat d'edificis significatius de l'arquitectura civil i religiosa, gòtica i barroca.

Monuments religiosos

• Església de la Sang
• Església de l'Assumpció.
• Ermita de Sant Miquel. Es tracta d'una construcció senzilla datada en 1640 d'àmplia façana amb finestres i un espaiós porxo amb arquejades. S'estructura en dues parts, la religiosa, amb una sala per al culte de planta rectangular amb cor alt en els peus i la sagristia lateral, i hospederia per a ermità i masovers.
• Ermita de Sant Ramon. És una ermita senzilla, del segle XVIII, de planta central i coberta amb cúpula cega.

Monuments civils

• Ajuntament. Del segle XVI, guarda proporcions renaixentistes i és un bon exemple de l'arquitectura civil de Vilafamés.

• Castell i Muralles de Vilafamés. Del segle XIV.

Es troba en la part més elevada de la població, dominant el pla des d'una altura de 400 m.

Encara que els fonaments del castell són d'època musulmana, i fins i tot més antics, presenta modificacions de molt diferents èpoques, les últimes d'elles de la Guerres Carlistes.

En l'actualitat es troba restaurat, conservant gran part de la seva estructura antiga. S'aprecien grans trams de muralles i dues torres característiques.

• El Quartijo.

És la zona urbana més antiga de la població. Apareix envoltada per un sistema de muralles que engloba el recinte primitiu de la població, corresponent a l'antiga vila, i on se situen les edificacions més antigues del municipi: Casa de la vila, església de la Sang, etc.

• Palau del Batlle.

En 1971 va ser adquirit en ruïnós estat per la Diputació Provincial que després de diverses fases de restauració va cedir l'edifici a l'Ajuntament per a la instal·lació del Museu d'Art Contemporani.

El palau és una construcció del Gòtic Civil que data de finals del segle XIV. Va ser residència de l'Administrador real i més tard habitada del representant de l'Orde de Santa María de Montesa (s. XV - XVI).

Monuments prehistòrics

• El Tossal de la Font. En aquesta gran cavitat es van localitzar restes antropològiques atribuïts a l'home de Neandertal, en concret un individu femení de l'espècie Homo sapiens, amb una antiguitat aproximada de 80.000 anys, la qual cosa la converteix en l'únic jaciment d'aquest tipus localitzat al País Valencià.

• La Cova Matutano. Es tracta d'un jaciment pertanyent al Paleolític Superior, la bona conservació del qual li converteix en l'únic jaciment d'aquest període existent en les comarques de Castelló, que permet documentar un dels períodes menys coneguts de la Prehistòria, el qual s'estén entre el 14.000 i el 11.5000 BP.

• L'Abric del Castell. Alberga un dels conjunts de pintura rupestre esquemàtica més interessants del País Valencià. Destaquen entre els diversos motius pictòrics les representació identificades com antropomorfs, i entre aquestes, la realitzada mitjançant traç gruixut formant una espiral, que dibuixa un espai circular, tangent per la seva banda inferior a altra figura que es perllonga cap avall, amb dues puntes, i que ha estat interpretada com una representació solar.

• Roques de Mallasén. Es tracta d'un abric en la paret del qual rocosa allotja una representació pictòrica rupestre, en la qual apareix representada una sola figura humana, d'estil esquemàtic; realitzada en traç gruixut de coloració vermellosa.

• Els Estrets-El Racó de Rata. Es tracta d'un poblat de 0,2 ha de superfície, en perfecte estat de conservació i en el qual des de 1990 es porten a terme excavacions de forma regular. Destaca la torre de planta circular situada al costat de la zona d'accés a l'interior del poblat. El període d'ocupació correspon a l'Ibèric Tardà.

Cultura

• Museu d'Art Contemporani. Alberga obres d'uns 400 artistes com Miró, Chillida, Rafael Canogar, Josep Renau, Julio González, Equip Crònica, El Genovés, etc.

• Centre Internacional de Documentació Artística. Institució depenent del Museu d'Art Contemporani de Vilafamés. El Centre disposa de documentació relacionada amb el panorama artístic de la segona meitat del segle XX. Actualment disposa de 50.000 entrades de consulta.

Llocs d'interés

• Roca Grossa. Monument natural. Mole de Rodeno, situada als peus de l'església parroquial.
• El Clot. És una cavitat, o formació kàrstica, en el terreny de forma cilíndriques situada en el vessant d'una muntanya. La vegetació que es troba en la zona està constituïda per alzines, oliveres i gran quantitat d'arbustos, així com plantes trepadores que ho han convertit en un ecosistema localitzat d'aspecte selvàtic.
• Cova Bolimi. Es tracta d'una cavitat a la qual s'accedeix a través d'una escala natural que duu a dues *replaces interiors de gran amplitud i amb voltes de fins a 3 metres d'altura. Al fons de la segona replaça, ha dotat a aquesta cova d'un original subministrament d'aigua potable. La vegetació de l'exterior de la cova és la característica de la zona muntanyenca: garrofera, esparreguera, margalló, figueres, oliveres, pins, romaní, farigoles, etc
• Paratge de Sant Miquel. En direcció a Sant Joan de Moró i a cinc quilòmetres de Vilafamés. Aquesta zona es caracteritza per albergar l'ermita de Sant Miquel, patró del municipi. A més la zona gaudeix d'una vegetació exuberant, pròpia d'una geologia d'arenisques triàsiques. Està constituïda per pins i vegetació endèmica amb interessants exemplars de carrasques, alzines, salzes, etc. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal l'any 2007.

Festes i celebracions

• Sant Antoni Abat. Té lloc a mitjan mes de gener, destacant l'acte de la "matxá" o processó de les cavalleries que discorre pels diferents carrers del poble i on es realitzen grans fogueres i en determinats llocs es reparteix un "rotllo" als participants.

• Sant Miquel Arcàngel. Té lloc el quart diumenge de Quaresma. Consisteix aquesta en la realització d'un romiatge a l'ermita del mateix nom on es venera al patró de la localitat, Sant Miquel. Al tornar al poble els romers té lloc la "processó dels creus", on participen els nens duent creus fetes amb bruc. Ja de nit té lloc la "processó dels borratxos".

• Festes patronals. Se celebren en honor a la Verge de l'Assumpció i al Crist de la Sang a mitjan agost. Les activitats són molt variades amb la realització d'exposicions, concerts, esports, concursos, revetlles, corregudes de bous, encara que entre tots ells destaca l'acte de la Serenata al Bou. Es tracta d'una tradició poc habitual en la qual s'exposa al públic un bou mort i obert en canal, amenitzat per una banda que toca un concert o "serenata". Les festes destaquen bous embolats i bous al carrer.

• Sant Miquel de "veremes". Se celebra el 29 de setembre, sent novament el patró del municipi, Sant Miquel, a qui es dedica la festivitat. Aquesta rep l'àlies de "veremes" per celebrar-se durant el període de recollida del raïm.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilafamés

• Ajuntament de Vilafamés
• Pàgina no oficial de Vilafamés
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.