Literatura oral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La literatura oral és aquella literatura que ha estat composta oralment, tot seguint les convencions retòriques i temàtiques de la tradició oral, i està destinada a un públic acostumat a escoltar aquest tipus de composició. El mot literatura ve del llatí littera que vol dir lletra, i oral vol dir que no implica escriptura. Malgrat que el nom sigui contradictori, és un nom reconegut arreu i l'ús de literatura dóna més importància al fet que sigui un art. La transmissió i la recepció juntes reben el nom d'"actuació". Des de la composició fins a la recepció tot forma un conjunt i quan es trobe simultàniament en un text es diu que aquest és improvisat. Les condicions bàsiques perquè un text pugui ser considerat de la literatura oral són:

  • Oralisme: quan no s'hi fa servir l'escriptura.
  • Tradicionalisme: text fidel als models heretats de la tradició oral. Obeeix les normes i les convencions heretades del passat.

Fases per les que passa un text oral en la seva existència:

  1. Composició: s'ha de fer sense ajut de l'escriptura, però generalment els autors ja no sabien ni llegir ni escriure.
  2. Transmissió: quan el text es diu, es recita o es canta. Es literatura de boca a orella. Pot ser feta per l'autor o un intèrpret.
  3. Recepció: quan l'oient rep el text a través de l'oïda. Sovint el públic és un grup.
  4. Conservació: La memòria de la gent.
  5. Repetició.