Xodos

De Viquipèdia

Xodos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén.

Llinda amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

A la vessant oriental del cim del Penyagolosa s'hi troba el menut poble de Xodos, un dels més elevats del País Valencià amb 1.063 metres sobre el nivell del mar. Està emplaçat a dalt d'una roca, dalt d'un penya-segat de més de setanta metres.

Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes més altes del País com el Tossal de Marinet amb 1.467 metres i el cim més alt, el Penyagolosa, amb 1.813 metres, on s'hi agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Al terme de Xodos, naix el riu Llucena.

[edita] Història

El poble és d'origen àrab. Forma part de la Tinença de l'Alcalatén. Des del segle XIII pertanyé, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximén d'Urrea donà carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primícia i establí el Fur d'Aragó. Posteriorment, passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híjar.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
153	162	167	161	159	160	150	131	136	128	124

[edita] Economia

L'economia, bàsicament agrícola, incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Avelino Guidotti Gabaldón	UCD
1983-1987	Avelino Guidotti Gabaldón	AP-PDP-UL-UV
1987-1991	Juan Gasch Aparici	AP
1991-1995	Juan Gasch Aparici	PP
1995-1999	Juan Gasch Aparici	PP
1999-2003	Juan Gasch Aparici	PP
2003-2007	Juan Gasch Aparici	PP
2007-2011	Juan Manuel Benages Monfort	PP

[edita] Monuments

• Torre de l'homentage. Segle XI.

Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, excel·lent via de comunicació natural. Conserva actualment només una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge.

Està situada sobre la Roca, una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega.

Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la datació als segles XI i XII, en el període dels regnes de Taifes ja que va anar en aquella època quan es va donar l'ocupació àrab en la zona nord i oest de la província.

• El Portal.

És un passadís que comunica la plaça de l'Església amb el precipici al qual es troba abocat el poble. El seu origen és defensiu. L'entrada que dóna a la plaça està rematada per un arc apuntat. En la part superior d'aquesta estructura, es troba un petit edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva.

• Ermita Sant Cristòfol. Segle XVIII.

És un petit edifici de planta quadrangular la façana de la qual és totalment llisa, amb les parets pintades en blanc i on tan sols destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.

• Església de Sant Pere. Segle XVI.

L'estil de la seva construcció era renaixentista, ara és eclèctic.

[edita] Festes i celebracions

• Festes Patronals. Se celebren a partir del 14 d'agost en honor a Sant Cristòfol.

• Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril amb paelles, bous al carrer i balls.

• Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins el santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

• Sant Antoni. El 17 de gener amb benedicció de cavalleries i repartiment del "prim" a tots els assistents.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Carta de poblament de Xodos, de Cèsar Mateu i Beltran, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis de l'Alcalatén l'Alcora  •  Atzeneta del Maestrat  •  Benafigos  •  Costur  •  Figueroles  •  Llucena  •  les Useres  •  Vistabella del Maestrat  •  Xodos