Escala cromàtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'escala cromàtica[1] és una escala integrada per dotze sons, tots ells separats per una distància d'un semitò. És una escala no diatònica que no té tònica ni tonalitat degut al fet que tots intervals que es formen entre les notes són idèntics. El 1627 el matemàtic francès Mersenne en la seva obra Armonia Universal va formular amb precisió la relació entre longitud de corda i freqüència. Això determinaria una escala en la qual tots els intervals són iguals (12 semitons) basada en una progressió geomètrica de raó  2^{\frac{1}{12}}, la qual cosa resolia el problema de canviar de tonalitat, al preu de eliminar las proporcions justes de la quinta y la quarta. Amb això desapareixia la coma pitagòrica.[2]

Chromatic scale full octave ascending and descending on C

Totes les altres escales de la música occidental tradicional són subconjunts d'aquesta escala. En la música tonal i altres tipus de música aquesta escala és poc utilitzada fora dels usos decoratius ascendents o descendents que no tenen cap direcció harmònica. El terme cromàtic és utilitzat pels músics per referir-se a la música que inclou notes que no formen part de l'escala principal, i també com a paraula descriptiva per aquelles notes particulars no diatòniques.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Víctor Manuel González Cabrera. Física Fundamental. Editorial Progreso, 1996, p. 177–. ISBN 978-970-641-097-9 [Consulta: 6 març 2013]. 
  2. http://web.educastur.princast.es/ies/pravia/carpetas/profes/departam/mates/musica/index.htm (data de consulta: 08/04/2012)