Vitel·la
La vitel·la (del llatí vitula, diminutiu de vitella, vedella, [1]) és un tipus de pergamí de "cuir de vedell" d'excel·lent qualitat amb una textura gairebé transparent en la qual s'escrivia o es pintava. La majoria de les obres de l'edat mitjana eren d'aquest paper. Per exemple un quart de les 180 còpies de la Bíblia de Gutenberg de la primera edicció del 1455 són de vitel·la.
En ser un tipus molt difícil d'aconseguir, només s'emprava en còdexs molt luxosos.
La vitel·la es feia a partir de la pell d'animals molt joves o nonats, generalment vedells, i se seguia per a la seua elaboració el mateix procés que amb la resta de pergamins, si bé en resultava un tipus de suport més blanc, fi i flexible. La pell també pot ser de ovella o qualsavol altre animal que tingui pell com l'antílop.
És un tipus de pergamí, per fer les pàgines d'un llibre o còdex, caracteritzat per la seva primesa, la seva durabilitat i la seva llisor. Estrictament parlant, el paper vitela hauria de ser sol fet de pell de vedell (vitela), però el terme va començar a ser usat per designar un pergamí de qualitat molt alta, independentment de quin animal vingui la pell amb la qual va ser fet. Hi ha una imitació moderna del "paper vitela" feta de cotó, tot i que encara es fabrica una mica de veritable paper vitela. El terme també pot referir a manuscrit o llibre escrit en tal material.
El paper vitela era originalment un material translúcid o opac produït de pell de vedell que havia de ser mullada, sotmès a un procés amb calç, i esquilada, i després assecada a temperatura ambient sota tensió, usualment donada per un dispositiu de fusta anomenat marc estirador. No obstant això, la vitela animal pot incloure qualsevol altre material fet de pell, d'ovella o pràcticament de qualsevol altre pell obtinguda d'un animal relativament petit, per exemple un antílop. Els termes paper vitela i pergamí es van tornar confusos; tradicionalment el primer està fet de pell de vedell, i en conseqüència tenia un dels seus costats una mica més granulat, mentre que el segon era produït de la pell d'una ovella o cabra o una altra classe de pell, i en conseqüència no tenia una banda granulat. La distinció important entre paper vitela (o pergamí) i cuir és que el primer és més clar perquè és preprado essencialment pel remull de la pell en calç i un assecat sota tensió.
Taula de continguts |
Manuscrits [modifica]
La majoria dels manuscrits de la Edat Mitjana, tant els il·lustrats com els que no, van ser escrits sobre paper vitel·la. La millor qualitat, paper vitela uterí, feta de les pells de animals nadons o encara no nascuts. Alguns textos budistes també han estat escrits en paper vitel·la.
Un quart de les 180 còpies de la primera edició de la Bíblia de Gutenberg de Johannes Gutenberg, impresa el 1455 amb tipus mòbils va ser també imprès en paper vitela, presumiblement perquè el seu mercat esperava d'ell un llibre d'alta qualitat. El paper aviat va prendre el control de la majoria de les impressions de llibres, ja que aquest era més barat i fàcil de maniobrar a través de la impremta.
En l'art, el paper vitela va ser usat àmpliament per pintura, especialment si havien de ser enviades a llargues distàncies, abans que el llenç comencés a ser usat massivament al voltant de l'any 1500, i va continuar sent usat per als dibuixos, i aquarel·les.
El paper vitela tou o el pergamí tou van ser usats freqüentment en els segles XVI i XVII, i de vegades eren daurats però no solien ser ornamentats. En els segles següents la vitela ha estat més comunament usada com cuir ja que pot ser tenyida de pràcticament qualsevol color.
A la Bibliothèque Municipale de Troyes ( Ms . 504) hi ha uns manuscrits sobre paper vitela que daten de l'any 600 i estan en excel·lents condicions.
Usos moderns [modifica]
Avui dia, a causa de la baixa demanda i el complicat procés de manufactura, el paper vitela és car i difícil de trobar. Hi ha una imitació feta de cotó i també s'anomena paper vitel·la. Es coneix com a paper vitela (també) a aquest material, que és considerablement més barat que el paper vitela d'animal i pot ser trobat en moltes llibreries tècniques o artístiques. Usualment translúcid, el paper vitela és usat en aplicacions com els plànols d'arquitectura. Algunes marques de paper d'escriure o altres tipus de paper usen el terme "vitela" o "vellum" (vellum en anglès) simplement per suggerir qualitat, i usualment el paper és, de fet, completament normal.
Actualment a un dels llocs que es fa servir el paper vitel·la (real, no el que està fet de cotò) es per escriure les actes del Parlament del Regne Unit perqué conservin millor un cop arxivades.[2] Fan bé a confiar en la perdurabilitat del paper vitela: un llibre de salms d'irlandesos va ser descobert el juliol de 2006, a un pantà d'Irlanda , després de més de 1000 anys.
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 148.
