Bollywood

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pòster de Mother India (1957)

Bollywood (en hindi: बॉलीवुड, en urdú: بالی وڈ) és el nom que rep la producció cinematogràfica índia basada a Bombai, de caràcter comercial i bàsicament realitzada en llengua hindi. Aquest nom prové de la combinació entre "Bombai" i "Hollywood", fent referència a la importància d'aquesta indústria, tant a nivell de quantitat (per any, és l'indret del món on s'hi filmen més pel·lícules) com d'èxit (les obres són difoses per tot el subcontinent indi i a bona part de la resta del món).

El conjunt que forma Bollywood amb la resta de produccions en diferents idiomes, com el tàmil, el bengalí i altres, constitueix el nucli del cinema indi.

El cinema de Bollywood[modifica | modifica el codi]

Un cinema popular[modifica | modifica el codi]

Essent un dels pocs lleures accessibles tant per la massa urbana desarrelada com pels camperols de les zones rurals aïllades, Bollywood representa la quinta essència del cinema popular, i una de les poques indústries cinematogràfiques que no han de patir a causa competència americana (tan sols Titanic (1997) de James Cameron, potser la pel·lícula amb "l'esperit més indi" feta a Hollywood, ha obtingut realment èxit a l'Índia).

Des dels anys 1920, Bombai és la primera capital cinematogràfica del món (actualment s'hi fan més de 400 pel·lícules l'any). En els seus estudis s'hi creen històries que fan somniar 150 milions d'indis cada setmana; distribuïdes principalment en hindi, la sola llengua entesa per la meitat de la població, són pel·lícules que sedueixen les sensibilitats del país sencer, des de l'Himàlaia fins a les províncies del sud.

Les pel·lícules de Bollywood són un espectacle total: en la forma, aquest cinema integra l'herència mil·lenària de les tradicions dels arts de l'espectacle indis, tot barrejant-los amb influències més occidentals. Així ens trobem amb realitzacions que duren de tres a cinc hores, amb nombroses escenes de cançons i danses sumptuoses, en les quals s'hi alternen la comèdia i la tragèdia, el melodrama i el vodevil, el sitar i el sintetitzador. És un cinema de la desmesura i les projeccions s'assemblen a una mena de festa religiosa celebrada en família, enmig del soroll i de l'animació. Els actors més coneguts són adulats com si fossin déus del panteó hindú i als que tenen papers secundaris hom se'ls estima com si fossin membres de la pròpia família.

Els codis de Bollywood[modifica | modifica el codi]

Aishwarya Rai, Shahrukh Khan i Madhuri Dixit a Devdas (2002)

Destinats a superar les barreres lingüístiques i socials i a satisfer un públic de totes les edats, els guions de Bollywood han estat fins fa poc d'una gran simplicitat i d'un maniqueisme perfecte, ple de bones intencions: els "dolents" són realment molt dolents, els "bons" adoren llur mare, l'amistat masculina és indestructible, l'heroïna és casta i pura i les escenes d'amor són més simbòliques que altra cosa...

I això es retroba en els diversos gèneres cinematogràfics que presenta aquest cinema: melodrama, comèdia, drama històric o polític, policíac i àdhuc "western", que hom anomena "curry-western"... D'altra banda, per agradar a tothom, sovint certes pel·lícules passen d'un gènere a l'altre, pel que se les anomena massala, mot que en la gastronomia índia vol dir "barreja d'espècies".

El tema recurrent, però, és el de l'amor. Les històries plantegen sovint relacions impossibles a causa, en general, dels costums i dels tabús socials. Si al primer cop d'ull aquestes històries poden semblar excessivament innocents i exagerades, una lectura una mica més profunda mostra que, ben sovint, transmeten una visió de l'amor més forta i complexa: hom descobreix que es tracta d'un cinema molt influït per tota la riquesa de la mitologia hindú, pel qual el Ramayana i el Mahabharata constitueixen fonts d'inspiració inexhauribles, juntament amb l'erotisme religiós, el teatre sànscrit, la gestual simbòlica de les danses tradicionals, etc.

Una altra característica és la influència palpable de "l'esperit britànic" que es fon amb la mentalitat autòctona: d'aquesta combinació en resulta, per exemple, la presència d'un humor ben propi, sovint brillant i sostingut per uns diàlegs molt ben treballats, que dóna una curiosa sensació de barreja d'humor infantil amb humor anglès...

Per una altra banda, aquestes pel·lícules intenten participar en la cohesió social d'un país que sovint està a la vora de l'explosió. Per això, gairebé sempre hi apareixen junts representants de les diverses comunitats (musulmans, hindús, sikhs, intocables...) i sovint les històries són un autèntic manifest en defensa de la convivència i de la igualtat.

Tot això ha donat com a resultat un tipus d'històries, una manera d'actuar i una manera de filmar extremadament codificades.

Nogensmenys, a partir de finals dels anys noranta, s'observa una clara i ràpida tendència a l'obertura i a la innovació que correspon, en part, amb l'èxit que aquest tipus de cinema està adquirint als països occidentals, així com amb la pròpia evolució de la societat índia. Igualment, temes més "seriosos" com ara les tensions entre hindús i musulmans o altres problemes socials (el paper de les dones en la societat, per exemple) van reapareixent a les pantalles d'aquest cinema popular.

Música, danses i cançons[modifica | modifica el codi]

Una coreografia típica del cinema de Bollywood

Un aspecte essencial del cinema de Bollywood és el de les escenes musicals. En cada pel·lícula s'hi troben cançons i danses que barregen sovint les coreografies i la música tradicionals amb música pop i coreografies occidentals.

Són escenes doblades: això és una característica general d'aquesta indústria, en la que primer es filma i després s'afegeixen tots els diàlegs, la qual cosa facilita la traducció en altres llengües (cosa essencial en un país com l'Índia, on s'hi parlen més de setze llengües principals). Els cantants en playback d'aquestes pel·lícules són molt apreciats i en els festivals de cinema existeixen premis especials per a ells. Des de finals dels anys 90, però, apareix una nova tendència amb actors que interpreten ells mateixos les cançons, com ara Aamir Khan en la pel·lícula Ghulam.

La música té una importància capital. La banda sonora (anomenada filmi) s'acostuma a posar a la venda mesos abans que surti la pel·lícula, així s'aconsegueix promoure-la tot suscitant l'interès del públic. A vegades, l'èxit d'aquestes cançons és tal que els beneficis que comporta llur venda amorteix el cost de la pel·lícula sencera. Ben sovint, aquestes bandes sonores estan realitzades per artistes de gran renom: músics com A. R. Rahman, una llegenda vivent a l'Índia, o poetes com Javed Akhtar hi participen. També hi trobem de tant en tant col·laboracions d'artistes occidentals.

Pel que fa a les danses, llur nivell artístic és en general molt elevat. Influïdes per les tradicions hindú, musulmana i occidental, aquestes danses sempre han format part integrant de les representacions teatrals; Bollywood no ha fet res més que seguir la tradició tot adaptant-les a la pantalla. En general, aquestes llargues escenes cantades i ballades serveixen per accentuar els moments crucials de la narració, que així queden transmesos amb molta eficàcia. La barreja de les coreografies tradicionals i populars índies amb les occidentals dóna un resultat molt característic, que constitueix una veritable "imatge de marca" de Bollywood.

Aspectes econòmics i legals[modifica | modifica el codi]

Durant el període en què el Bollywood no era conegut fora de l'Índia, l'aspecte financer ha estat sovint problemàtic i s'ha trobat embolicat en afers tèrbols.

Com que les inversions provenen principalment del domini privat, les pel·lícules s'han utilitzat sovint per a blanquejar diners - l'any 2001, el "Central Bureau of Investigation", l'agència nacional de la policia de l'Índia, va prendre totes les còpies del film Chori Chori Chupke Chupke quan es va comprovar que havia estat finançat per la màfia de Bombai -.

Altrament, la manca de diners i de temps a la qual es trobaven sotmesos els realitzadors ha comportat diversos problemes de plagi: ben sovint s'han copiat idees o arguments sencers d'obres occidentals sense demanar el permís a ningú.

També hi ha problemes de plagi pel que fa a les còpies de pel·lícules i bandes sonores venudes al públic (VHS, DVD, CDs): aquestes són copiades il·legalment de manera generalitzada i a vegades es posen a la venda abans que surtin a les sales; d'altra banda, en general són còpies de mala qualitat (imatge comprimida, mals subtítols).

Mentre les indústries cinematogràfiques índia i occidental s'ignoraven i que ningú en sabia gran cosa, tot això no era cap problema massa greu; darrerament, però, les lleis sobre els drets d'autor a l'Índia s'han reforçat i hom mira de minimitzar el problema.

Actualment, a causa de llur visibilitat creixent i de l'augment potencial de públic, certes pel·lícules de Bollywood comencen a gaudir de pressupostos importants, la qual cosa permet anar a filmar escenes en decorats naturals arreu del món i augmentar la qualitat general de les produccions. Tot i així, una pel·lícula com Devdas (2002), que en el seu moment va ser la més cara que s'hagués fet mai a l'Índia, va costar 10 milions de dòlars; en comparació, una superproducció americana costava al voltant dels 200 milions de dòlars...

Alhora, comencen a crear-se grans estudis, com els de la societat Yash Raj Films i, cada cop més sovint, hi ha actors que creen llur pròpia societat de producció, com Shahrukh Khan, Juhi Chawla, Ashutosh Gowariker o Aamir Khan.

Aquest cinema fa temps que és molt popular a tot el sud-est asiàtic, als països àrabs i russòfons i a Amèrica Llatina, però igualment, promogut per la molt important diàspora índia, darrerament està fent una entrada triomfal a Europa i als Estats Units, on certes pel·lícules són admirades pel públic i la crítica (com els casos de Devdas, Lagaan o Kabhi Khushi Kabhie Gham...).

Premis[modifica | modifica el codi]

A l'Índia hi ha diferents organismes que atorguen recompenses cinematogràfiques. La més important d'àmbit estatal és la dels National Film Awards, que existeixen des del 1954, i que premia pel·lícules de tots els estats indis així com creacions d'art independents i documentals.

Existeixen, però, unes altres recompenses específiques per a la indústria cinematogràfica de Bombai anomenades Filmfare Awards, i la cerimònia de llur lliurament, tan glamour i mediatitzada com la dels Oscars americans, és un dels esdeveniments més importants del cinema indi. El sistema de nominacions també és inspirat del dels Oscars, però com que el públic i la crítica no estan gaire sovint d'acord, es permet un doble vot: el dels experts i el del públic.

Encara hi ha dos festivals importants a l'Índia, la dels Stardust Awards i la dels Screen Awards. Però n'hi ha igualment a l'estranger que recompensen els films de Bollywood: els Bollywood Movie Awards, que se celebra als Estats Units a Nova York, i els Global Indian Film Awards, els IIFA Awards i els Zee Cine Awards, que se celebren cada any en un país diferent.

Les pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Algunes pel·lícules emblemàtiques[modifica | modifica el codi]

Shahrukh Khan i Kajol a Dilwale Dulhania Le Jayenge (1995)

Altres pel·lícules interessants[modifica | modifica el codi]

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Actors[modifica | modifica el codi]

Actrius[modifica | modifica el codi]

Directors[modifica | modifica el codi]

Coreògrafs[modifica | modifica el codi]

Compositors[modifica | modifica el codi]

Cantants[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia Hachette Multimédia, de les Editions Hachette (París)
  • Llibret informatiu de la pel·lícula Lagaan, editat per Columbia Tristar Home Video
  • Dinesh Raheja i Jitendra Kothari: La Saga de Bollywood: Le cinéma indien. Ed. Charles Moreau - ISBN 2-909458-23-7

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bollywood