Tipus mòbils

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mostra de tipus mòbil
Calaix amb tipus mòbils metàl·lics

Els tipus mòbils són unes peces habitualment metàl·liques en forma de prisma que s'empren en tipografia. Estan fets amb un aliatge anomenat «tipogràfic» (plom, antimoni i estany).

Cadascuna d'aquests tipus conté un caràcter o símbol en relleu que està invertit especularment. La invenció dels tipus mòbils s'atribueix a Johannes Gutenberg, encara que ja s'havien utilitzat a la Xina milers d'anys abans.

Història dels tipus[modifica | modifica el codi]

Antigament les matrius d'impressió consistien en planxes de fusta tallades. Cada vegada que es detectava un error calia tornar a tallar tota la planxa. A partir d'aquí van sorgir els tipus mòbils, que permetien compondre una pàgina, i si es cometia un error, únicament calia substituir el caràcter erroni. Atès que aquests tipus permetien ser usats una i altra vegada, es va optar per fondre'ls en metall.

Sovint s'atribuït a l'alemany Johannes Gutenberg el desenvolupament dels tipus mòbils. En realitat va ser el xinès Bi Sheng (9901051) qui va desenvolupar, al voltant de 1040, durant la dinastia Song, el primer sistema de tipus mòbils per imprimir textos del que es té referència.[1] La la tecnologia era similar a usada en el jikji coreà de 1377[2] i la de la impremta que Gutenberg va utilitzar uns 400 anys més tard per produir les seves famoses edicions de la Bíblia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Great chinese inventions». [Consulta: 29-03--2012].
  2. Cheongju Early Printing Museum. Traces of Jikji and Korean movable metal types: in commemoration of the 10th anniversary, 2003, p. 349.