Les Useres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
les Useres
les Useres / Useras
Localització

Localització de Les Useres respecte del País Valencià Localització de Les Useres respecte de l'Alcalatén


Municipi de l'Alcalatén
Vista de les Useres
Vista de les Useres
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alcalatén
Castelló de la Plana
Gentilici Userà, userana (Paput/papuda)
Predom. ling. Valencià
Superfície 80,69 km²
Altitud 401 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
964 hab.
11,95 hab/km²
Coordenades 40° 09′ 25″ N, 0° 09′ 54″ O / 40.15694°N,0.16500°O / 40.15694; -0.16500Coord.: 40° 09′ 25″ N, 0° 09′ 54″ O / 40.15694°N,0.16500°O / 40.15694; -0.16500
Distàncies 110 km de València
38 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3 (Les Useres, Les Crevades i El Pla)
5 PSPV i 4 PP
Jaime M. Martínez Andrés (PP) (2011)
Codi postal 12118
Codi territorial 12122
Festes majors Sant Salvador i Crist de l'Agonia
Primera setmana d'agost
Fira tradicional Mercat Medieval
Juliol
Web

Les Useres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. El municipi limita amb els següents municipis: Atzeneta del Maestrat, Costur, Culla, Figueroles, Llucena, la Serra d'en Galceran, Vall d'Alba i Vilafamés.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat entre barrancs i muntanyes de la Serra de la Creu, Les Useres, amb la població dispersa per les masies, compta amb els llogarets de Les Crevades, Mas Blanch, Pou d'En Calvo i Picando.

El nivell més baix està en el Formany i els Molineres a 200 metres, al costat de la Rambla de la Vídua, i el més alt en la Penyarroja, a gairebé 800 m.

Incendi de l'estiu del 2007[modifica | modifica el codi]

El 28 d'agost de 2007, unes obres il·legals sobre una torre elèctrica causen un greu incendi que -ajudat amb un fort vent de ponent i les conseqüents altes temperatures- s'estén ràpidament per tot el terme afectant fins i tot als termes d'Atzeneta, Costur, Llucena, Figueroles i l'Alcora. Tres dies de foc van deixar un total de 5.500 hectàrees carbonitzades a la comarca de l'Alcalatén.

Història[modifica | modifica el codi]

Formava part de la Tinença de l'Alcalatén i del senyoriu de Les Useres, pertanyent successivament als Urrea, en la qual època era conegut com a Masies d'Urrea, i als comtes d'Aranda.

Té un origen iber, com així ho proven els diversos útils i ceràmica oposats en la Vila Vella. El domini musulmà va marcar una profunda petjada en aquestes terres iniciant l'extracció del mineral de ferro a les Ferreríes i implantant el sistema de reg. Va ser Ximeno II d'Urrea qui va conquistar per a la cristiandat aquestes terres, concedint-li Jaume I el senyoriu de l'Alcalatén en 1233. Una llarga història de dominis du a Les Useres a estar sota la jurisdicció del Bisbat de Tortosa, dels Comtes d'Aranda o de la Corona, al llarg de la seua història. Curiosa és la influència italiana en el municipi que gràcies als comerciants de la llana es va plasmar al llarg dels segles XVI i XVII en l'advocació dels patrons, Sant Felip Neri, ermites de Santa Waldesca i Verge del Loreto i fins i tot alguns cognoms. En el 1839, en les guerres carlistes, el general O’Donell va guanyar la decisiva batalla de Les Useres sobre Cabrera, el tigre del Maestrat, que li va valer el títol de Comte de Llucena.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2010 2012
1.214 1.140 1.109 1.094 1.027 986 975 988 1.004 1.001 990 1.008 995 1.017

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica està basada en l'agricultura, la qual se centra en el cultiu de la vinya i la producció de vi en el celler vinícola de Les Useres i cultiu d'ametllers, oliveres, garroferes i cereals, blat i ordi sobretot. La ramaderia és la força econòmica amb més auge en l'actualitat, especialment en granges d'aus i porcs.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Gozalbo Ribes UCD
1983 - 1987 José Luis Nebot Martí PSPV
1987 - 1991 José Luis Nebot Martí PSPV
1991 - 1995 José Luis Nebot Martí PSPV
1995 - 1999 José Luis Nebot Martí PSPV
1999 - 2003 Humilde García Pruñonosa PP
2003 - 2007 Dèlia Valero Ferri PSPV
2007 - 2011 Dèlia Valero Ferri PSPV
Des del 2011 Jaime M. Martínez Andrés PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Portada de l'església de la Transfiguració
  • Ermita de Sant Antoni. Data de 1622. De construcció popular, és una de les més benvolgudes del poble. En ella es guarda la imatge del Crist.
  • Ermita de Santa Waldesca. És un edifici petit, amb pintures de passatges de la Santa.
  • Ermita Verge de Loreto.
  • Ermita del Crist. La influència italiana sobre el poble es pot constatar, sobretot a nivell religiós. L'ermita del Crist la va construir un tal Pablo Fabro. I possiblement d'aquesta època és també la de Santa Waldesca i l'antiga de Loreto, que amb Sant Felip de Neri, tots ells italians, són patrons del poble.
  • Església de la Transfiguració del Senyor. S'alça sobre les restes del castell que hi havia i que ha desaparegut completament igual que les muralles. Església renaixentista de principis del segle XVII, amb pervivència de elements gòtics en les voltes.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Font de Més Amunt. Molt propera al poble, i amb un ampli cabal que abasteix a la població, rega les hortes i va servir en el passat de força motriu per als molins fariners com el de Molí de la Vila o Molí de Mariano. És també un lloc d'esbarjo amb torradors, taules i seients i gronxadors. Es pot accedir des d'un passeig directe des del nucli urbà, amb vistes del poble.

Altres fonts són la Font de la Ponsa, de les Murtes, Font de la Presola i Font de la Cova que configuren un recorregut per a realitzar activitats a l'aire lliure, aprofitant una gran xarxa de camins i senderes que posseïx el municipi, i que connecten amb les masies disseminades, destacant els nuclis dels Hostals, Pou En Calvo, Mas Blanch o Crevades.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Els Pelegrins de les Useres[modifica | modifica el codi]

Article principal: «Els Pelegrins de les Useres».

L'últim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradició que ens trasllada de ple a l'edat mitjana. Tretze hòmens -el guia i dotze pelegrins-, acompanyats pel capellà, tres cantors, el representant de l'Ajuntament, els clavaris i dinou muntures -les càrregues-, acompleixen la vella prometença d'anar fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Són els Pelegrins de les Useres. Els pelegrins pregaven per aigua, collita i contra la pesta. Tot i que l'Església es va apropiar d'aquest antic ritu, la celebració és de procedència pagana. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.

Part del camí dels pelegrins, declarat Monument Natural per la Generalitat, va ser víctima de les flames al seu pas pel terme de Les Useres.

Altres festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Se celebren en la primera setmana d'agost, en honor a Sant Salvador i al Crist de l'Agonia, amb bous, actes culturals, etc.
  • Processó al Piló de la Creu. Se celebra el cap de setmana següent al de la Peregrinació a Sant Joan, amb una estructura semblant a la dels peregrins però amb la participació només de dones i nens. És tradicional el repartiment de la fogasseta i els Orelletes de Mel i el berenar en la Font de la Presola.
  • Sant Antoni. El 17 de gener, amb la típica matxà, l’arrastrà dels panderos, encès de fogueres i repartiment de rotllos. Té a Les Useres la seua continuació el cap de setmana següent en les masies dels Crevades amb la celebració de Sant Antoni dels Hostals i les seues típiques carreres de cavalls.

Fonts externes[modifica | modifica el codi]

  • MONFERRER I MONFORT, ÀLVAR; Cant dels Pelegrins de les Useres Vol.10 Fonoteca de Materials del Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Useres