Il·luminació

Estadio Metropolitano de Mérida (Venezuela)

La il·luminació és l'acció o efecte d'il·luminar. En la tècnica es refereix al conjunt de dispositius que s'instal·len per produir certs efectes lluminosos, tant pràctics com decoratius. Amb la il·luminació es pretén, en primer lloc, aconseguir un nivell d'il·luminació o luminància, adequat a l'ús que es requereix en un espai determinat. Aquest dependrà de la tasca que els usuaris hagin de realitzar. En religió, es denomina "il·luminació" a l'esclariment religiós interior místic experimental o racional.

En la tècnica es refereix al conjunt de dispositives que s'instal·len per produir certs efectes lluminosos, tant pràctics com decoratius. Amb La il·luminació es pretén, en primer lloc aconseguir un nivell de il·luminació o il.luminància adequat a l'ús que es vol donar a l'espai il·luminat, nivell que dependrà de la tasca que els usuaris tinguin que realitzar.

Il·luminació fílmica

Hi ha tres elements que condicionen la il·luminació fílmica:

• El moviment dels actors i objectes davant de la càmera.
• La successió d'un pla a un altre i la continuïtat de llum entre els dos.
• La rapidesa de successió dels plans.

Estils de il·luminació

De taques

Es distribueix per les superfícies i perfils del decorat, quan es troba escassament il·luminat per una dèbil llum difusa, és un conjunt de taques lluminoses.

De zones

crea una serie escalonada de zones de llum de major a menor lluminositat. D'aquesta manera, es centra l'atenció, s'ajuda a expressar la distància i crea un ambient.

De masses

imita el efecte natural de la llum.

Tipus de llum

Bombeta.

Segons el seu origen:

1. Llum natural: proporcionada per la mateixa lluminositat del dia, existeixen diferents tipus de il·luminació i es divideixen segons la temperatura que consignen.
2. Llum artificial: provinent de llums, leds, etc.

Segons la seva naturalesa:

1. Llum difosa: s'obté mitjançant difusors i produeix ombres de cantonades molt difoses; d'aquesta forma aconsegueix un efecte uniforme. Imita o reforça efectes naturals de la llum de l'ambient.
2. Llum dura: Produeix ombres ben delimitades dels objectes. Amb aquesta llum s'aconsegueix el modelat del volum i el dibuix del seus contorn.
3. Llum frontal: Produeix aplanament dels objectes, augmenta la quantitat de detalls però anul•la la textura. Els colors es reprodueixen amb gran brillantor.

La llum des de darrere de la càmera, per la qual cosa incideix frontalment en el subjecte. Aquesta constitueix la manera més bàsica i infalible d'orientar-se a l'hora de disparar. També és la millor forma de captar un bonic cel blau com a fons.

1. Contrallum: En les fotografies a contrallum captem una escena que té la llum al davant, amb la intenció que enlluerni i la imatge quedi totalment fosca i només es puguin veure les siluetes. Podem trobar fotografies en les que la font de llum apareix coberta per l’objecte i altres que enlluernen directament la fotografia. El resultat és una fotografia amb els colors anul•lats, amb zones molt clares i altres de molt fosques.
2. Pla Zenital: Pla zenital, és aquell en que l’òptica de la càmera de televisió, cinematogràfica o de fotografia, es troba perpendicular respecte el terra i la imatge obtinguda ofereix un camp de visió orientat de dalt a baix. Aquest pla es fa en la realització de televisió, Direcció cinematogràfica i també en fotografia.
3. Llum lateral: La llum lateral és molt bona mostrant la forma i la textura, deixa als objectes una qualitat tridimensional. Les ombres són accentuades i com a resultat el contrast pot ser alt. La llum lateral es pot utilitzar per crear ombres dramàtiques sobre superfícies com murs i crear atmosfera. La llum lateral és generalment atractiva i normalment és utilitzada per aconseguir un gran afecte: és el tipus d'il·luminació que es troba al principi i al final del dia. Moltes vegades es veu en les pel·lícules i fotografies. El principal desavantatge d'utilitzar aquesta il·luminació és que en algunes àrees de la imatge poden perdre's en les ombres, es poden produir imperfeccions com ara arrugues. En el retrat fotogràfic, per exemple, és generalment utilitzada en els homes més que en les dones, perquè tenen una aparença més dura, especialment si les ombres no tenen un marge suavitzat.

Il·luminació en els centres de treball

La fatiga visual s'ocasiona si els llocs de treball i les vies de circulació no disposen de prou il·luminació, ja sigui natural o artificial, adequada i suficient durant la nit i quan no sigui suficient la llum natural.

Les instal·lacions de il·luminació dels locals, dels llocs de treball i de les vies de circulació haurien d'estar col·locades de tal manera que el tipus d'il·luminació previst no suposi risc d'accident per als treballadors.

Els locals, els llocs de treball i les vies de circulació en els quals els treballadors estiguin particularment exposats a riscos en cas de averia de la il·luminació artificial han de comptar amb una enllumenat d'emergència d'intensitat suficient.

La il·luminació deficient ocasiona fatiga visual als ulls, perjudica el sistema nerviós, ajuda a la deficient qualitat de treball i és responsable d'una bona part dels accidents de treball. Un sistema d'il·luminació ha de complir els següents requisits:

• La il·luminació ha de ser suficient i la necessària per a cada tipus de treball.
• La il·luminació ha de ser constant i uniformement distribuïda per evitar la fatiga dels ulls, que han de acomodar-se a la intensitat variable de la llum. Cal evitar contrastos violents de llum i ombra, i les oposicions de clar i fosc.
• Els focus lluminosos han d'estar col·locats de manera que no enlluernin ni produeixin fatiga a la vista a causa de les constants acomodacions.

Catedral de Puebla (Mexico)

Mesura

La luminància és una mesura fotomètrica de la densitat d'intensitat lluminosa en una direcció donada. S'hi descriu la quantitat de llum que passa a través o s'emet des d'una zona determinada, i cau dins d'un angle sòlid determinat. La unitat del SI per a la luminància son les candeles per metre quadrat (cd/m²). La unitat CGS de luminància és la stilb, el que equival a una candela per centímetre quadrat o 10kcd/m².

Propietats del color

Per definir la llum i les propietats de l’origen del color, la indústria de la il·luminació es basa en dos paràmetres, temperatura de color correlacionada (CCT), usada comunament com un indici de l'aparent "calor" o "fredor" de la llum emesa per una font, i índex de reproducció cromàtica (CRI), una indicació de la capacitat de la font de llum per fer que els objectes semblin naturals.

Exposició a la llum

Normalment la llum és mesurada amb un dosímetre. El Dosímetres mesura l’exposició d’un individu o d'un objecte a alguna cosa en el medi ambient, com els dosímetres de llum i els dosímetres de radiació ultraviolada.

Per tal de mesurar específicament la quantitat de llum que entra per l'ull, s’ha desenvolupat un mesurador de llum circadiana personal anomenat Daysimeter. Aquest és el primer dispositiu creat per fer mesures precises i caracteritzar la llum (intensitat, espectre, temps i durada) que entra per l'ull que afecta el rellotge del cos humà.

El petit dispositiu, mesura el descans diari d'un individu i els patrons d'activitat, així com l'exposició a la llum circadiana - la llum d'ona curta, sobretot la llum natural del cel blau - que estimula el sistema cir-cadià.

Mètodes d'il·luminació

Il·luminació descendent

és més comú, amb instal.lacions encastades en el sostre, de biaix o a la baixa. Això tendeix a ser el mètode més utilitzat, tant en oficines i llars. Encara que és fàcil de dissenyar, té problemes dramàtics amb l'enlluernament i l'excés de consum d'energia a causa del gran nombre d'accessoris.

Il·luminació frontal

és menys comú, sovint s'usa per fer rebotar la llum indirecta al sostre i cap avall. És comunament usat en la il·luminació de les aplicacions que requereixen un enlluernament mínim i uniforme els nivells d'il·luminació general. il·luminació frontal (indirectes) utilitza una superfície per reflectir la llum difusa en un espai i pot reduir al mínim l'enlluernament que incapacita les pantalles d'ordinador i altres superfícies fosc brillants. Es dóna una presentació més homogènia de la sortida de llum en funcionament. No obstant això la il·luminació indirecta és totalment dependent en el valor de reflectància de la superfície.

Front d'il·luminació

també és força comú, però tendeix a fer que el subjecte miri de forma plana com dóna ombres gairebé no visible. Il·luminació de la cara és la menys comú, ja que tendeix a produir enlluernament a prop del nivell de l'ull. Il·luminació de fons ja sigui al voltant o a través d'un objecte és principalment per accent.

Il·luminació en els centres de treball

La fatiga visual s'ocasiona si els llocs de treball i les vies de circulació no disposen de suficient il·luminació, ja sigui natural o artificial, adequada i suficient durant la nit i quant no sigui suficient la llum natural.

Les instal·lacions de il·luminació dels locals, dels llocs de treball i de les vies de circulació tindrien que estar col·locades de tal manera que el tipus de il·luminació previst no suposi risc d'accident pels treballadors.

Els locals, els llocs de treball i les vies de circulació en els que els treballadors estan particularment exposats a riscos en cas d'averia de la il·luminació artificial han de contar amb una il·luminació de seguretat d'intensitat suficient

La il·luminació deficient ocasiona fatiga visual en els ulls, perjudica el sistema nerviós, ajuda a la deficient qualitat de treball i es responsable d'una bona part dels accidents de treball. Un sistema de il·luminació ha de complir els següents requisits:

La il·luminació ha de ser suficient i la necessària per cada tipus de treball. La il·luminació ha de ser constant i uniformement distribuïda per evitar la fatiga dels ulls, han d'acomodar-se a la intensitat de la variable de la llum. Han d'evitar se contrasts violents de llum i ombra i les oposicions de clar i obscur. Els focus lluminosos han d'estar col·locats de manera que no enllumenin ni produeixin fatiga a la vista degut a les constants acomodacions