Banjo
El banjo és un instrument musical cordòfon de cinc o quatre cordes, constituït per un cèrcol o anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una mena de plàstic o pell tensat, a manera de la tapa de la guitarra, i un mànec. S'ha desenvolupat per esclaus en els Estats Units, adaptat de diversos instruments africans. El nom banjo pot ser derivat del terme Kimbundu mbanza.[1]
Aquest instrument procedeix de l'Àfrica occidental i va ser introduït en el segle XIX als Estats Units, on els músics negres van explotar sobretot les seves possibilitats rítmiques. Cap a 1890 entra a formar part de la música Dixieland i aviat es converteix en l'instrument musical per excel·lència de la música tradicional estatunidenca.
En els seus orígens és obert per la part posterior (banjo openback), afegint en el segle XX un ressonador de fusta a manera de tancament. Es conforma així el banjo bluegrass, amb més ressonància i volum que el seu germà gran. Fins al dia d'avui, tots dos tipus de banjo segueixen convivint i són empleats depenent de l'estil musical.
En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.322 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de capsa.
[modifica] Referències
[modifica] Enllaços externs
  |
Açò és un esborrany sobre música. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
