Harmònica
De Viquipèdia
L'harmònica és un petit instrument de vent, amb llengüetes de metall (una per a cada nota), construït en diverses mides i afinat amb un registre de dues escales. Als models cromàtics, es construeix amb la capacitat de produir l'escala cromàtica per mitjà d'un botó, a diferència de les diatòniques que han de recórrer a diferents efectes per tal d'aconseguir el cromatisme. Consta de 10 orificis, cadascun dels quals produeix dues notes depenent de si es bufa o si s'aspira l'aire.
Hi ha tres tipus d'harmòniques:
- L'harmònica cromàtica
- L'harmònica diatònica
- L'harmònica de blues
[edita] Harmònica cromàtica
L'harmònica cromàtica consta de deu forats l'un al costat de l'altre. Quan bufes sona una nota, i quan aspires sona un altre (un to més agut). Per tant, al primer forat, quan bufes sona un do i quan aspires sona un re. La harmònica cromàtica és la única que té un botó en el costat dret, que al ser pitjat, puja un semitò (mig to) la nota que toques. Per tant si bufes al primer forat sona un do, i si pitjes el botó sona un do#, si aspires sonarà un re, i apretant el botó un re#. És la que va millor per tocar, perquè la diatònica és molt limitada, i de Blues n'has de tenir unes quantes.
[edita] Harmònica diatònica
L'harmònica diatònica és la més fàcil de tocar. Té deu forat i cada u fa una nota diferent. Igual que la cròmatica. Però té una diferència clara, que no té botó de semitons, i per tant nomès pots fer do, re, mi, fa, sol, la, si, do, re, mi. No hi han sostinguts, i això delimita de seguida al músic, i l'obliga a transportar totes les cançons (canviar el to), i tot i així a vegades no funciona. D'harmòniques diatòniques només hi ha en to do i la.
[edita] Harmònica de Blues
La més coneguda i típica. Però també la més difícil. És la més coneguda, perquè tots els cantautors famosos en fan servir, i es pot dir que és la més professional. S'assembla a la diatònica, menys en la forma de tocar-la, ja que la de Blues, va amb llengüeta. El més normal és que els músics no en tinguin una, sinó quatre o cinc, i cada una a un to diferent, perquè si no, és molt limitada. D'harmòniques de Blues n'hi ha en tots els tons.
