Stephen Foster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stephen Foster
Naixement Stephen Collins Foster
4 de juliol de 1826
Mort 13 de gener de 1864 (als 37 anys)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació Cantautor

Stephen Collins Foster Lawrenceville (avui part de Pittsburgh), Pennsilvània, 4 de juliol de 1826Nova York, 13 de gener de 1864), fou un preeminent cantautor estatunidenc del seu temps. Moltes de llurs cançons tal com Oh! Susanna, Camptown Races i Beatiful Dreamer, encara són populars després de 150 anys de la seva composició.

Foster fou el més jove d'una família de 10 fills relativament acomodada. La seva educació inclou un mes en la universitat, i poca preparació formal en la música. Malgrat tot, havia publicat diverses cançons abans de complir els 20 anys (la primera, Open Thy Lattice Love, aparegué quan en tenia 18). Es féu conegut també en aquesta època per canviar tot el diner de llurs guanys en pepites d'or.

En els anys d’adolescent va ser influït per dos homes: Henry Kleber i Dan Rice. El primer era un músic clàssic preparat que obrí un magatzem de música a Pittsburgh i que estava entre els pocs professors formals de música que va tenir Stephen. L'últim era un entretenidor, i un cantant de caretes pintades, passant-se la vida en circs itinerant. Aquests dos mons musicals molt diferents crearen una inquieta encreuada per l'adolescent Foster. Malgrat que era respectuós de les cançons de saló durant el dia, ell i llurs amics s'asseien al piano, escrivint i cantant "cançons de coon" (de carnestoltes) per tota la nit. Eventualment, Foster aprendria a juxtaposar els dos gèneres per crear algun dels seus millors treballs.

El 1846 es traslladà a Cincinnati, (Ohio) i es féu comptable amb la companyia del vaixell de vapor del seu germà. Mentre vivia a Cincinnati, Foster feu llurs primeres cançons hits, entre elles Oh! Susanna, que serviria com a himne de la febre de l'or de Califòrnia el 1848/9. El 1849 publicà "Foster's Ethiopian Melodies", que incloïen la cançó Nelly Was a Lady, feta famosa pels Christy minstrels.

Aquell retornà a Pennsilvània i signà un contracte amb els Christy Minstrels, començant el període en què escriví la majoria de les seves cançons més conegudes: Camptown Races (1850), Nelly Bly (1850), Old Folks at Home (també coneguda com a "Swanee River" 1851), My Old Kentucky Home (1853), Old Dog Tray (1853), Hard Times Come Again No More (1854) i Jeannie With the Light Brown Hair (1854), que fou dedicada a la seva esposa, Jane Mc Dowall.

Moltes de les cançons de Foster estaven en la tradició popular del minstrel show d'aquell temps. Encara què els actors de blackface eren l'únic canal popular disponible per a ell, ell cercà, en paraules seves, "millorar el gust...entre la gent refinada fent paraules convenients al seu gust, en lloc de les paraules grolleres i realment ofensives que pertanyen a algunes cançons d'aquest estil. "Manà als executants blancs de llurs cançons no mofar-se dels esclaus sinó assolir a l'audiència el sentir compassió vers ells.

Malgrat que llurs cançons s'ocupaven en gran part de la vida en el Sud, el mateix Foster tenia poques experiències de primera mà allà, només havent visitat Nova Orleans el 1852 en la seva lluna de mel. Foster intentà guanyar-se la vida com a compositor professional, i es pot considerar un pioner al respecte, ja que aquest camp d'esforç encara no existia en el sentit modern. Per tant, degut en part a les pobres provisions, pobres per drets d'autor i les regalíes del compositor del temps, Foster veié molt poc dels beneficis que llurs obres generaren pels impressors de llurs partitures. Molts editors sovint imprimirien les seves pròpies edicions de les tonades de Foster competint entre si, sense pagar res a Foster. Per Oh, Susanna, rebé només 100$.

Foster es traslladà a Nova York el 1860. al redós d'un any més tard, la seva esposa i filla l'abandonaren per tornar a Pittsburgh. A principis de 1862 la seva fortuna musical començà a declinar, i d'aquesta manera, feren la qualitat de llurs noves cançons. Començà a treballar amb George Cooper a inicis de 1863 i les lletres eren sovint gracioses i les dissenyà per a subjugar al públic del teatre musical. La Guerra Civil Estat-unidenca també arruïnaria el mercat de les execucions musicals.

Stephen Foster morí el 13 de gener de 1864, jove a l'edat de 37 anys. S'havia empobrit mentre vivia en el North American Hotel a la 30 Bowery al Lower East Side de Manhattan (on només li restaven 38 centaus) quan morí. A la seva butxaca tenia un tros de paper amb un enigmàtic missatge, "dear friends and gentle hearth" (volguts amics i cors gentils), només això. Resta enterrat a l'Allegheny Cemetey a Pittsburgh. Una de llurs obres més volgudes, Beautiful Dreamer fou publicada poc temps després de la seva mort.

El seu germà, Morrison Foster, és molt responsable de compilar llurs obres i escrivint una breu però pertinent biografia de Stephen. La seva germana Ann Eliza Foster Buchanan, es casà amb un germà del president dels Estats Units, James Buchanan.

Es construí en el campus de la Universitat de Pittsburgh un edifici anomenat Stephen Foster Memorial, que recull un museu.

El 1970 va ser inclòs en el Saló de la Fama dels Cantautors.