Marginàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La marginàlia és el conjunt de signes, comentaris o elements decoratius col·locats al marge d'un manuscrit o d'un llibre. Una forma especial de marginàlia són les drôleries.[1] La paraula pové del plurale tantum llatí marginalia, coses del marge. Sovint, el paper de la marginàlia en manuscrits pintats és complementari a les representacions principals.[2]

Per extensió s'utilitza per a les notes que un lector escriu al marge d'un llibre imprés o per a remarques i observacions segundàries d'un discurs.[3] També als llibres impresos es van utilitzar marginàlies, més sovint només de text per explicar o fer una referència. En la tipografia moderna, generalment només s'utilitzen les notes a peu, tot i que pot quedar una eina tipogràfica per evidenciar una idea, una citació.

Referències[modifica]

  1. Arnall Juan, María Josefa. El llibre manuscrit. Volum 4 de Diccionaris d'especialitat. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2002, p. 165. ISBN 9788483383162. 
  2. Alcoy, Rosa. «La integració narrativa de la figuració marginal». A: L'Art medieval en joc. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2016, p. 83-85 (Emac contextos n°4). ISBN 9788447539833. 
  3. O’Connell, Mark «The Marginal Obsession with Marginalia». The Newyorker, 26-01-2012.

Bibliografia[modifica]