Johannes Gutenberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg
Naixement cap al 1398
Magúncia
Defunció 3 de febrer de 1468 (70 anys)
Magúncia
Ocupació Gravador, inventor i impressor
Religió Catolicisme

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia, vora 1398 - Magúncia, 3 de febrer de 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450.[1] El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.[2]

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Gutenberg va néixer a Magúncia, Alemanya, era el fill més jove del comerciant de classe alta Friele Gensfleisch zu Laden, qui adoptaria més endavant el nom "zum Gutenberg", homònim del veïnat on la família s'havia traslladat, i la seva segona esposa Else Wyrich. La major part de la vida de Gutenberg en la seva fase inicial és un misteri. El seu pare va treballar en l'àmbit eclesiàstic i Gutenberg va créixer coneixent el comerç de l'orfebreria.[3] Segons alguns informes, el seu pare Friel tenia entre els seus clients al bisbe de Magúncia.[4] Gutenberg va ser joier i, per tant, coneixedor de l'art de la construcció de motlles i de la fundició d'or i argent; per això va aconseguir fer excel·lents tipus, valuosos fins i tot artísticament com a treball d'orfebre.[3]

L'historiador Heinrich Wallau, afegeix que: "Als segles XIV i XV, els seus descendents varen sol·licitar un càrrec hereditari com ... mestre de la seca arquebisbal. Sens dubte en aquesta responsabilitat va adquirir considerables coneixements i habilitats tècniques en el treball dels metalls. Subministrava a la seca amb el metall que per a encunyar, va canviar les diverses tipus de moneda, i era membre de la cort d'Assize pels casos de falsificació ".[5]

Wallau afegeix: "El seu cognom deriva de la casa habitada pel seu pare i els seus avantpassats paterns zu Laden, zu Gutenberg. Els Gänsfleisch eren una de les famílies patrícies de la ciutat, remuntant-se el seu llinatge al segle XIII. "[5] Els patricis a Magúncia sovint eren coneguts pel nom de la casa de la seva propietat.

Gutenberg en la revisió d'una prova de premsa

El 1411, hi va haver un aixecament a Magúncia contra els patricis, i més d'un centenar de famílies es van veure obligades a marxar. Com a resultat, es creu que els Gutenberg es varen traslladar a Eltville am Rhein (Villa Alta), on la seva mare havia heretat una finca. Probablement va estudiar a la Universitat de Erfurt, on hi ha un registre d'un estudiant, el 1419, anomenat Johannes de Villa Alta. Aquest mateix any, mor el seu pare i ell surt esmentat al testament.

A Magúncia, com a altres ciutats renanes, varen començar unes fortes revoltes socials i polítiques que enfrontaren al partit dels gremialistes amb el partit dels patricis, al qual pertanyian Gutenberg, motiu pel quan va haver de fugir de la seva ciutat.[6][5]

El 1434, Gutenberg es va traslladar a Estrasburg on tenia uns parents de la seva mare i on va romandre diversos anys. Gutenberg va residir al suburbi de Saint-Arbogast, prop del convent del mateix nom, a la riba del riu Ill.[6]

Els arxius de la ciutat confirmen la seva presència. Alguns d'aquests documents són reconeixement de deutes, una situació habitual a la seva vida.[6] El 1436-1437 el seu nom apareix esmentat als tribunals en relació amb un compromís de matrimoni amb una dona d'Estrasburg, Emelin zu der Yserin Tür,[7] si bé es desconeix si el matrimoni va tenir lloc.

El procés d'Estrasburg[modifica | modifica el codi]

Estàtues de Gutenberg, Fust i Schoeffer a Rossmarktplatz a Frankfurt (am Main)

Cap al 1437, Gutenberg estava associat amb tres rics comerciants, Hans Riff, Andreas Dritzehn i Andreas Heilmann, als que ensenyava a més d'exercir en activitats relacionades amb el tallat de gemmes i el poliment de miralls per a la seva venda als pelegrins a Aachen, ja que es creia que capturaven la llum sagrada de les relíquies religioses. Però Gutenberg invertia el seu temps en un projecte que portava en secret per a protegir-se contra eventuals imitadors.[6]

El 1439 la ciutat planejava exhibir una col·lecció de relíquies de l'emperador Carlemany i la societat esperava vendre molts miralls, però l'esdeveniment es va retardar un any ocasionant pèrdues en les seves inversions.[8]

Després d'aquest contratemps, els seus socis que havien descobert les activitats paral·leles de Guteberg, van insistir a participar en aquell misteriós assumpte que l'inventor portava entre mans. Gutenberg. necessitat de diners, va accedir i es va signar un contracte en el qual s'estipulava, entre altres coses, que els tres incorporats haurien d'abonar la quantitat de 125 florins. La mort sobtada aquell mateix any d'un d'ells, Andreas Dritzehn, va portar als germans del mort a exigir entrar a la societat o bé rebre una compensació econòmica, aspecte que no era previst en els termes del contracte, i Gutenberg es va negar a tal pretensió. El cas va ser portat el 1439 davant dels tribunals, que varen pronunciar-se en contra dels hereus.

El procés d'Estrasburg va fer aflorar informació sobre el projecte, ja que les declaracions dels testimonis feien al·lusió a la intensa activitat del taller, a l'adquisició de plom, d'una premsa, de motlles de fosa, etc.[6]

Va continuar a Estrasburg almenys fins a 1444, tal com ho demostra la seva inscripció, aquell mateix any, en una llista d'homes útils per a defensar la ciutat contra les tropes del comte d'Armagnac.

La creació de la impremta[modifica | modifica el codi]

Difusió de la impremta des de Magúncia en el segle XV

Després de tornar a la seua Magúncia natal, el 1450 es va associar amb el cal·lígraf Peter Schoeffer, format a París, i el comerciant Johannes Fust, de qui va obtenir 800 florins per a finançar la investigació prèvia i la impressió de la Bíblia. De fet, l'invent va ser una tasca conjunta en la qual Fust va ser l'element capitalista, i Gutenberg i Schoeffer (el qual posteriorment va tenir una fecunda carrera com a impressor i va fer servir tipus diferents) van aportar la idea i el seu desenvolupament.

El negoci muntat es deia Das Werk der Bücher, i de fet, va constituir la primera impremta tipogràfica moderna.

Després de la impressió de la Bíblia de 1452, la societat es va desfer i Schoeffer i Fust van portar a Gutenberg a un plet: els dos van quedar-se amb els materials d'impressió i van continuar imprimint altres obres.

Gutenberg es va arruïnar i, altre cop assetjat pels creditors i portat als tribunals, va haver de refugiar-se a la comunitat de religiosos de la fundació de Sant Víctor. Uns anys més tard, Konrad Humery, un funcionari de l'ajuntament de Magúncia, li va proporcionar material per a muntar un petit taller tipogràfic de forma desinteressada. La seva activitat posterior va ser molt minsa amb producció d'obres menors, com ara la traducció a l'alemany d'una butlla papal contra els turcs i un calendari mèdic en llatí. També va participar en la impressió d'una Bíblia a la ciutat de Bamberg al voltant de 1459, en la que, si més no, va aportar els tipus mòbils.

Però com mai els seus llibres varen portar el seu nom o una data, per la qual cosa és difícil estar segur de l'autoria de les seves obres. També es creu que va realitzar el gran diccionari Catholicon, uns 300 exemplars de 744 pàgines impresos a Magúncia el 1460.

Des de 1462, Gutenberg va comptar amb el mecenatge de l'arquebisbe elector de Magúncia, Adolf II de Nassau. El gener de 1465 el mateix arquebisbe va reconèixer els seus mèrits i li va donar el títol de Hofmann (membre de la cort reial), l'eximí de pagar impostos i li concedí una pensió anual de 2.180 litres de gra, un vestit anual i 2.000 litres de vi. Ja als últims anys de la seva vida, es va traslladar a Eltville on va participar en la creació i va supervisar una nova impremta dels germans Bechtermünze.

Segons un escrit d'un canonge de la fundació de Sant Víctor on vivia, va morir el 3 de febrer de 1468 i fou enterrat a l'església dels monjos franciscans a Magúncia. Aquesta església fou destruïda en un bombardeig de 1793 i al seu emplaçament actualment hi ha el carrer "Peter Schöffer".

Galeria[modifica | modifica el codi]

Precedents[modifica | modifica el codi]

Fins llavors, cada llibre era únic, com una obra d'art, escrit i copiat a mà, lletra per lletra, per un escriba o copista en un escriptorium, primer en monestirs i, després, en stationes dependents de les universitats. També es copiaven llibres a entitats oficials (administracions públiques, etc.) o per encàrrecs particulars fets a copistes professionals que vivien, com a autònoms, d'aquesta feina. El llibre manuscrit, per la seva fabricació artesanal, era un producte car i, sobretot, de producció molt limitada.

Un factor determinant que no s'havia donat abans a Europa ni en altres societats com les asiàtiques, era l'ambient socioeconòmic on van treballar Gutenberg i Schoeffer. La Magúncia de mitjan segle XV, com altres ciutats alemanyes o italianes del moment, era una societat urbana, amb una important i creixent classe burgesa que tenia recursos econòmics, temps lliure i era capaç de llegir (era una classe social educada o que, per dedicar-se a la indústria o al comerç, necessitava dominar la lectura i l'escriptura): hi havia demanda de llibres i, per tant, la producció en massa d'aquest producte era rendible. Les universitats, radicades a les ciutats, també havien generat un mercat que demandava llibres en grans quantitats per a l'estudi.

Calia, doncs, un sistema que permetés proveir, en grans quantitats i a preus molt més baixos, un producte que s'estava demanant. La societat Gutenberg-Schoeffer-Fust van ser els primers a veure-ho i van formar una empresa comercial amb l'objectiu primari d'obtenir-ne beneficis. L'èxit de l'invent va donar-los la raó. Cal remarcar que l'interès per la impressió ràpida i econòmica de llibres era comercial. Sembla que, fins i tot, es van voler fer passar les seues primeres Bíblies per exemplars realitzats a mà, per a cobrar-los a preu de manuscrit.

Elements innovadors de la impremta de Gutenberg[modifica | modifica el codi]

Els tipus mòbils[modifica | modifica el codi]

Matrius xilogràfiques[modifica | modifica el codi]

Des del final del segle XIV s'havien utilitzat a Europa matrius d'impressió de fusta, que són el negatiu, la imatge especular d'una pàgina, tallades en un suport rígid (el bloc de fusta) que s'entintava i transferia la imatge, mitjançant pressió al pergamí o al paper. Aquestes matrius contenien tipus fixos: xifres, paràgrafs, pàgines completes o imatges.

Estrictament, matrius d'aquest tipus es troben des de l'Antiguitat. Hi ha testimonis de motlles per a gravar sobre tauletes d'argila utilitzats a l'antiga Mesopotàmia per a marcar frases que s'havien de fer servir repetidament en documents administratius, o els segells cilíndrics per a imprimir sobre el fang les signatures del propietari o emissor del document. Igualment, algunes plaques metàl·liques de l'antiga Grècia presenten textos gravats amb un motlle, igual que els segells que els romans feien servir per a marcar sobre el fang de les àmfores d'oli o vi. El seu ús, però, era molt limitat.

El pas de tallar un text complet a un bloc a tallar-hi només un caràcter i combinar-lo amb d'altres va ser el definitiu. El fet que a Europa tinguessin èxit, a diferència de la impremta coreana, rau en el caràcter alfabètic de l'escriptura occidental que només requereix l'elaboració d'un nombre reduït de tipus diferents, un per a cada lletra de l'alfabet, mentre que l'escriptura xinesa, també utilitzada pels coreans, és ideogràfica i requereix milers de tipus diferents, un per a cada concepte, idea o paraula.


Els tipus individuals mòbils[modifica | modifica el codi]

Tipus mòbils

Gutenberg és considerat l'inventor a Europa dels tipus mòbils metàl·lics, fabricats amb un aliatge de plom, estany i antimoni. Els tipus mòbils s'havien fet servir, amb poc èxit, a Corea cap al 1376,[11] però aquest procediment era desconegut a Europa.

A Europa s'havien fet servir blocs de fusta per a imprimir, sobretot estampes i dibuixos. En algun cas, s'havien fet servir blocs de text de fusta per a algunes impressions d'obres de gran difusió (catecismes, gramàtiques, etc.), però reproduïen pàgines completes i no permetien modificacions al text. D'altra banda, la fusta patia un desgast molt gran i no permetia moltes reimpressions. Els tipus metàl·lics són més duradors i resistents que els de fusta.

Més important, però, és el fet que els tipus són individuals, cada un d'ells corresponent a un caràcter d'impremta (una lletra, un signe de puntuació, etc.). El fet que l'alfabet llatí tingui un nombre limitat de components fa que sigui possible, amb pocs elements (26 lletres minúscules, 26 de majúscules, etc.) combinar-les i formar qualsevol text possible. Només calia calcular i disposar del nombre de caràcters necessari per a un text determinat (per exemple, la quantitat mitjana de A que es fa servir en català en un text és diferent de la que es fa servir en altres llengües).

A més, l'aliatge utilitzat feia que els tipus fossin resistents però, alhora, es poguessin fondre fàcilment i ràpida, de manera que l'impressor podia fer, en un moment donat, els tipus que l'interessés a partir dels que ja tenia, tornant-los a fondre: eren, doncs, reutilitzables. Això confereix una enorme versatilitat al procés d'elaboració de llibres i la possibilitat de fer-los en sèrie. Per això, l'impressor tenia (els podia fer ell o comprar-los) els motlles per a cada caràcter, que li permetien fondre el nombre desitjat de tipus de plom que necessitava. La peça fonamental no és, per tant, el tipus, sinó la matriu tipogràfica, element a partir del qual es fa el motlle, i, encara més, el punxó, element on es grava en relleu el caràcter i a partir del qual es fa la matriu.


La premsa[modifica | modifica el codi]

És una altra de les contribucions de Gutenberg. Les premses que es feien servir amb les matrius xilogràfiques eren fustes gruixudes i pesants o blocs de pedra que es recolzaven sobre la matriu d'impressió que ja estava entintada per a transferir la seva imatge al pergamí o al paper. La premsa de Gutenberg és una adaptació de les utilitzades per esprémer el suc del raïm en la fabricació del vi, amb les quals Gutenberg estava familiaritzat, ja que Magúncia, on va néixer i viure, està situat a la vall del Rin, una regió vinícola des de l'època dels romans.

Les tintes i el paper d'impressió[modifica | modifica el codi]

Després de la invenció dels tipus i de l'adaptació de la premsa vinícola, Gutenberg va seguir experimentant amb la premsa fins a aconseguir un aparell funcional. També va investigar sobre el paper o el velló i les tintes. Uns i altres s'havien de comportar de manera que les tintes s'absorbissin amb el paper sense escampar-se. D'aquesta manera s'assegurava la precisió del traç, per la qual cosa es necessitava que l'assecament fos ràpid i la impressió permanent. Per això, Gutenberg va experimentar amb pigments de base d'oli -que no només va utilitzar per imprimir amb les matrius, sinó que també per les capitulars i les il·lustracions que es realitzaven manualment- i amb el paper de drap d'origen xinès introduït a Europa a partir del segle XIII, però que no s'havia difós majoritàriament fins a la segona meitat del segle XIV, abaratint-se i convertint-se en una alternativa barata i pràctica al pergamí.

La Bíblia de Gutenberg[modifica | modifica el codi]

Bíblia de Gutenberg

El primer incunable imprès per Gutenberg va ser la Bíblia, impressió que va iniciar el 23 de febrer de 1455 i va concloure uns cinc anys més tard. S'estima que aconseguí imprimir, il·luminar i enquadernar unes Bíblies de 1282 pàgines cadascuna, a dues columnes de 42 renglons, i per això conegudes com a Bíblia de les 42 línies. Actualment en queden 60 bíblies de Gutenberg, 12 en pergamí i 48 en paper (15 d'elles són a Alemanya, la majoria en les biblioteques d'institucions universitàries). Les còpies es van vendre a un preu de 30 florins la unitat, el que equivalia aproximadament a tres anys del sou d'un empleat.[12] No obstant això, el preu era significativament més barat que el d'una Bíblia manuscrita que necessitava la feina de més d'un any d'un copista.

Encara avui, per la perfecció dels tipus tallats i de l'entintat i impressió (d'una uniformitat i nitidesa extraordinàries fins i tot en una impressió actual) és un dels llibres impresos millor editats de la història i dels més bells. Val a dir que el tipus emprat, una lletra gòtica gruixuda, imitava la lletra habitual en la còpia manuscrita i resulta poc llegidora. En publicacions posteriors Schoeffer va fer servir tipus diferents, més moderns i llegidors, encara que també amb tipus gòtics.

Llegat[modifica | modifica el codi]

La Carta de la Primera Navegació de Colom
la Carta de la primera Navegació,Carta d'en Colom anunciant el descobriment o amb el seu títol en llatí De Insula Inventis és el nom amb què comunament es fa referencia, per part dels historiadors, a les cartes que, suposadament, trameté Cristòfor Colom en la tornada del primer viatge que realitzà a Amèrica per tal de donar noticia del descobriment del Nou Món. La ràpida distribució de la noticia, possibilitada per la impremta de tipus mòbils de Gutenberg, esdevingué una operació de propaganda a gran escala,[13] convertint-se en la difusió més ràpida i universal d'una notícia de tot el segle XV i part del XVI.[14]
Ferran Colom i la Biblioteca Colombina
Després de la mort del seu pare, Fernando va heretar la biblioteca personal de Colom. El fill del descobridor feu sevir gran part dels seus ingressos en l'adquisició de llibres, fet que el va dur a formar una extensa biblioteca personal que superà la xifra de 15.000 volums. Aquesta biblioteca va ser força freqüentada per erudits, tant espanyols com d'altres contrades, com, per exemple, el neerlandès Erasme de Rotterdam.

La Biblioteca Colombina es localitzada a un costat de la Puerta del Perdon de la Catedral de Sevilla, sent administrada per l'Arquebisbat, és composta de vora 1.300 incunables (menys d'una desena part del que arribà a acumular Ferran al llarg de la seva vida), essent, sens dubte, la principal biblioteca de referencia vers Cristòfor Colom.

Els primers impressors als Països Catalans
La impremta arribà a Barcelona en 1473, segons el contracte conservat dels impressors alemanys Heinrich Botel, Georgius vom Holtz i Johannes Planck. El primer llibre imprès a Barcelona amb peu d'impremta segur és dels alemanys Joan de Salzburg i Pau de Constança (o Pau Hurus de Constanza) amb data de 13 de desembre de 1475: el Rudimenta Grammaticae, de Nicola Perotto.[15]

També llavors arriba a València, on el mercader alemany Jakob Vizlant n'esdevé el primer editor, contractant l'impressor alemany Lambert Palmart i el castellà Alfonso Fernández de Córdoba, que imprimiren ja en 1473.

Pere Posa, prevere de l’església de Sant Jaume i rector de la parròquia de Talamanca, es considerat el primer impressor nascut a Catalunya. S'associà amb Pere Bru (o Pedro Brun), savoià, amb qui, va imprimir la Vida del Rei Alexandre en català, entre d’altres obres; posteriorment establí el seu taller al carrer de la Boqueria, vora l'església del Pi, on es revelà com un mestre del nou art. Imprimeix l'obra Imitació de Jesucrist de Joan Gerson, llibre que es convertí en referencia artística ja que és el primer exemplar imprès en emprar una orla xilogràfica i inicials adornades en relació amb el tema i l’estil gòtic dels caràcters. Posa destacà ràpidament per la qualitat dels seus treballs, superà en aquest punt els mateixos impressors alemanys, no només per a la introducció dels avanços en matèria d’estris i materials tipogràfics, sinó sobretot per la correcció i la pulcritud dels treballs que publicava.[15]

Gutemberg no pogué treure rèdit del seu invent, no obstant les tecnologies d'impressió es varen difondre ràpidament: la impremta de Gutemberg facilità la impressió de llibres i notícies fet que va permetre una més ràpida difusió de notícies i llibres, els quals van començar a circular per Europa molt més ràpid que abans. Aquest augment en la difusió del coneixement alimentà el creixement del Renaixement, ja que va facilitar enormement la publicació científica, que va ser un important catalitzador per a la revolució científica més tard.

La capitalitat de la impremta a Europa va passar a Venècia, on les impressors visionaris, com Aldo Manuzio, varen garantir la disponibilitat generalitzada dels principals textos grecs i llatins. Aquest auge italià de la impremta fomenta, en part, les teories vers un origen italià per al tipus mòbils. No obstant aquest fet podria ser degut pel fet que Itàlia era la potència dominant en el comerç de paper i d'impressió, junt amb el fet que l'economia italiana es trobava creixent fortament, fet que facilitava la difusió de l'alfabetització. Per altra banda, la ciutat de Magúncia fou saquejada el 1462, fet que forçà a molts dels seus habitants a prendre el camí de l'exili (incloent-hi un bon nombre d'impressors i talladors).

La impressió esdevingué un factor clau en la Reforma Protestant: Martí Luter veié com les seves Noranta-Cinc Tesis, que va col·locar a la porta de la seva església, varen ser impreses i distribuïdes àmpliament; posteriorment es varen emetre també fulls solts, delineant la seva lluita contra el comerç de les indulgències(irònicament, les primeres impressions de Gutemberg foren indulgències).

El format llençol es va convertir en format dels diaris. Tot definint els mitjans de comunicació que avui coneixem.

En les dècades posteriors de Gutenberg, molts clients conservadors menyspreaven els llibres impresos, de menor preu, considerant els llibres produïts a mà més apropiats. La cort papal considerà d'exigir a les premses d'impressió obtenir una llicència per a dur a terme la seva activitat, no obstant no arribà a decretar-ho.

Els llibres, fulls i imatges impreses d'abans de 1501 (a Europa) s'han denominat Incunables: són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre 1453 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500 (inclòs), procedents d'unes 1.200 impremtes, distribuïdes entre 260 ciutats, amb un llançament aproximat de 35.000 obres diferents. Aquests objectes s'han convertit en veritables tresors donada la seva raresa (en nombre) i la innegable contribució de la impremta en el desenvolupament del coneixement a Europa.

Donada la importància del seu invent el nom de Gutenberg ha passat als annals de la història, essent qualificat com una de les persones més influents de la història.[16] Així, donada aquesta interpretació, trobem molts monuments, estàtues, institucions i projectes que han adoptat el nom de Gutemberg. Per exemple a Mainz hi torbem la Universitat Johannes Gutenberg, el Museu Gutenberg, el Projecte Gutenberg, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 83. ISBN 978-84-7246088-1. 
  2. Lehmann-Haupt, Hellmut. Gutenberg and the Master of the Playing Cards. New Haven: Yale University Press, 1966. 
  3. 3,0 3,1 Lienhard, John H. «No. 753: Johann Gutenberg».
  4. Hanebutt-Benz, Eva-Maria. «Gutenberg i Mainz». [Consulta: 24-11-2006].
  5. 5,0 5,1 5,2 Wallau, Heinrich. Johann Gutenberg. L'Enciclopèdia Catòlica. Vol 7. Nova York: Robert Appleton Company, 1910. «Enllaç».
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Biografies i vida
  7. «Gutenberg und seine Zeit a Daten (Gutenberg i les seves vegades; línia de temps)». Museu Gutenberg.
  8. Burke, James. Macmillan Publishers. Connexions, 1978, p. 101. ISBN 0-333-24827-9. 
  9. 9,0 9,1 «Incunabula Short Title Catalogue». Bl.uk. [Consulta: 17/2/2012].
  10. Buringh, Eltjo. «Charting the "Rise of the West" Manuscripts and Printed Books in Europe, A long-term perspective from the sixth through eighteenth centuries» (PDF) (en anglès). The Journal of Economic History. SocialHistory.org, vol. 69, núm. 2, 2009, pàgs. 409–445 (417, taula 2) [Consulta: 17/2/2012].
  11. Llavors a Corea es feia servir el sistema d'escriptura xinès, poc funcional per a una impremta per la gran quantitat de caràcters diferents que necessita; d'altra banda, la poca quantitat de persones que sabien llegir no feia viable la impremta com a producte comercial. Les obres litúrgiques budistes van continuar imprimint-se amb blocs xilogràfics de fusta. Fins i tot quan, al segle XV, es va implantar un sistema d'escriptura coreà molt més senzill, la impremta de tipus mòbils no va implantar-se a Corea fins al segle XVIII, i per influència dels colons i missioners europeus.
  12. Ede, Andrew; Lesley B. Cormack. A history of science in society: from philosophy to utility (en anglès). University of Toronto Press, 2004, pàg. 107. ISBN 1551113325 [Consulta: 17 de febrer del 2012]. «About 300 copies of the Bible were printed and offered for sale at 30 florins each, which was equal to about three years wages for a cleck.» 
  13. IFE, Barry W. «Introduction to theLetters from America» (en anglès). King's College London, 1992. [Consulta: 22/07/2009].
  14. RAMOS PÉREZ, Demetrio. La carta de Colón sobre el Descubrimiento. Diputación provincial de Granada, 1983. 
  15. 15,0 15,1 Pere Posa, 500 anys: Recordant el primer impressor català
  16. En el llibre The 100: A Ranking Of The Most Influential Persons In History de Michael H. Hart Gutemberg es situat en la vuitena posició

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]