Les Useres
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alcalatén | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alcalatén Castelló de la Plana |
||
| Gentilici | Userà, userana (Paput/papuda) | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 80,7 km² | ||
| Altitud | 401 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.017 hab. 12,6 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 09′ 25″ N, 0° 09′ 54″ O / 40.15694,-0.16500Coord.: 40° 09′ 25″ N, 0° 09′ 54″ O / 40.15694,-0.16500 | ||
| Distàncies | 110 km de València 38 km de Castelló de la Plana |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
3 (Les Useres, Les Crevades i El Pla) 5 PSPV i 4 PP Delia Valero Ferri (PSPV) |
||
| Codi postal | 12118 |
||
| Festes majors | Sant Salvador i Crist de l'Agonia Primera setmana d'agost |
||
| Fira tradicional | Mercat Medieval Juliol |
||
| Web | |||
Les Useres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. El municipi limita amb els següents municipis: Atzeneta del Maestrat, Costur, Culla, Figueroles, Llucena, la Serra d'en Galceran, Vall d'Alba i Vilafamés.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat entre barrancs i muntanyes de la Serra de la Creu, Les Useres, amb la població dispersa per les masies, compta amb els llogarets de Les Crevades, Mas Blanch, Pou d'En Calvo i Picando.
El nivell més baix està en el Formany i els Molineres a 200 metres, al costat de la Rambla de la Vídua, i el més alt en la Penyarroja, a gairebé 800 m.
Incendi de l'estiu del 2007 [modifica]
El 28 d'agost de 2007, unes obres il·legals sobre una torre elèctrica causen un greu incendi que -ajudat amb un fort vent de ponent i les conseqüents altes temperatures- s'estén ràpidament per tot el terme afectant fins i tot als termes d'Atzeneta, Costur, Llucena, Figueroles i l'Alcora. Tres dies de foc van deixar un total de 5.500 hectàries carbonitzades a la comarca de l'Alcalatén.
Història [modifica]
Formava part de la Tinença de l'Alcalatén i del senyoriu de Les Useres, pertanyent successivament als Urrea, en la qual època era conegut com Masies d'Urrea, i als comtes d'Aranda.
Té un origen iber, com així ho proven els diversos útils i ceràmica oposats en la Vila Vella. El domini musulmà va marcar una profunda petjada en aquestes terres iniciant l'extracció del mineral de ferro a les Ferreríes i implantant el sistema de reg. Va ser Ximeno II d'Urrea qui va conquistar per a la cristiandat aquestes terres, concedint-li Jaume I el senyoriu de l'Alcalatén en 1233. Una llarga història de dominis du a Les Useres a estar sota la jurisdicció del Bisbat de Tortosa, dels Comtes d'Aranda o de la Corona, al llarg de la seua història. Curiosa és la influència italiana en el municipi que gràcies als comerciants de la llana es va plasmar al llarg dels segles XVI i XVII en la advocació dels patrons, Sant Felip Neri, ermites de Santa Waldesca i Verge del Loreto i fins i tot alguns cognoms. En el 1839, en les guerres carlistes, el general O’Donell va guanyar la decisiva batalla de Les Useres sobre Cabrera, el tigre del Maestrat, que li va valer el títol de Comte de Llucena.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.214 | 1.140 | 1.109 | 1.094 | 1.027 | 986 | 975 | 988 | 1.004 | 1.001 | 990 | 1.008 | 995 |
Economia [modifica]
L'activitat econòmica està basada en l'agricultura, la qual se centra en el cultiu de la vinya i la producció de vi en el celler vinícola de Les Useres i cultiu d'ametllers, oliveres, garroferes i cereals, blat i ordi sobretot. La ramaderia és la força econòmica amb més auge en l'actualitat, especialment en granges d'aus i porcs.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Gozalbo Ribes | UCD |
| 1983 - 1987 | José Luis Nebot Martí | PSPV |
| 1987 - 1991 | José Luis Nebot Martí | PSPV |
| 1991 - 1995 | José Luis Nebot Martí | PSPV |
| 1995 - 1999 | José Luis Nebot Martí | PSPV |
| 1999 - 2003 | Humilde García Pruñonosa | PP |
| 2003 - 2007 | Dèlia Valero Ferri | PSPV |
| 2007 - 2011 | Dèlia Valero Ferri | PSPV |
| Des del 2011 | Jaime M. Martínez Andrés | PP |
Monuments [modifica]
- Ermita de Sant Antoni. Data de 1622. De construcció popular, és una de les més benvolgudes del poble. En ella es guarda la imatge del Crist.
- Ermita de Santa Waldesca. És un edifici petit, amb pintures de passatges de la Santa.
- Ermita Verge de Loreto.
- Ermita del Crist. La influència italiana sobre el poble es pot constatar, sobretot a nivell religiós. L'ermita del Crist la va construir un tal Pablo Fabro. I possiblement d'aquesta època és també la de Santa Waldesca i l'antiga de Loreto, que amb Sant Felip de Neri, tots ells italians, són patrons del poble.
- Església de la Transfiguració del Senyor. S'alça sobre les restes del castell que hi havia i que ha desaparegut completament igual que les muralles. Església renaixentista de principis del segle XVII, amb pervivència de elements gòtics en les voltes.
Llocs d'interés [modifica]
- Font de Més Amunt. Molt propera al poble, i amb un ampli cabal que abasteix a la població, rega les hortes i va servir en el passat de força motriu per als molins fariners com el de Molí de la Vila o Molí de Mariano. És també un lloc d'esbarjo amb torradors, taules i seients i gronxadors. Es pot accedir des d'un passeig directe des del nucli urbà, amb vistes del poble.
Altres fonts són la Font de la Ponsa, de les Murtes, Font de la Presola i Font de la Cova que configuren un recorregut per a realitzar activitats a l'aire lliure, aprofitant una gran xarxa de camins i senderes que posseïx el municipi, i que connecten amb les masies disseminades, destacant els nuclis dels Hostals, Pou En Calvo, Mas Blanch o Crevades.
Festes i celebracions [modifica]
Els Pelegrins de les Useres [modifica]
- Article principal: «Els Pelegrins de les Useres».
L'últim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradició que ens trasllada de ple a l'edat mitjana. Tretze hòmens -el guia i dotze pelegrins-, acompanyats pel capellà, tres cantors, el representant de l'Ajuntament, els clavaris i dinou muntures -les càrregues-, acompleixen la vella prometença d'anar fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Són els Pelegrins de les Useres. Els pelegrins pregaven per aigua, collita i contra la pesta. Tot i que l'Església es va apropiar d'aquest antic ritu, la celebració és de procedència pagana. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.
Part del camí dels pelegrins, declarat Monument Natural per la Generalitat, va ser víctima de les flames al seu pas pel terme de Les Useres.
Altres festes [modifica]
- Festes patronals. Se celebren en la primera setmana d'agost, en honor a Sant Salvador i al Crist de l'Agonia, amb bous, actes culturals, etc.
- Processó al Piló de la Creu. Se celebra el cap de setmana següent al de la Peregrinació a Sant Joan, amb una estructura semblant a la dels peregrins però amb la participació només de dones i nens. És tradicional el repartiment de la fogasseta i els Orelletes de Mel i el berenar en la Font de la Presola.
- Sant Antoni. El 17 de gener, amb la típica matxà, l’arrastrà dels panderos, encès de fogueres i repartiment de rotllos. Té a Les Useres la seua continuació el cap de setmana següent en les masies dels Crevades amb la celebració de Sant Antoni dels Hostals i les seues típiques carreres de cavalls.
Fonts externes [modifica]
- MONFERRER I MONFORT,ÀLVAR; Cant dels Pelegrins de les Useres Vol.10 Fonoteca de Materials del Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana).
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Useres |
- Lloc web de l'Ajuntament
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Naturatge, imatges de l'incendi del 2007
|
|||||
