Solomon Burke

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Solomon Burke
Solomon Burke, April 19, 2008
Solomon Burke, April 19, 2008
Dades biogràfiques i tècniques
Altres noms "The King of Rock 'N Soul"
"Big Soul"
Naixement 21 de març de 1940 [1]
Filadèlfia, Estats Units
Defunció 10 d'octubre de 2010 (als 70 anys)
Schiphol, Països Baixos
Gènere(s) Blues, gospel, R&B, soul
Ocupació predicador, cantant
Instruments vocalista
Anys en actiu 1955–2010
Discogràfiques Kenwood, Atlantic, Sequel, Fat Possum, ANTI-, Shout! Factory, E1 Music
Lloc web oficial http://www.thekingsolomonburke.com

Solomon Burke (Filadèlfia, 21 de març de 1940 - Amsterdam-Schiphol, 10 d'octubre de 2010) fou un músic pioner del soul i del country i membre del prestigiós museu Rock and Roll Hall of Fame.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va començar la seva vida adulta com a predicador a Filadèlfia, i molt aviat va passar a realitzar un show radiofònic de gospel. En la dècada dels 60 va signar un contracte musical amb Atlantic Records i va començar a dedicar-se a la música de caràcter més secular. El seu primer èxit va ser "Just Out Of Reach Of My Open Arms", una versió d'una cançó country. Encara que va obtenir gran acceptació en el cercle artístic i entre els crítics, arribant a alguns èxits en els gèneres de Rhythm and blues i de pop, Burke mai va aconseguir arribar a les grans masses tal com van fer Sam Cooke i Otis Redding.

El seu major èxit va ser una versió de "Proud Mary", de Creedence Clearwater Revival. Una altra de les seves cançons més conegudes és "Cry to Em", usada en la famosa escena del ball de seducció en la pel·lícula Dirty Dancing. El 1964 va escriure i va gravar "Everybody Needs Somebody To Love", la seva aposta més prominent en el soul durador.

A més de la immediata versió dels The Rolling Stones, aquesta cançó va ser també adaptada per Wilson Pickett, i gairebé una dècada i mitjana després, el 1980, va ser utilitzada en la banda sonora de la pel·lícula The Blues Brothers. La seva carrera va ressuscitar d'alguna manera el 2002, amb la publicació de Don't Give Up On Em, on interpreta les composicions escrites especialment per a l'àlbum d'alguns dels millors artistes mundials, com Bob Dylan, Brian Wilson, Van Morrison, Elvis Costello i Tom Waits.

Burke realitzà diverses col·laboracions tant en la petita com en la pantalla gran, i les seves gires arriben a penjar el cartell de "no hi ha entrades", com va ocórrer en el Royal Albert Hall de Londres durant la seva gira de tardor al Regne Unit.

Burke era pare de 21 fills (14 filles i 7 fills), tenia 90 néts i 19 besnéts. Alguns dels seus fills i néts es dediquen professionalment en diferents camps de la indústria musical, encara que cap ha aconseguit el renom del seu patriarca. Al setembre de 2006, Burke va tornar a les seves arrels country amb la publicació d'un àlbum de 14 cançons sota el nom de "Nashville", produït per Buddy Miller. Algunes de les veus convidades inclouen a Emmylou Harris, Dolly Parton, Patty Griffin, Gillian Welch i Patty Loveless.

Mort de l'artista[modifica | modifica el codi]

Les causes de la mort de l'artista, el 10 d'octubre de 2010 no s'han aclarit. Primer es va dir que havia mort en un avió a l'Aeroport d'Amsterdam-Schiphol mentre que després es va afirmar que va ocórrer durant un vol entre Los Angeles i Amsterdam, ciutat on havia de fer un concert amb De Dijk el 12 d'octubre. Tot i que hi ha dubtes sobre les causes de la seva mort, segons la seva família, Burke ha mort de causes naturals.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • 1962 - Solomon Burke (Kenwood)
  • 1964 - Rock 'n' Soul (Atlantic Records)
  • 1965 - The Rest of Solomon Burke (Atlantic)
  • 1968 - I Wish I Knew (Atlantic)
  • 1968 - King Solomon (Sequel)
  • 1969 - Proud Mary
  • 1972 - King Heavy
  • 1972 - Electronic Magnetism
  • 1974 - I Have a Dream
  • 1975 - Back to My Roots
  • 1975 - Music to Make Love By
  • 1979 - Sidewalks, Fences & Walls
  • 1979 - Lord We Need a Miracle
  • 1979 - Get up and Do Something
  • 1981 - King of Rock 'n' Soul
  • 1983 - Take Me, Shake Me (directe)
  • 1985 - Soul Alive!
  • 1986 - A Change Is Gonna Come
  • 1987 - Love trap
  • 1990 - Into My Life You Came
  • 1990 - This Is His
  • 1990 - Homeland
  • 1993 - Soul of the Blues
  • 1994 - Live at House of Blues
  • 1997 - Definition of Soul
  • 1998 - We Need a Miracle
  • 1999 - Not by Water But Fire This Time
  • 2002 - Soulman
  • 2002 - Don't Give Up On Me
  • 2002 - The Incredible Solomon Burke at His Best
  • 2003 - The Apollo Album
  • 2005 - Make Do With What You Got
  • 2006 - Nashville

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Valania, Jonathan. «Solomon Burke brings it home». Philadelfia Weekly, 2002-07-17. [Consulta: 2009-11-01].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solomon Burke Modifica l'enllaç a Wikidata