Soul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La música Soul és un estil de música que prové de la fusió del gospel amb el Rhythm and blues (R&B). Va aparèixer als Estats Units a la dècada del 1950. La paraula soul significa "ànima" en anglès.

Deriven del soul els estils: Funk, Disco i el rhythm and blues contemporani. El so del soul clàssic són les accions de ritme a l'estil rock, vibrants arranjaments de metalls, ensambles sincronitzats d'instrumentació i vocals. Segons el crític musical Meter Guralnick: " El soul és l'expressió de la solidaritat negra, de l'orgull d'una nació que volia acabar amb els segles de segregació i que va trobar en aquests cants els fins pràctics per reclamar la seva identitat i espiritualitat." Aquest gènere musical utilitza generalment la guitarra, el baix elèctric, la bateria i la veu. La influència del gospel s'evidencia en les veus i les harmonies de caràcter jubilós i emocional.

Història[modifica | modifica el codi]

La música soul naix durant els temps de lluita pels drets civils, marcada per líders com Martin Luther King, en els quals estava naixent la consciència racial i estaven a l'ordre del dia els motins del carrer. Durant aquest temps és quan la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. Es descobreix l’R&B a Europa, cosa que fa possible l'aparició de fenòmens de fans com The Beatles o The Rolling Stones.

El 1967 va arribar la revolució del soul, que va créixer per la reivindicació dels drets racials i l'aparició de l'àlbum d'Aretha Franklin "I never loved a man the way I love you" ('mai no vaig estimar cap home com t'estimo a tu'), i singles de tal impacte com "Respect". Es consideren aquests moments com els de màxim apogeu del soul. El 1968, alguns artistes com James Brown i Sly & The Family Stone comencen a donar un nou sentit al soul, conseqüència de la mort de Martin Luther King, a l'abril del 1968, i de la pèrdua d'aquells ideals de la revolució del soul.

Amb l'arribada de la dècada dels ’70 el soul comença a decaure i a renovar-se; a conseqüència van sorgir-ne nous estils derivats. Cada vegada començava a tenir menys de l'essència del gospel, que només conservaven alguns artistes com The Staple Singers. Per aquest temps també va sortir el retro soul i el soul pscicodèlic, a la vegada que d'aquí deriven estils com el disco amb artistes com Donna Summer.

Gladys Knight, principal cantant de Soul

Les noves tendències (a partir dels 80)[modifica | modifica el codi]

Una de les afirmacions més usuals és que amb l'assassinat de Marvin Gaye el 1984 s'acabava una era.

En aquella època, la música negra era mainstream absolut, entre una "marabunta" de música pop i un mercat en el que quasi tot val, la música negra es va convertir en un segell de qualitat fent triomfar a artistes com Michael Jackson i Whitney Houston.

A l'entrada dels anys 80 la música disco començà a decaure i el soul va reviscolar sota la forma de retro soul i quiet storm abans de conèixer una altra metamorfosi. A mitjans de la dècada es va transformar en urbà per la influència del hip hop i el disco.

A la dècada dels 90’ el urban va derivar en l’R&B contemporani, que a finals de la dècada agafaria un gir cap a les seves arrels donant lloc al hip hop soul i més actualment, al neo soul, amb un so més pur i una influència molt escassa del hip hop; essent representat per artistes com Lauryn Hill, India Arie, Joss Stone, Macy Gray o Alicia Keys.

Principals intèrprets de soul[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soul