Música pop

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La música pop (en anglès pop music, abreviació de popular music) és una de les interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del segle XX, orientades a un públic molt ampli, amb finalitat de ser comercialitzades i que, en principi, es contraposa a la música considerada com a clàssica.

És un terme molt ampli, amb certes connotacions pejoratives i difícil de delimitar. Els gèneres com el jazz, el gospel i el blues tampoc es considera que pertanyin a la música pop. En principi s'origina en els països de llengua anglesa, però aviat sortiren grups d'aquest estil a molts altres llocs.

Al temps dels Beatles el pop era sinònim de Rock and roll. Actualment, és habitual reservar el terme "música pop" per aquella que està clarament orientada a la comercialització a gran escala.

No té un estil definit, però la caracteritza una melodia simple, fàcil de recordar i amb estratègies variades per capturar l'atenció del públic, entre elles les d'una atractiva escenificació on no hi acostuma a mancar l'ús de l'atractiu sexual.

Els temes tractats en les interpretacions han estat primer gairebé exclusivament del sentiment amorós i derivant després cap a referències sexuals més explícites i altres temes més variats. En les formes més comercials no és habitual que els cantants siguin els autors de la lletra i música de les seves interpretacions.

L'objectiu habitual d'aquest tipus de música són els adolescents. La indústria discogràfica és una de les principals interessades en la promoció de la músic pop.

Per tal de fer més atractiu el producte musical s'ha recorregut de vegades a crear grups en els quals els qui realment canten no són els que apareixen davant del públic. Un exemple n'és el grup Milli Vanilli a la dècada de 1980.

A més dels Beatles, es poden considerar com a representants del pop, entre molts d'altres, a: Michael Jackson i Madonna.

Subgèneres del pop[modifica | modifica el codi]

Mainstream (pop comercial)[modifica | modifica el codi]

La dura i controversa comercialitat del pop s'ha fet molt significativa en artistes com Madonna, Britney Spears, Lady Gaga, Cyndi Lauper, Cher, Lindsay Lohan, Kylie Minogue, Gwen Stefani, Prince, Bee Gees, janet Jackson o Elton John per les altes ventes de llurs àlbums. Michael Jackson (ja mort), el cantant més rendible d'aquest gènere, qui ha venut uns 750 milions d'àlbums, Madonna amb aproximadament 300 milions; la prominència comercial del gènere és durament criticada, car comunment és considerat un gènere "frívol" per només dedicar-se a vendre els seus àlbums i no presentar una vertadera aportació al gènere.

Pop independent (Indie i New pop)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Indie pop

A aquesta subdivisió del pop hi pertanyen totes les agrupacions les companyies discogràfiques de les quals no compten amb grans pressupostos i que per tant no competeixen amb el "mainstream". El seu caràcter underground els confereix cert caràcter de culte, que s'incrementa de vegades amb una lírica creativa una mica difícil d'assimilar només escoltant-se un cop. La creació musical està enfortida davant de la promoció o la rendibilitat del producte. Freqüentment engloba formacions musicals àdhuc sense distribució i/o edició de l'obra, però amb gran àmbit de notorietat en llurs localitats d'origen. Les primeres formacions a donar-se a conèixer a Espanya per aquest tipus de sons foren bandes com Los Piratas, Los Planetas i fins i tot Niños Mutantes, la primera d'elles avui inexistent.

Pop electrònic[modifica | modifica el codi]

És aquell que s'ha generat amb instruments electrònics i sons digitables. Entre els seus principals exponents es troben Men without Hats, Thompson Twins, Pet Shop Boys, Eurythmics i els primers àlbums de Depeche Mode; dins de lationamèrica Miranda, Lourdes i Belanova.

Pop tradicional[modifica | modifica el codi]

És aquell que s'ha generat amb l'estructura musical tradicional: veu, baix, bateria i guitarra entre altres instruments que donin una gran senzillesa i que li agradi al públic per tenir un gran èxit.

Pop llatí[modifica | modifica el codi]

Pop llatí es refereix a música pop d'Amèrica Llatina, Portugal i l'estat espanyol, així com d'alguns cantants nordamericans amb arrels llatinoamericanes i alguns cantants italians. L'èxit més important de llatinoamèrica es troba dins de grups com Bandana (d'Argentina), també dins de solistes com la famosa JLO (Jennifer Lòpez) i Ricky Martin, que formaren part del "boom llatí" de finals dels '90. També destaquen Chayanne, Belinda Peregrin, Enrique Iglesias, Ricky Martin Ricardo Arjona, RBD, Thalia, Paulina Rubio i els colombians Juanes i Shakira

Pop vs Rock[modifica | modifica el codi]

Hi ha tantes característiques comunes entre el rock i el pop que, en moltes ocasions, una mateixa composició pot ser catalogada indistintament com un o altre amb arguments igualment sòlids. Existeix l'opinió consensuada que la principal diferència està en la intensitat de l'espectacle en directe i en la força i virtuosisme instrumental. El rock sempre manté l'estructura tradicional, car és de gran utilitat i dóna un gran so "guitarra-baix-bateria", amb riffs saturats i solos de guitarres penetrants, amb un gran nucli rítmic de baix i bateria, i amb veus més desgarrades. La temàtica de les lletres sol ésser més àmplia i arriscada. El pop, en canvi, no té cap estructura instrumental definida, predomina la melodia de veu sobre la resta d'instruments, i manté un clímax musical més assimilable i net.

Grups de pop català[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Música pop