Els Pets

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els Pets
Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets.
Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets.
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Constantí, Catalunya Catalunya
Gènere(s) Pop rock, rock català, rock agrícola
Anys en actiu 1985-present
Discogràfiques DiscMedi (Discs del Mediterrani)
Lloc web oficial www.elspets.cat
Membres
Lluís Gavaldà (veu i guitarra)
Joan Reig (bateria)
Falin Cáceres (baix)
Joan Pau Chaves (teclats)
David Muñoz (guitarra)
Membres anteriors
Marc Grau (guitarra)
Ramon Vidal (guitarra i veus)
Jordi Picazos (guitarra)
Marc Grasas (guitarra i veus)
Joan Aguiar (violí, mandolina i percussió)

Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (Tarragonès). Els seus components són l'anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyaven unes coristes anomenades Les Llufes fins a l'any 2004. Al trio fundador oficial s'hi sumen dos músics més: David Muñoz (guitarra) i Joan Pau Chaves (teclats).

Història[modifica | modifica el codi]

Començaren la seva carrera pels voltants del Nadal de l'any 1985,[1] sota l'etiqueta rock agrícola, ideada pel periodista Pep Blay. Part del grup procedia d'un grup anterior anomenat Condons adulterats,[1] on alguns dels temes continuaren en el començament d'Els Pets. Des dels inicis, el grup va presumir dels seus orígens de comarques tot reivindicant un rock amb denominació d'origen no urbana. El juny del 1991 va prendre part en el macroconcert del Palau Sant Jordi, amb Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït, considerat com el clímax del fenomen del rock català. Cançons com Vine a la festa i Tarragona m'esborrona es van convertir en èxits molt populars davant la sorpresa del propi grup, que s'havia batejat amb el nom d'Els Pets pensant que no duraria més d'unes poques setmanes.

Un cop superada aquesta primera etapa, el grup va renéixer el 1997 gràcies a l'impacte comercial del disc Bondia, un dels més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies. Alhora, en aquest treball van començar a renovar el seu so tot prenent com a font d'inspiració revulsiva el pop britànic que triomfava en aquell moment. En aquests anys van reforçar-se amb la col·laboració, com a productor i guitarrista, del malaguanyat Marc Grau.

El disc Sol va suposar una nova empenta pel que fa a la definició d'un so més madur i personal. Des de llavors, el grup ha evolucionat des del rock festiu dels inicis cap a una identitat més intimista i madura. Aquest gir ha dut el grup a ser molt valorat per la crítica especialitzada, tradicionalment recelosa amb bona part del rock en català. En aquest sentit, l'àlbum Agost, produït pel nord-americà Brad Jones,[2] va suposar la consagració d'Els Pets en tots els nivells, tant pel que fa a públic com a crítica. A més, el grup s'ha convertit en el gran supervivent del rock català dels 90 després de la desaparició de Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Ja T'ho Diré.

El 2005, van dur a terme una gira, Giravint, que els va portar a 20 ciutats i pobles com a celebració dels 20 anys d'existència del grup. El grup també va prendre part en una pel·lícula sobre el rock català (Rock&Cat que es va estrenar el 2006). D'altra banda, Lluís Gavaldà va enregistrar el tema A la meva vida (versió de In my life, dels Beatles) per a El disc de la Marató, editat per TV3. Es tracta de la primera versió en català autoritzada pels Beatles (Sony ATV Music)

El 2006 van editar l'àlbum Això és espectacle, crònica sentimental d'una gira. S'hi recull un documental enregistrat per fans de la banda al llarg de tota la gira commemorativa dels 20 anys del grup, a més de videoclips i un CD amb temes en directe amb una nova cançó, la que dóna títol al treball, que és una versió del grup The Jam.

També durant l'any 2006, el trio de Constantí ha organitzat una gira per diversos teatres de la geografia catalana anomenada "Els Pets fan teatre". Aquesta gira va començar l'onze i dotze d'octubre amb dos concerts a La Pobla de Mafumet (Tarragonès) i després de passar per diverses localitats com Reus, Valls, Barcelona o Girona, ha acabat el dia 21 de gener de 2007 amb el darrer concert a Castellbisbal.

Durant l'any 2007, els de Constantí porten a terme la gira "Com anar al cel i tornar", on presenten les cançons del darrer disc. La gira començà el 20 d'abril a Pineda de Mar, i acabà el 12 d'octubre a Bellcaire d'Urgell.

L'any 2008, el grup va voler celebrar l'onzè aniversari del seu disc més popular, amb la Gira Bon Dia. La gira va tenir una gran acollida entre els seus fans més veterans, que van xalar de valent, amb els seus vells èxits. L'any 2009, Els Pets fan la gira "Els Pets fan soroll".

L'any 2010 treuen al mercat el seu desè disc d'estudi: "Fràgil",[3] amb un gran èxit de vendes i de crítica. És guardonat amb un Premi Enderrock al millor artista 2010 i al millor disc.

L'any 2011, per tal de celebrar el seu 25è aniversari, recopilen algunes de les seves millors cançons en el CD+DVD en directe "Els Pets fan teatre" enregistrat a Balaguer el 2007.

El 2012 es prenen un any sabàtic. Tot i això, fan el seu primer concert a Londres, a la sala Cargo, esgotant totes les entrades.

El 2013 surt a la venda el disc "L'àrea petita". Segons explica el grup, és "la zona on tot acaba tenint sentit, on es finalitzen i es concreten totes les jugades per molt impossibles que semblin al principi". El single del CD és "Bombolles". La gira per presentar el disc havia de començar el 13 de setembre del 2013 al Mercat de Música Viva de Vic. Una crisi d'estrés de Lluís Gavaldà va obligar a posposar l'inici de la gira fins al 19 d'octubre del mateix any a Manresa. Més tard, ja al gener de 2014, surt el segon single del disc "Blue Tack". Així mateix, reben el Premi Enderrock al millor disc de pop en català del 2013.

Darreres gires[modifica | modifica el codi]

  • 2004 Giragost
  • 2005 Giravint
  • 2006 Els Pets fan teatre
  • 2007 Com anar al cel i tornar
  • 2008 Els Pets fan bon dia (10è aniversari disc "Bon dia")
  • 2009 Els Pets fan soroll
  • 2010 Fràgil
  • 2010 Els Pets fan més teatre
  • 2011 Els Pets fan 25
  • 2013-2014 L'àrea petita

Discografia[modifica | modifica el codi]

Els Pets l'any 2003

Els àlbums en estudi que han publicat durant la seva trajectòria:

  • Maqueta (1985)
  • Els Pets (1989)
  • Calla i Balla (1991)
  • Fruits Sex (1992)
  • Brut Natural (1994)
  • Bondia (1997)
  • Sol (1999)
  • Respira (2001)
  • Agost (2004)
  • Com anar al cel i tornar (2007)
  • Fràgil (2010)
  • L'àrea petita (2013)

També han publicat àlbums recopilatoris i en directe:

  • Vine a la Festa (1995). Recopilatori de directes.
  • Malacara (2002). Recopilatori.
  • Això és espectacle (2006). DVD Documental + directe.
  • Fan teatre (2011). DVD + CD en directe.

Cal mencionar també dins els seus treballs:

  • Els Singles: caixa recopilatòria de singles dels dos primers discs que inclou L'avi Martí i La veïna.
  • Munta-t'ho bé: single que contenia la cançó de l'estiu de TV3 i dues pistes més.
  • Bondia edició especial 10è aniversari: el CD Bondia més 6 cançons de la maqueta i un DVD.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Els Pets fan vint anys». VilaWeb, 24 desembre 2005.
  2. «Els Pets tornen amb "Agost", una casa amb una ambientació diferent a cada habitació». 324, 14/02/2004. [Consulta: 6/12/2012].
  3. «El nou disc dels Pets es titula 'Fràgil' i sortirà a la venda el 10 d'abril». 324, 18/03/2010. [Consulta: 22/12/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Pets