Cinema independent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cinema independent és aquell que ha estat produït fora dels grans estudis cinematogràfics i, als Estats Units, principalment amb personal no afiliat al sindicat. En un principi, el cinema independent, anomenat també underground no era definit per regles o aspectes particulars, sinó que es definia en negatiu en relació d'un cinema "depenent". En general és una producció de baix pressupost d'una productora petita. La nova generació de càmeres digitals fa que sigui més fàcil realitzar pel·lícules i, per tant, una popularització en l'actualitat del cinema independent a tot el món.

El cinema dit dependent aconsegueix importants pressupostos de part de societats, de lobbies o d'estats, a canvi dels quals han de respondre a estrictes restriccions de creació, per exemple fer la promoció de productes, de la propaganda política, de vegades fins i tot falsificar els fets. Els més cèlebres són les pel·lícules d'acció que han pogut disposar de material militar molt costós, a canvi del qual tenen del fer un guió incitant a l'odi d'un país enemic.

El cinema independent es defineix doncs per pressuposts menys importants però una major llibertat artística i més risc i per tant d'innovació en la realització, els temes abordats, el to, la tria de la distribució etc. Per aquestes raons troba dificultats de distribució a les sales de cinema.

Últimament, el terme ha agafat un sentit diferent i designa més àmpliament les pel·lícules de petit i mitjà pressupost, per oposició als blockbusters, sense ser, però, independents d'institucions o societats.

Als Estats Units, s'oposa sovint cinema de Hollywood i cinema independent novaiorquès.

Cada any té lloc a Utah el Festival de Cinema de Sundance, el festival americà de cinema independent. Creat el 1978, és organitzat des de 1985 pel Sundance Institute, una organització no lucrativa creada el 1981 per Robert Redford.

Història[modifica | modifica el codi]

El cinema independent ha fet un constant esforç per deslligar-se de la indústria del cinema.

MPPC[modifica | modifica el codi]

La producció de cinema, a començaments dels anys 1920, estava dominada per la MPPC o Motion Pictures Patents Company, organització encapçalada per Thomas Alva Edison. Els productors havien de pagar, llavors, un impost de mig centau per cada centímetre de pel·lícula impressionada. Els distribuïdors necessitaven comptar amb una llicència que costava 5.000 dòlars a l'any. Hi havia també altres imposicions, i no complir-les els significava ser perseguits intensament pel nombrós grup d'investigadors privats, advocats i funcionaris d'Edison. Aquells que no estaven d'acord van decidir no acatar les dures condicions imposades per la MPPC i es van agrupar creant les seves pròpies organitzacions. Van veure la llum així la Independent Motion Picture Distributing and Sales i la Greater New York Film Company. Es van autodenominar independents, tot i que Edison els anomenava il·legals (outlaws).

En aquest grup es trobaven:

El cinema de sèrie B[modifica | modifica el codi]

És molt probable que els cineastes s'animessin a realitzar les seves produccions quan van sorgir les pel·lícules de sèrie B. La gran depressió de 1929 va fer que disminuís considerablement la concurrència a les sales, per la qual cosa els estudis van començar a presentar un doble programa. Les pel·lícules de sèrie B eren realitzades amb molt baixos pressuposts, amb un rodatge molt breu (algunes només sol uns dies), amb actors pràcticament desconeguts (o estrelles en decadència) i amb una durada que oscil·lava entre els 80 i els 90 minuts. Estaven destinades a completar el programa.

Per als estudis, la producció d'aquestes pel·lícules significava una inversió menor, i alhora permetia que molts realitzadors i productors desafiessin i innovessin en molts aspectes que eren impossibles de desenvolupar en una producció classe A.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Cinema de autor[modifica | modifica el codi]

El concepte de cinema independent està lligat al de cinema d'autor, tot i que no és el mateix. En el cinema d'autor, el director té un paper preponderant, que margina els actors, que moltes vegades són simples titelles dels guions. Sovint el director realitza també altres funcions, com el so, la fotografia, etcètera.

Tanmateix, existeixen nombrosos directors de renom que han aconseguit realitzar pel·lícules d'autor dins de la indústria del cinema, entre ells Tim Burton, Martin Scorsese, Woody Allen, Joel i Ethan Coen, Terry Gilliam o Kevin Smith.

Finançament[modifica | modifica el codi]

Poder filmar sense caure dins dels rígids esquemes del sistema d'estudis és la llibertat que desitjaria tot director. Els directors independents busquen les seves pròpies fonts de finançament, de les formes més variades. Per produir la pel·lícula Shadows John Cassavetes es va valer de les aportacions de dos mil oients del programa de ràdio Night People Story, on cadascú va contribuir amb un dòlar.

Temàtica[modifica | modifica el codi]

S'ha caracteritzat per abordar una sèrie de temes que no estan en la mira del cinema principal (mainstream): els homosexuals, les drogues, la prostitució, la mentida del somni americà, la decadència de la família, etcètera.

Tanmateix, la gran indústria ha procurat fagocitar els millors cineastes independents, per la qual cosa aquests temes abans vedats han començat a incloure's a les produccions més importants dels estudis.

No és estrany que en el cinema independent hi hagi menys seqüències parlades, ja que la intenció és expressar de forma personal la creativitat i plasmar els sentiments i inquietuds del cineasta amb recursos variats. Com sosté Karen Schwartzmann, de l'Independent Feature Project, el cinema independent roman com idea d'un cinema més crític o experimental, o que representa sectors socials absents de la producció estàndard.

Estètica[modifica | modifica el codi]

L'estètica del cinema independent es distingeix per l'experimentació de diferents formats i idees: blanc i negre, fotografia bruta, colors saturats, enquadraments o muntatges no convencionals.

No és possible establir un criteri fix per determinar què pot catalogar-se com a cinema independent i què no, però és essencial que el cineasta independent tingui una visió artística pròpia i sigui lliure en el procés creatiu. Com afirma Johnatan Rosenbaum, "un cineasta independent és algú que té el control final sobre la seva feina".

Cineastes independents[modifica | modifica el codi]

Productores Independents[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema