Muntatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El muntatge (o montatge en català occidental) pot ser definit com l'ordenació narrativa i rítmica dels elements objectius del relat. Consisteix a escollir (abans de filmar o gravar la pel·lícula), ordenar i unir una selecció dels plans a registrar, segons una idea i una dinàmica determinada, a partir del guió, la idea del director i l'aportació del muntador.

Ja que de cada escena es fan diverses preses, i que hi ha milers de preses diferents en una pel·lícula, el muntatge constitueix una àrdua tasca. Seguint la trama del guió, el muntador, en general, té llibertat per muntar les diferents preses realitzades d'una escena de la manera que estimi més apropiada. Així mateix pot utilitzar més o menys metratge de pel·lícula de cada presa, i decidir com enllaçar una escena o seqüència amb la següent. Per tot això es considera que el muntatge és una de les disciplines fonamentals en la realització d'una pel·lícula.

Tipus de muntatge[modifica | modifica el codi]

Segons la totalitat del relat cinematogràfic[modifica | modifica el codi]

  • Muntatge narratiu o clàssic: Conta els fets, o bé cronològicament o bé fent salts, tant al futur (flaix-forward) com al passat (flaix-back,) però sempre estructurant-se amb la idea de dotar-les de forma narrativa.
  • Muntatge ideològic: Quan utilitza les emocions ja sigui basant-se en símbols, gests, etc.
  • Muntatge creatiu o abstracte: Ordenar sense tenir en compte una cronologia determinada com a recurs cinematogràfic, sinó com una operació totalment nova, que tractarà de donar coherència, ritme, acció i bellesa a l'obra fílmica.

Muntatge Analític o Extern i Sintètic o Intern Pla (llenguatge audiovisual)[modifica | modifica el codi]

  • Analític o Extern: Amb enquadraments de plans curts ("tancats") i en general de curta durada. S'analitza la realitat estudiant-la per parts.
  • Sintètic o Intern: A base d'enquadraments de plans llargs ("oberts") i amb freqüència ús de la profunditat de camp (es veu en focus tant el front, la figura, com el fons). Es dóna una visió més àmplia de l'escena, sense voluntat d'anàlisi.

El muntatge analític es construeix sobre la premissa que hi ha una única informació significativa per pla, mentre que el muntatge sintètic suposa diverses informacions simultànies ocorrent, en general, en diferents proximitats i llunyanies a la càmera. Moltes vegades els directors fan ús de diferents recursos per jerarquitzar aquestes informacions. El renquadrament (el marc d'una finestra retalla a Kane jugant amb el seu trineu, mentre que veiem en primer pla la seva mare cedir la tutoria al banquer en "Ciutadà Kane" d'Orson Welles) és una eina que la major part de les vegades ajuda a construir aquest "Pla total" (Bazin) de muntatge sintètic.

Hi ha altres formes de donar diverses informacions simultànies en un mateix pla, i a la vegada, continuar amb la lògica d'un "muntatge analític" o "extern". El canvi d'enquadrament (primer veiem el professor que interromp la classe i assenyala a algú, després la càmera es mou i veiem Lisa sortir de l'aula tocant el saxo en la presentació de "Els Simpson"), el canvi de focus (d'un costat de l'enquadrament veiem un texà a la llunyania i de l'altre costat del quadre veiem una taca en primer pla, després el focus s'inverteix i veiem en focus una arma en primer pla i una figura amorfa a la llunyania) i les entrades i sortides de personatges del quadre, són formes de donar informacions diferents dins d'un mateix pla, però operant de la mateixa forma que amb un "muntatge extern": les informacions són alternes, no simultànies, i es presenten analitzades a l'espectador.

Normes sobre el muntatge clàssic[modifica | modifica el codi]

  • Escala: Els talls de cada escena que suposen supressió de fotogrames d'un moviment, no poden escollir-se a l'atzar. Un petit canvi produeix una incomoditat visual, es tracta d'un salt d'imatge.
  • Angulació: Quan el mateix error que l'anterior s'aplica a l'angulació, es produeix un salt d'eix, o efecte òptic que ocorre quan es creuen els eixos de l'acció i es dóna una perspectiva errònia en la continuïtat dels plans seguits
  • Direcció dels personatges o objectes: Hem de produir la impressió correcta en el cas de la direcció dels personatges en preses diverses. Els moviments de diferent direcció s'han de prendre amb direccions oposades, i els d'igual direcció, amb iguals direccions. L'error és el salt d'eix. Hi ha d'haver "raccord" o continuïtat. Exemple:la direcció de les mirades dels personatges determinen l'eix d'acció, que és la línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l'acció dels personatges en l'espai.
  • Muntatge en moviment: En tot muntatge en moviment, les figures que se segueixen deuen ser semblades, només diferents en la seva magnitud i posició.
  • Velocitat: Es pot variar la rapidesa dels plans en un moment donat per augmentar o disminuir l'interès. La velocitat del muntatge ha de respondre al desenvolupament de l'episodi, no a la seva velocitat física o a la seva rapidesa dramàtica.
  • Distància focal: Cal mantenir-la sense variar. Si no, es produeix un salt de distàncies.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Gubern, Romà. Història del cinema. Barcelona: Lumen, 1993. 2ª edició. 
  • Morales Morante, Luis Fernando (2001), Teoría y Práctica de la Edición de Vídeo Universitat de San Martín de Porres - Lima Perú
  • Sánchez-Biosca, Vicente. El muntatge cinematogràfic. Paidos, 1993. 2a edició. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntatge