Sitar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Músics pakistanesos tocant el sitar

El sitar (en hindi सितार, sitār) és un instrument musical de corda indi, d'arquitectura similar a la de la guitarra i al banjo, tot i que la caixa de ressonància és semiesfèrica i el mànec és més llarg i travessat per nombrosos trasts.[1] Segons la classificació Hornbostel-Sachs és un cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec.

El sitar té de 18 a 26 cordes d'acer: 4 cordes per a la melodia, 3 que proporcionen l'acompanyament harmònic i rítmic, i entre 11 i 19 cordes afinables que vibren per simpatia i amb la seva ressonància donen cos i textura al so. Es pot identificar perquè té un so metàl·lic i pels seus glissandos. Totes les cordes són pinçades amb un plectre (mizrab) situat al dit índex, menys les simpàtiques, que eventualment es toquen amb el dit petit. Els trasts que travessen el mànec són metàl·lics i mòbils, cosa que permet que l'instrument s'adapti a les diferents escales modals o ragues.[2]

El sitar és un instrument versàtil amb un so suau i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament de les ragues així com per servir a la interpretació virtuosa. Es creu que va ser introduït a l'Índia des de Pèrsia durant el període mogol.[3]

Aquest instrument ha estat popularitzat a Occident en gran part gràcies al músic indi Ravi Shankar.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Sitar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. "Sitar" a Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. ISBN 84-412-0239-7. 
  3. de Hen, Ferdinand J. Indian musical instruments (en anglès, alemany i francès). Editions Mardaga, 2001, p. 20. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sitar