Paleografia
La paleografia és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures i, en concret, l'origen i l'evolució de les formes dels signes gràfics, de cara a poder interpretar bé els documents escrits.
No sols s'estudien la forma de les lletres i com es produïa la successió dels traços, ans també els trets propis de cada zona o de cada escriptori.
Pel que fa a l'escriptura, cal diferenciar entre les escriptures cursives, dels documents, i les libràries, dels llibres o còdexs.
El suport material de l'escriptura podia ésser dur (pedra, metall, terrissa) o bé tou (papir, pergamí o paper).
Les principals escriptures foren la semiuncial (origen de la minúscula i de la cursiva visigòtica), la carolina (difosa en l'època carolíngia als comtats catalans des del segle IX) i la gòtica (difosa en la versió cursiva i librària als segles XIII i XV). Al final de l'Edat mitjana (segle XV) es començà a difondre la humanística.[1]
Informació addicional [modifica]
La paleografia i la diplomàtica tenen com a objecte facilitar els coneixements teoricotècnics encaminats a facilitar l'accès a les fonts libràries i documentals escrites i, sobretot, possibilitar-ne l'estudi i la comprensió, sempre en relació directa amb la cultura, la història -general, local i institucional-, el dret, l'economia, la política i, en darrer terme, amb la genealogia, l'heràldica i la sigil·lografia. endinsar-se en la recerca documental implica tenir uns coneixements cientificotècnics d'ordre jurídic, administratiu, històric, institucional i arxivistic, que són són facilitats per la paleografia i la diplomàtica. Sense el coneixement del mètode, les tècniques i els principis cientificoculturals que vertebren aquestes ciències no podem aprofundir, comprendre i aplicar els principis i els ensenyaments de les fonts escrites. El terme "paleografia" deriva del grec palaiós i graphia, i és la ciència que estudia la història de l'escriptura en les diferents fases, les tècniques utilitzades per a escriure en les diverses èpoques, el procés de producció dels testimonis escrits i, a la fi, els productes d'aquest procés, especialment en el seu aspecte gràfic, ja siguin llibres, inscripcions, documents escrits de caràcter individual i privat. La SCGHSVN imparteix aquestes displines.
Referències [modifica]
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, planes 196-197.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paleografia  |
- Enllaços sobre paleografia. (anglès) i (francès)
- Curs en línia de paleografia llatina. (castellà)
