Van Morrison

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Van Morrison
Van Morrison al Notodden Blues Festival  el 2013.
Van Morrison al Notodden Blues Festival el 2013.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement George Ivan Morrison
Naixement 31 d'agost de 1945
Lloc d'origen Irlanda del Nord Belfast
Gènere(s) Rock
Blue-eyed soul
R&B
Folk
Blues
Música celta
Jazz
Country
Ocupació Cantautor, Músic
Instruments Veu, guitarra, harmònica, saxòfon, teclat, bateria, pandereta
Anys en actiu 1960–Actualitat
Artistes relacionats Them
Lloc web oficial VanMorrison.co.uk

George Ivan Morrison (31 d'agost del 1945 a Belfast, Irlanda del Nord), conegut com "Van" o com "el lleó de Belfast", és un cantant i compositor extraordinàriament prolífic que combina una veu molt personal amb el domini de diversos instruments com ara l'harmònica, la guitarra, el saxòfon i el piano.

Va viure d'infant en un ambient dominat per la música, ja que la seva mare era cantant, i el seu pare un gran col·leccionista de discs, en els gèneres del jazz i el blues. En aquestes circumstàncies no és d'estranyar que ell també es dediqués a la música, ni tampoc que, amb autorització familiar, abandonés els estudis el 1960, quan només comptava quinze anys, per orientar-se exclusivament en l'aprenentatge de la guitarra i el saxofon, en un moment en què a la Gran Bretanya el rock i el pop competien per aconseguir les preferències del públic adolescent.

S'inicià actuant en el conjunt de Deanie Sands and The Javelins, que practicava el country rock, i aviat passà, el 1962, a The Monarchs, en el que el country, d'origen blanc estatunidenc, era substituït pel rhytm and blues també importat dels Estats Units però de tradició negra. Amb aquest bagatge, Morrison, després d'uns anys a Londres, retornà a Belfast i el 1963 fundà allà el seu propi Them. Ja tenia experiència, doncs amb els grups anteriors havia actuat en diversos països del continent europeu, exercint de saxofonista. Eren els anys en què The Beatles triomfaven en la música moderna de masses juvenils, i el seu mentor Bert Berns s'interessà pel Them i enregistrà els seus primers discos. Fou el salt a la fama de Morrison, que el 1966 va compondre Glòria, una peça de vint minuts de durada que hauria d'assolir un èxit un èxit mundial.

Després, amb John Lee Hooker, la seva producció Too Long in exile (1967) superà a l'anterior i confirmà definitivament als seus autors com a punters del gènere. El 1968 sortí al mercat un disc de llarga durada que va batre el rècord de vendes: The angry Young. Això els i obrí les portes dels Estats Units, un mercat difícil i exclusivista. Amb la sobtada mort de Berns, produïda el 1967, Morrison havia fet un gir lent vers els continguts de la seva música, que ell mateix anomenaria <misticisme romàntic> i de la que n'és un gran <Astral weecks> (1973).

A partir d'aquí en la seva obra es produí la fusió definitiva del folklore, el jazz i el soul, un híbrid quasi únic des de mitjans dels anys setanta i que el seu autor no ha cessat de perfeccionar fins ara (2013). Altres discs famosos d'aquest autor han sigut: A period of transition (1977), amb accents profundament místics; Beautiful vision (1982), en el que introduí la novetat instrumental de les gaites irlandeses, i Too long in exili II (1993), que presentà en diverses capitals europees en forma de concerts, entre elles Madrid.(¹)

La seva influència sobre diversos músics ha estat notòria. La seva música és difícil de catalogar, té influències, del jazz, soul, rhythm & blues, folk, rock, country. En la seva llarguísima discografia, uns discs tenen major inclinació cap a un o altre estil. Però es podria dir que Van Morrison té el seu propi estil.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Blowin' Your Mind (1967)
  • Astral Weeks (1968)
  • Moondance (1970)
  • His Band and the Street Choir (1970)
  • Tupelo Honey (1971)
  • Saint Dominic's Preview (1972)
  • Hard Nose the Highway (1973)
  • It's Too Late to Stop Now (1974)
  • Veedon Fleece (1974)
  • A Period of Transition (1977)
  • Wavelength (1978)
  • Into the Music (1979)
  • Common One (1980)
  • Beautiful Vision (1982)
  • Inarticulate Speech of the Heart (1983)
  • Live at the Grand Opera House Belfast (1984)
  • A Sense of Wonder (1985)
  • No Guru, No Method, No Teacher (1986)
  • Poetic Champions Compose (1987)
  • Irish Heartbeat (1988)
  • Avalon Sunset (1989)
  • The Best of Van Morrison (1990)
  • Enlightenment (1990)
  • Hymns to the Silence (1991)
  • The Best of Van Morrison Volume Two (1993)
  • Too Long in Exile (1993)
  • A Night in San Francisco (1994)
  • Days Like This (1995)
  • How Long Has This Been Going On (1996)
  • Tell Me Something: The Songs of Mose Allison (1996)
  • The Healing Game (1997)
  • The Philosopher's Stone (1998)
  • Back on Top (1999)
  • The Skiffle Sessions - Live In Belfast 1998 (2000; amb Lonnie Donegan)
  • You Win Again (2000)
  • Down the Road (2002)
  • What's Wrong with this Picture? (2003)
  • Magic Time (2005)
  • Pay the Devil (2006)
  • Live at Austin City Limits Festival (2006)
  • Van Morrison At The Movies (2007)
  • The Best of Van Morrison Volume 3 (2007)
  • Still on Top - The Greatest Hits (2007)
  • Keep It Simple (2008)
  • Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl (2009)
  • Born to Sing: No Plan B (2012)

Enlaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Van Morrison Modifica l'enllaç a Wikidata