Johannes Gutenberg
De Viquipèdia
| Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg | |
 |
|
| Naixement | cap el 1398 Magúncia |
|---|---|
| Mort | 3-02-1468 Magúncia |
| Ocupació | Gravador, inventor i impressor |
Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (vora 1398, Magúncia - 3 de febrer, 1468) va ser un ferrer i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450, inspirat en les premses del vi. El seu invent va facilitar enormement la publicació de llibres i va ser un dels condicionants del Renaixement a Europa.
Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha el procés de producció en massa per als tipus mòbils, l'ús de la tinta a base d'oli, i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic. Gutenberg, podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió, i s'afirma que ell havia treballat en gravats de coure amb un artista conegut com el Mestre dels Naips.[1]
La utilització de tipus mòbils va ser una notable millora en l'edició de manuscrits, i es convertiria en l'actual mètode de producció de llibres a Europa; va revolucionar el sistema d'edició de llibres europeu. El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en el Renaixement europeu. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Gutenberg va néixer a Magúncia, Alemanya, fill del comerciant Friele Gensfleisch zu Laden, qui adoptaria més endavant el nom "zum Gutenberg", homònim del veïnat on la família s'havia traslladat. La major part de la vida de Gutenberg en la seva fase inicial és un misteri. El seu pare va treballar en l'àmbit eclesiàstic i Gutenberg va créixer coneixent el comerç de l'orfebreria.[2]
Abans d'inventar els tipus mòbils havia sigut joier, coneixedor de l'art de la construcció de motlles i de la fundició d'or i argent; per això va aconseguir fer excel·lents tipus, valuosos fins i tot artísticament com a treball d'orfebre.
El 1434, Gutenberg es va traslladar a Estrasburg on va romandre diversos anys. Després de tornar a la seua Magúncia, Gutenberg es va associar amb un comerciant que li financià la impressió de la Bíblia.
No es coneix gaire cosa sobre els darrers anys de la vida de Gutenberg. Va morir el 3 de febrer de 1468.
[edita] Els tipus individuals mòbils
Gutenberg és considerat l'inventor a Europa dels tipus mòbils, fabricats amb un aliatge de plom, estany i antimoni (fora d'Europa els xinesos i els coreans ja els utilitzaven). Són més duradors i resistents que els fets de fusta i, per tant, reutilitzables. Això confereix una enorme versatilitat al procés d'elaboració de llibres i la possibilitat de fer-los en sèrie. Inicialment cada llibre era únic, com una obra d'art, fet a mà, lletra per lletra, paraula per paraula, per un scriba en un scriptorium. En l'alta edat mitjana ja s'utilitzaven matrius d'impressió, que són el negatiu, la imatge especular d'una pàgina tallada en un suport rígid per entintar-la i transferir-la mitjançant pressió al pergamí o al paper. Aquestes matrius de tipus fixos com ara xifres, paraules, frases, paràgrafs, etc. gravats sobre taulellets d'argila tova i cuites o tallades sobre fusta, es coneixien des de feia molt de temps. Les primeres van ser gairebé contemporànies de la invenció de l'escriptura: els taulellets d'argila sobre els quals els sumeris van codificar i marcar els primers inventaris de producció agrícola i van cobrar els primers impostos, cap al 3500 aC.
La diferència —i l'avantatge— entre els tipus mòbils de Gutenberg i els orientals dels xinesos i els coreans és força important. Es troba en el caràcter alfabètic de l'escriptura occidental que només requereix l'elaboració d'un nombre reduït de tipus diferents, un per a cada lletra de l'alfabet, mentre que l'escriptura xinesa, també utilitzada pels coreans, és ideogràfica i requereix milers de tipus diferents, un per a cada concepte, idea o paraula.
[edita] La premsa
És una altra de les contribucions de Gutenberg. Anteriorment, s'havien utilitzat, també des de l'època de Sumèria, discs o cilindres sobre els quals es gravava el negatiu del text que es volia imprimir, que generalment només era la rúbrica de l'amo del cilindre i atorgava veracitat i autenticitat a les tauletes que la portaven. Les premses a l'edat mitjana eren simples taules gruixudes i pesades o blocs de pedra que es recolzaven sobre la matriu d'impressió que ja estava entintada per transferir la seva imatge al pergamí o al paper. La premsa de Gutenberg és una adaptació de les utilitzades per exprimir el suc del raïm en la fabricació del vi, amb les quals Gutenberg estava familiaritzat, ja que Magúncia, on va néixer i viure, està situat a la vall del Rin, una regió vinícola des de l'època dels romans.
[edita] Les tintes i el paper d'impressió
Després de la invenció dels tipus i de l'adaptació de la premsa vinícola, Gutenberg va seguir experimentant amb la premsa fins aconseguir un aparell funcional. També va investigar sobre el paper o el velló i les tintes. Uns i altres s'havien de comportar de manera que les tintes s'absorbissin amb el paper sense escampar-se. D'aquesta manera s'assegurava la precisió del traç, per la qual cosa es necessitava que l'assecament fos ràpid i la impressió permanent. Per això, Gutenberg va experimentar amb pigments de base d'oli -que no només va utilitzar per imprimir amb les matrius, sinó que també per les capitulars i les il·lustracions que es realitzaven manualment- i amb el paper de drap d'origen xinès introduït a Europa a la seva època.
[edita] Bíblia de Gutenberg
El primer incunable imprès per Gutenberg va ser la Bíblia, procés que va iniciar el 23 de febrer de 1455 i va concloure uns cinc anys més tard. S'estima que aconseguí imprimir, il·luminar i enquadernar 180 Bíblies de 1282 pàgines cadascuna, a dues columnes de 42 renglons. Actualment existeixen 60 Bíblies de Gutenberg, 12 en pergamí i 48 en paper. Alemanya posseeix com a mínim 15 Bíblies de Gutenberg, la majoria en les biblioteques d'institucions universitàries.
L'interès de Gutenberg per la impressió ràpida i econòmica de llibres era, en gran mesura, comercial i, fins i tot, s'ha arribat a afirmar que va voler fer passar les seues primeres Bíblies per exemplars realitzats a mà.
[edita] Altres dades d'interès
- Altres impresos de Gutenberg (incunables): monotips i il·lustracions, Gramàtica Llatina, Catholicon, Calendari, etc...
- La universitat de Magúncia duu el seu nom: Universitat de Magúncia Johannes Gutenberg (Johannes Gutenberg-Universität Mainz).
- Lorenzo de Coster, impressor holandès, contemporani de Gutenberg tot i que més gran: s'afirma que va inventar la premsa tipogràfica abans que Gutenberg.
[edita] Referències
- ↑ Lehmann-Haupt, Hellmut. Gutenberg and the Master of the Playing Cards. New Haven: Yale University Press, 1966.
- ↑ Lienhard, John H. [1]
[edita] Enllaços externs
- Museu-Gutemberg de Magúncia (Alemanya) (alemany)
- Visió històrica de la impremta a Silk Road site. (anglès)
- The Digital Gutenberg Project: la Bíblia de Gutenberg en 1.300 imatges digitals, de la University of Texas at Austin. (anglès)
- Biografia de Johannes Gutenberg, inventor de l'impremta. (francès)
- Treasures in Full – Gutenberg Bible Accés a la British Library's Digital Versions Online. (anglès)
